El Tour en hora Sagan

El massatgista que atén Peter Sagan a la meta ja estava cansat d’anar carregat amb la motxilla i les ulleres de pantalla, pròpies de l’esquí i no del ciclisme, que al corredor eslovac tant li agrada lluir al podi. Ell, a part de corredor, també és un home anunci; sens dubte, el que més ingressos genera en temes publicitaris. El que se sap vendre, el que pren consciència que viu del públic, de l’afecte de l’aficionat, i el que mai defrauda, perquè si no guanya en les etapes del Tour que té marcades, acaba segon. I això també té molt mèrit. Aquest dimecres, a Colmar, ciutat amb ànima alsaciana, Sagan amb 22 segons llocs, va aconseguir la seva 12a segona victòria en la ronda francesa.

Agrair el treball dels companys és una cosa habitual, no només dels ciclistes, sinó de la majoria d’esportistes quan aconsegueixen un triomf. Però la frase pronunciada per Sagan després de baixar del podi tenia un contingut especial. "He guanyat pels companys que van controlar la carrera i em van fer més fàcil les pujades. La victòria també és seva". I el comentari de qui ha sigut tres vegades campió del món no va poder resultar més cert.

�� Relive the last kilometre of stage 5 and @petosagan's huge win! �� ��
�� Revivez le dernier kilomètre de l'étape du jour et la victoire au sprint du Maillot Vert Peter Sagan! ����#TDF2019 pic.twitter.com/tV1NpS2bGC

— Tour de France™ (@LeTour) 10 de julio de 2019

Unes hores abans que Sagan, Julian Alaphilippe, amb el seu jersei groc, i els 174 corredors restants (afortunadament encara no hi ha hagut abandonaments), solquessin la ruta que unia les terres de Lorena amb les d’Alsàcia, a través dels Vosges, un cotxe del conjunt Bora recorria la ruta. Era l’observador de l’equip, el que prenia nota i analitzava si les quatre pujades que es repartien en l’etapa podien ser un obstacle per a Sagan, que pot meravellar ciclísticament per moltes virtuts menys per la de ser un escalador. 

Els senyals que es van rebre en carrera van ser boníssims. Sagan no tenia per què patir en l’aperitiu pels Vosges abans de la pujada final d’aquest dijous a La Planche des Belles Filles. Ell podia superar les barreres orogràfiques; al contrari, per exemple, d’Elia Viviani  o Alexander Kristoff, que es van quedar despenjats.

Fer-li fàcil l’etapa

Per això era necessari repartir la feina de l’equip, fer-li fàcil l’etapa a Sagan, cuidar-lo i acompanyar-lo en les pujades, alhora que controlar el ritme del gran grup perquè l’escapada de cada dia no anés més enllà dels minuts que poguessin controlar i contrarestar.

I aquesta va ser la causa, el motiu pel qual Sagan, amb una facilísima victòria en l’esprint, va agrair l’entrega dels seus companys. El ciclisme, malgrat que és un esport on compten les gestes individuals, es disputa amb un equip a darrere, en què sobresurten les tàctiques, en què s’encerta o es falla en les estratègies i on val la qualitat física, el poder i l’estat de gràcia d’un ciclista com Sagan, que ja vesteix de verd, que ja ha començat a guanyar el seu setè jersei com a líder de la regularitat, el segell que identifica el millor velocista del món.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.