Guillem Anglada Escudé: un cervell fugat entre planetes extrasolars

«Busquem a l’Univers llocs com la Terra, on hi hagi vida extraterrestre». Aquest objectiu de ciència-ficció s’ha convertit en una aspiració científica, segons Guillem Anglada Escudé. Aquest astrofísic de Terrassa, abans d’arribar als 40, ja és un dels científics més influents del moment, segons la revista 'Nature'. I és també un dels 10 finalistes del premi Català de l’Any.

    

Anglada és professor a la Universitat Queen Mary de Londres. «Em considero un cervell fugat. Amb molt de gust hauria portat a terme la meva investigació a Catalunya. Hi ha companys de carrera repartits per tot el món. No és que no vulguin tornar. És que no hi ha hagut cap motivació per fer-ho», sentencia. El que va catapultar Anglada a la fama va ser la troballa per part del seu grup el 2016 de Pròxima b, el planeta potencialment habitable més pròxim a la Terra. Es tracta d’un exoplaneta, un planeta extern al Sistema Solar, el més fascinant dels milers trobats en els últims anys. «No s’esperava que n’hi hagués tants», observa Anglada. Pròxima b gravita al voltant de l’estrella més pròxima al Sol, Pròxima Centauri. Està a 4,3 anys llum, uns 40 bilions de quilòmetres, una distància escassa en termes astronòmics.

    

Les complicacions humanes i polítiques del món acadèmic no han apagat l’entusiasme d’un jove que llegia novel·les com 'Marte Rojo'. Durant el seu doctorat, quan ningú treballava en exoplanetes a Barcelona, s’hi va interessar. Després de dos postdoctorats als Estats Units i a Alemanya, finalment va aterrar a Londres.

  

 El problema principal per investigar a Espanya «és que no hi ha una carrera científica, uns criteris clars que estableixin què has de fer en cada estadi per arribar al següent. Ara, la gent se’n va al carrer sense gaires explicacions i gairebé no hi ha oportunitats en la indústria», explica.

  

 Anglada creu que s’hauria de poder portar a terme una carrera investigadora sense necessàriament ser funcionari o cap de grup. «Aquests es queden durant les crisis, però tot el suport tècnic i el teixit empresarial cau», observa.

    

«No veig un compromís de llarg termini [amb la ciència a Espanya]. La nostra feina es fonamenta en 15 anys de recollida de dades a l’European Southern Observatory (ESO). I això és una estratègia de llarg termini», explica.

  

 «Catalunya no ha sortit indemne de la crisi. S’ha aplicat l’estratègia de reduir l’oferta de places en lloc de fer un cafè per a tothom, afirma. L’aposta per certs camps estratègics ha portat que «molta gent hagués de tancar laboratoris per no poder pagar als tècnics», explica. L’investigador creu que a Catalunya s’està fent una tasca de consolidació, però té por que no duri. 

  

 De moment, Anglada no ha rebut ofertes des d’Espanya. L’astrofísic ara com ara no tem per la seva plaça a causa del 'brexit', però sí que va experimentar un cert rebuig pel fet de ser estranger. A més a més, creu que la incertesa política podria afectar la indústria acadèmica britànica. 

Notícies relacionades

«¿Atípic jo? ¿Perquè no em poso una sotana?»

'Nature' situa un català entre els 10 científics més importants de l'any

    

En aquests moments, Anglada està treballant en un nou instrument per aconseguir una imatge millor de Pròxima b i de la seva atmosfera. Aquest estiu dedicarà 100 dies d’observació per enfocar cap a altres exoplanetes pròxims. S’han d’esperar sorpreses.