Una Vuelta 2017, entre ports clàssics, murs i descensos

En el seu poder de seducció i atracció, en l’idil·li amb els aficionats al ciclisme que viu la Vuelta, la ronda espanyola del 2017, presentada ahir a Madrid, recupera el vell estil de cims clàssics, sense renunciar als murs que l’han fet famosa, encara que aposta, igual que ha fet el Tour, pels descensos cap a la meta, en almenys cinc etapes, amb només un toc de contrarellotge individual, a la vegada que intenta buscar que els ciclistes pedalegin per la major part del territori espanyol, fet que obliga als inevitables trasllats.

¿Quines novetats depara la pròxima edició de la Vuelta? Per començar, l’inèdit inici de Nimes, a França, i per acabar la recuperació d’un dels monuments identificatius de la prova, ni més ni menys que l’Angliru, que torna a la carrera després de tres anys d’absència. I amb el desig per part dels organitzadors que el cim asturià, a un dia del passeig per Madrid (dissabte, 9 de setembre), sigui el lloc definitiu on se sentenciï la general.

 És, sens dubte, amb el temut mur de la Cueña les Cabres, una paret del 23,5%, la muntanya més cruel de la Vuelta, dissenyada amb nou finals en pujada que són, a part de l’Angliru, l’Ermita de Santa Llúcia, a Castelló; Cumbre del Sol i Xorret de Catí, a Alacant; Calar Alto, a Almeria; Sierra de la Pandera, a Jaén; Sierra Nevada, a Granada, i Los Machucos i Santo Toribio de Liébana, a Cantàbria.

La Vuelta ha combinat cims ja coneguts com Xorret de Catí, Calar Alto, La Pandera, Sierra Nevada i Angliru, amb repetidors com Cumbre del Sol, al Poble Nou de Benitaxell, amb novetats que són, substancialment, els murs made in Vuelta que aquest any es presenten en societat, tots ells aliats amb pujades que obligaran els ciclistes a recargolar-se sobre la bici i que, de fet, promocionen més l’espectacle que les diferències a la general. Així es descobreix Santa Llúcia, amb quatre quilòmetres de pujada a un màxim del 20%, i Los Machucos càntabres, amb el rècord de desnivell de l’edició, un 28%, una rampa habitual d’un garatge.

Sierra Nevada condueix els corredors fins al sostre de la pròxima edició, a uns interessants 2.490 metres, en el que serà el comiat andalús de la Vuelta, després de visitar França, Andorra, Catalunya, el País Valencià, Castella-la Manxa i Múrcia, i abans de viure la gran neutralització del 2017 entre Granada i Logronyo.

Muntanya, a la quarta etapa

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Andorra, a la quarta etapa, es presenta amb un perfil interessant (la Rabassa i la Comella), tot i que sense voler destrossar encara la prova perquè els corredors arribin als carrers de la capital del país pirinenc. Serà el 21 d’agost, un dia abans que la Vuelta creuï Catalunya, fins a Tarragona, passant per Ponts, Guissona, Montblanc i Valls. Només hi haurà 40 quilòmetres de contrarellotge, totalment plans, amb final a Logronyo i la crono per equips inicial de Nimes.

Alberto Contador va ser el primer a valorar el recorregut: «L’únic que no m’agrada és la contrarellotge. Està mal situada. Són 42 quilòmetres massa plans i la gent es reservarà abans de Sierra Nevada, que és la més maca de la Vuelta».