On Catalunya

El Gironès més volcànic i silenciós

La Vall de Llémena es configura d’un paisatge on conviuen les zones agrícoles amb antics camins rurals

Aquest és el denominador comú de la Vall de Llémena, camps de conreu, cingleres, camins, boscos i senders.  VALLDELLEMENA.CAT   David Céspedes   Girona

Aquest és el denominador comú de la Vall de Llémena, camps de conreu, cingleres, camins, boscos i senders. VALLDELLEMENA.CAT David Céspedes Girona / DdG

2
Es llegeix en minuts
DAVID CÉSPEDES

Hi ha valls que s’anuncien soles i d’altres que prefereixen ser descobertes sense estridències. La de Llémena pertany a aquesta segona categoria. És una unitat geogràfica articulada entorn de la riera de Llémena i repartida entre quatre municipis: Sant Gregori, Canet d’Adri i Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès, i Sant Aniol de Finestres, ja dins de l’àmbit territorial de la Garrotxa. Per això, tot i que sol associar-se al Gironès, la capçalera s’obre també cap al paisatge de la Garrotxa.

Notícies relacionades

El que fa singular la vall no és un sol monument ni una única cimera, sinó la barreja. Aquí conviuen el mosaic agrícola, els encinars i rouredals, els trams de ribera, els antics camins rurals i un vulcanisme inesperat fora del gran aparador de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El volcà de la Banya del Boc, a Sant Martí de Llémena, està considerat un dels millors exponents del vulcanisme quaternari català fora d’aquest parc natural; el seu cràter arriba a 1.300 per 860 metres i 100 metres de profunditat.

La ruta de la font de la Torre i el volcà del Puig d’Adri VALLDELLEMENA.CAT david céspedes girona /

DdG

A la part alta, la serra i el massís de Rocacorba aixequen el teló de la vall. Rocacorba és un dels seus grans balcons: el Puigsou arriba a 992 metres i, una mica més avall, el santuari de Rocacorba s’enfila a una penya corbada que explica el nom del lloc. Des d’allà es dominen la vall de Llémena, l’Alta Garrotxa, el Pla de l’Estany, Girona, les Gavarres, les Medes i, en dies clars, el Canigó. L’aigua, per la seva banda, modela una altra cara del territori. A Canet d’Adri, les Gorgues de la Font de la Torre són petites cavitats profundes d’origen volcànic excavades per l’aigua en roca basàltica, un dels paratges més característics i fotogènics de la vall. També hi ha patrimoni dispers, d’escala íntima: esglésies romàniques, veïnats de masies i santuaris encaixats en el relleu. Entre les fites més citades per les rutes oficials hi ha Sant Pere de Llorà, Sant Llorenç d’Adri, Santa Cecília de Montcal, Sant Joan de Montbó, la casa fortificada de Ca n’Eres, Santa Afra o l’església de Sant Aniol de Finestres documentada des de l’any 979. Hi ha algunes rutes recomanables. La més ambiciosa és el Camí Reial de la Vall de Llémena, un itinerari lineal de 25 km entre Espai La Pineda, a Sant Gregori, i Sant Aniol de Finestres. És excel·lent per entendre la vall completa: arrenca al costat de la riera, passa per Sant Gregori, enllaça amb Santa Afra, voreja Llorà, creua el Pla de Sant Joan, segueix cap a Sant Martí i Sant Esteve de Llémena i acaba a Sant Aniol.

Temes:

Girona