Arsènic: l’element ‘fantasma’ de l’arròs

Escoltar o llegir la paraula arsènic fa coseta. Quin verí. Més coseta et pot fer si descobreixes que l’arròs que menges cada dos per tres el porta. Però que ningú s’espanti. Abans et moriràs d’un empatx de paella que d’una intoxicació d’arsènic. Grasses, hidrats de carboni, fibres, proteïnes... I poc més enumeren les etiquetes dels paquets de la gramínia popular. Però l’arsènic –¿serà per no espantar el consumidor?- no apareix a la composició nutricional.

Parlem amb Abel Mariné, catedràtic emèrit en Nutrició i Bromatologia del Campus de l’Alimentació de la UB, perquè ens tregui de dubtes i ens tregui l’ensurt del cos (l’arsènic serà més complicat perquè ens encanta l’arrocet). «A certes regions del món, com en algunes zones de Bangladesh i algun estat dels Estats Units, les terres són riques en arsènic per raons geològiques, no de contaminació. I això fa que els cereals que es cultiven allà no siguin comestibles», explica el savi.

Quantitat ínfima

Però a la resta del planeta, aquesta quantitat de verí és ínfima i a més està controlada per agències estatals de seguretat alimentària. «En general, el contingut d’arsènic a l’arròs del nostre entorn no arriba en cap cas a representar un perill per a la salut, tot i que és un fet que els seus grans el contenen. Però hauries de menjar moltes paelles seguides per enverinar-te, així que abans moriries d’indigestió», va explicar Mariné.

Al cap i a la fi, diu Mariné, l’important és saber de quanta quantitat d’arsènic es tracta, i als documents que maneja troba unes xifres que resumeixen bé la gravetat nul·la del ‘problema’: un català, segons un informe de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària del 2021, consumeix de mitjana 0,02 micrograms (un microgram és milionèsima part d’un gram) per quilo del seu pes corporal i dia. I el límit que estableix l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) és de 0,3. O sigui, gairebé zero patatero. Per això no figura a les etiquetes dels paquets d’arròs.

En algues, peixos, mariscos...

«També hi ha arsènic a les algues marines, els peixos, els mariscos (uns grans filtradors d’aigua que acumulen el bo i el dolent) perquè el mar té molts minerals i perquè també arriben fins a l’aigua abocaments amb molts residus, els peixos i el marisc que és un gran filtrador d’aigua acumula bo i dolent. Fins i tot a l’aigua de consum», apunta Mariné.

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

Una cosa molt similar passa amb el mercuri del peix, un cas més conegut. «Només seria perillós per a la teva salut si mengessis peix i res més que peix, i en grandíssimes quantitats, però seria més perillós fer això perquè no estaries menjant altres productes que necessites per a la teva salut».

I si tens algun dubte, sempre recorre a la dieta equilibrada, tal com defensa l’autor de ‘Dietas. Una immersió ràpida’ (Tibidabo), un llibre en què afirma que cal «menjar amb emoció, però amb racionalitat», i per a això la millor eina és la dieta de les cinc esses que defensa la seva col·lega María Carmen Vidal: «Sana, segura, saludable, saborosa i social»,