Adeu a un altre veterà de l’Eixample
Tanca el restaurant Dirty Duck després de 41 anys servint cuina casolana
Els amos del restaurant del carrer de la Diputació, al costat del passeig de Sant Joan, es jubilen
No ens enganyarem. Dirty Duck no semblava el millor nom per a un restaurant de menjar casolà a qui li sortien brodades les tripes i les paelles, però als amos del negoci, Emilio Bardón i Raquel Miguel, no se’ls en va ocórrer cap de millor que aquest quan van obrir, el desembre del 1980. Sona a bar de copes, i el cartell de l’entrada és una mica ambigu. Però un germà de l’Emilio, que al principi també va ser copropietari, freqüentava un local del mateix nom a Anglaterra que li agradava molt i a la tornada els va convèncer per batejar així el nou negoci, que el 30 de setembre abaixarà la persiana definitivament.
Queda aquí l’anècdota. Per acabar-ho d’adobar, ¡mai! han cuinat una recepta amb ànec, i això que el seu nom en català seria Ànec Brut (i per encara més inri, l’Emilio en fa alguna a casa).
El tancament de la veïna La Llave
D’aquí uns dies, entre els veïns i treballadors que eren a prop de la cantonada del carrer de la Diputació amb el passeig de Sant Joan quedarà el record dels seus plats. Perquè abaixa la persiana definitivament. Un altre adeu en un barri que plorava, fa poquíssimes setmanes, el tancament de La Llave, institució culinària de la zona.
L’Emilio i la Raquel es jubilen. La seva filla, la Raquel, que els ajudava i que va proposar una carta més moderna (sense sort, perquè l’Emilio és molt tradicional per a aquestes coses), no seguirà amb el negoci. «L’hi vaig treure del cap, perquè tal com estan les coses és millor que no ho faci, és molt enrenou», comenta la ‘cap’.
Així que el traspassen i deixen els seus clients sense les celebradíssimes racions matineres de truita i sense les llenties estofades, sense el bacallà a la llauna, sense els peus de porc i sense el xai rostit dels migdies, i sense els sopars a base de tapes. En definitiva, sense la seva cuina de mercat feta amb carinyo. Ho saben els qui feien cua a l’hivern, fa anys, per provar la seva carn d’olla.
Han superat la pandèmia venent plats a domicili i omplint la terrassa, que gairebé fa cantonada amb el passeig de Sant Joan. Però l’edat (de jubilació) no perdona, i el Dirty Duck tanca. Entre rialles, Raquel Miguel lamenta que, encara avui, algun despistat hi entra pensant que és un bar musical. «Sort que el boca-orella ens ha anat sempre molt bé». Però no ens enganyem, aquest nom...
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Infraestructura estratègica Espanya i França busquen una "ruta marítima alternativa" per al BarMar
- El tramvia arriba a Verdaguer i ja posa la vista a Francesc Macià
- Europa adverteix que "netejar" cursos agreuja la força destructiva de les riuades
- Un xàfec desborda la riera de Cadaqués i arrossega cotxes
- Noves proves de l’ADN fan un gir al cas Helena Jubany
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un conductor perd el control i atropella set persones al districte de Nou Barris de Barcelona
- Ciència i mirada social Per una investigació amb ànima
- Impostos Missatge de l’Agència Tributària als espanyols amb vivenda en propietat
- El Barça es venja del Baskonia amb un triomf demolidor