Quan 30 anys no són res, el documental sobre Pedro Delgado

Érem més joves i alguns fins i tot ni havien nascut. El món girava al compàs de les rodes de Pedro Delgado i el mes de juliol del 1988, des del sofà, des de les cunetes, des dels bars i fins i tot des del Congrés de Diputats (les sessions no es programaven mai a primera hora de la tarda), tothom ajudava psicològicamentPeriquito a guanyar el Tour, a succeirLuis Ocaña (1973) iFederico Martín Bahamontes (1959) en la conquesta de París.

Han passat 30 anys i Perico, Pedro per als qui el coneixen una mica més, continua pujant a la bici, disfrutant del ciclisme i posant la seva veu –dissabte dia 7, estrena del Tour 2018– en les retransmissions ciclistes de TVE. Doncs bé, fa uns mesos, la periodista Mónica Marchante, que encara que escrigui principalment de futbol a les pàgines d’aquest diari, o entrevisti els protagonistes dels partits a Movistar+, la seva passió (i també a la pràctica) és el ciclisme, li va proposar realitzar un documental recordant l’inoblidable triomf als Camps Elisis, en el que va ser l’únic Tour de Delgado, i qui sap si no el primer si no s’hagués perdut en un pròleg infernal pels carrers de Luxemburg l’any següent.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Marchante se’n va anar amb Perico a la seva Segòvia natal, el va fer tornar a vestir-se amb el mallot del Reynolds a la conquesta de Navacerrada, el lloc on sempre s’entrenava per millorar les seves habilitats a la muntanya, i també se’l va endur a l’Alpe-d’Huez, on es va vestir de groc per primera vegada (d’aquí unes setmanes aquest diari recordarà precisament la gesta de Perico al lloc, perquè fa uns dies no se li va ocórrerres més que tornar a pujar per la famosa ruta que condueix a través de 21 revolts a l’estació d’esquí), a Bordeus, on va passar tenir algun maldecap, i a París, el dels somnis, la ciutat on s’il·lumina l’ànima.

 I tot això es plasma en un documental d’una hora de durada que aquest divendres ofereix el Canal #0 a partir de les 22.30 hores. Per als amants de l’esport, i del ciclisme, seria imperdonable perdre-se’l i sobretot quan no hi ha excuses. No hi ha futbol. Aquest divendres és jornada de descans als escenaris russos del Mundial.