Bicicleta, una arma de dona

Fa pocs anys l’expressió de «mira una noia en bici», s’entén uniformada perfectament de ciclista i amb el que abans es denominava una bicicleta de carreres, obligava a girar el coll i sorprendre’s. Avui dia la presència de la dona ciclista és ja una cosa habitual tant a les carreteres espanyoles o catalanes com a les pistes i les muntanyes. 

El ciclisme femení creix de forma exagerada; les marques, les mateixes que no atenien les exigències femenines i les vestien amb uns mallots i 'coulottes' masculins que els quedaven com si els haguessin caigut d’un cinquè pis, s’han bolcat, seguint l’exemple de l’esquí o el 'running', amb dissenys més d’acord amb elles i, sobretot, amb peces adaptades a la fisonomia femenina. I el mateix passa amb les talles i l’estructura de les bicicletes –hi ha fàbriques, com Giant, que té marca pròpia de dona, com és en aquest cas Liv.

LES XIFRES

Si s’agafen les xifres de llicències de les federacions espanyola o catalana de seguida s’observa el brutal creixement en els últims 10 anys, en què s’han duplicat les xifres, encara per sota de les masculines, però amb un augment espectacular. D’a penes 1.200 llicències que hi havia a tot Espanya el 2007 s’han superat les 3.000 i les expectatives per a aquest any encara són millors. «El 2017 hem augmentat els equips d’elit. Hem passat de dues a quatre esquadres i en cada carrera femenina disposem almenys de 59 dorsals. Però on més s’ha notat aquest increment ha sigut en el que podríem denominar el ciclisme d’oci. Es formen grups espectaculars i cada vegada més nombrosos de noies que queden juntes per sortir», explica Marta Vilajosana, exciclista professional i responsable de l’àrea tècnica femenina de la Federació Catalana de Ciclisme.

L’exemple de Sara Carmona

I l’exemple de grups de noies, de passió femenina, de reptes de dones, de què parla Vilajosana, es constata en la iniciativa que està portant a terme Sara Carmona, professora de l’esport i preparadora, que a través del seu compte d’Instagram, amb més de 30.000 seguidors, va publicitar la seva idea: formar un grup de dones, com més nombrós millor, que participarà el 29 d’abril a l’Orbea Monegres, la marxa cicloturista que transcorre pel desert aragonès, una prova marató en bicicleta de muntanya amb 117 quilòmetres de recorregut. L’èxit a la seva crida no es va fer esperar.

«He aconseguit reunir un grup de 30 dones que formarem un equip amb una única consigna: les 30 noies hem d’anar sempre juntes, no es tractarà de competir entre nosaltres, sinó de formar un grup, una pinya, ajudar-nos les unes a les altres, les que vagin més ràpides que cuidin les que tinguin més dificultats, que ningú es quedi enrere però que tampoc ningú ataqui les altres. Per aquesta raó fa mesos que ens estem preparant. Els passo a totes les integrants un programa d’entrenament setmanal i una vegada al mes quedem totes per rodar juntes i conèixer-nos una mica», explica Carmona, feliç per l’acollida que ha tingut la seva idea, sobretot considerant la dificultat que comporta travessar els Monegres en bicicleta de muntanya.

LA INICIATIVA COMERCIAL

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Les dones cada vegada més són un reclam en els comerços especialitzats en ciclisme. Per això, David Domingo, propietari de Tomás Domingo, ha tingut la idea de crear la primera botiga de ciclisme exclusiva per a la dona a  Barcelona. Es denomina Doménica i obre portes a meitat de la pròxima setmana al número 86 del carrer de Bailèn. Aquesta obertura comercial és l’excusa per compartir uns minuts de conversa amb David Domingo, i que expliqui, com a expert, algunes diferències entre les bicis masculines i femenines i les normes que han de complir les peces ciclistes de dones.

«El seient femení és més ample, el tub horitzontal és més curt i més inclinat i el manillar és molt més petit. Així mateix, la badana que suavitza el contacte del cos amb el seient és més minúscula, s’evita que els tirants molestin la noia a la zona del pit i es busca un sistema que els elimini o permeti treure’ls a base d’imants, per exemple, per evitar que la dona pràcticament s’hagi de despullar si necessita realitzar una parada ràpida en ruta per a una necessitat fisiològica». La bicicleta ja és una arma de dona.