▾ .com .cat
Cata Mayor Restaurantes
Farts del tàrtar (però que bo), per Pau Arenós

‘Newsletter’

Farts del tàrtar (però que bo), per Pau Arenós

  • Aquest primitivisme és concebut per alguns com a exemple de modernitat, sense adonar-se que celebren, juntament amb el moll, el plat més antic del món

Farts del tàrtar (però que bo), per Pau Arenós

ELISENDA PONS

1
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Durant anys, l’‘steak tartare’ va ser un tema d’homes amb jaqueta i corbata en restaurants crepusculars amb estovalles pesants: eren els ‘maîtres’, que davant els clients, també senyors crepusculars, pesants i amb jaqueta i corbata, es lluïen barrejant una bola de carn picada amb diferents condiments.

Una cerimònia per a carnívors endolats.

Com a part del ritual, s’oferia una cullereta amb una mínima porció perquè el comensal d’ullal fluix donés el vistiplau al punt.

Hem passat d’aquella exclusivitat poc saludable a la massificació: trobar la xixina a la carta d’un restaurant és més probable que no trobar-la.

[Aquí, el paradís de l’aficionat: La Tartarería]

Aquest primitivisme és concebut per alguns com a exemple de modernitat, sense adonar-se que celebren, juntament amb el moll, el plat més antic del món.

És tan aclaparant la seva presència que cal concloure que apareix a la carta no per voluntat del propietari, sinó des de l’autocoacció, temorós que el client el reclami. Com si els clients dictessin.

Els condiments separen la barbàrie de la il·lustració. La matèria primera és l’important, per descomptat (és el que paguem), però el que ens distingeix dels ancestres és amb quines salses, adobats i picants la combinem i realcem.

[Aquí, un dels primers vídeos de la sèrie ‘Cata Mayor’, amb Carles Tejedor i la seva traça]

La innovació –la invasió– tàrtara és menys usual que trobar un mico que sàpiga llatí: a aquest món pertanyen l’anguila que va afegir Jordi Vilà (copiadíssima) i el moll que va treballar Toni Romero (copiadíssim).

En el tedi, l’alegria de topar amb variacions notables, a més, en cròniques consecutives: el tàrtar de cullera i sopa del Tangana (i no necessita torrades; el meu crit, mai escoltat, és: ¡més torradetes!) i el de porc amb greix especiat i una brasa per fondre’l del Brabo.

Notícies relacionades

[Aquí, la recepta d’un sandvitx tartaritzat]

Fart del tàrtar, no em canso de menjar-ne.

Temes:

Barcelona Restaurants de Pau Arenós Què menjar avui

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
  2. Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
  3. Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
  4. Presumpta administració deslleial Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir
  5. Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu