‘Nadar con atunes’, les aventures i desaventures gastronòmiques de Pau Arenós

De cronistes gastronòmics n’hi ha molts. Però pocs, per no dir cap, com Pau Arenós, que porta des dels anys 90 explicant què, com i on menja. I no només perquè fa molt temps que ho fa, sinó per la varietat d’experiències que ha viscut en tot aquest temps. Així que ha dibuixat un mapa del que ha viscut, menjat i begut i l’ha plasmat a ‘Nadar con atunes’ (Debate), amb un subtítol que explica bé què trobarà el lector a les seves pàgines: ‘Y otras aventuras gastronómicas que no siempre salen bien’. Perquè, com admet Arenós, «la gastronomia és un plaer, però de vegades les flors tenen espines». I ell no evita aquests fiascos que ha viscut perquè, «de vegades, el menjar i el servei són dolents; de vegades, el restaurador fa trampa i t’enganya...». «No gaire diferent a altres coses de la vida», resumeix.

Al seu nou llibre conviu el bo i el menys bo (hauràs de llegir el llibre per saber si nedar amb tonyines va anar bé o malament) que ha viscut un Arenós explorador que et guia a través de la seva recerca d’experiències satisfactòries, que en alguna ocasió l’ha fet acabar «amb els peus en un bassal». En tot cas, el seu punt de partida ha sigut adoptar «una mirada molt àmplia, sense manies, perquè tant visito un restaurant amb estrelles Michelin com un que fa entrepans i no apareix a cap guia, tot i que tingui cues per entrar [es refereix a Es Cruce, a Mallorca]».

Moments inoblidables

A la seva nova obra (i en van 15), l’escriptor gastronòmic, Premio Nacional de Gastronomía el 2005, entre molts altres reconeixements, recorda moments inoblidables. Com aquells cinc dies que va viure amb José Andrés a Washington i que van culminar amb uns ous abunyolats amb callos que va fer el cuiner a casa seva. O com l’admiració que li va causar l’afany d’El Langui per moure’s per si mateix, rebutjant qualsevol tipus d’ajuda, quan hi va coincidir a Quique Dacosta. O els esforços de Jordi Roca per expressar-se «amb aquella veu que li surt de les profunditats».

Notícies relacionades

Pau Arenós, el franctirador gastronòmic

Pau Arenós s'atreveix amb els xefs agosarats

O la visita que va fer a Kevin Fan, xef d’Asian Glories (Rotterdam), els pares del qual van ser assassinats en un atemptat aeri i malgrat tot ha tirat endavant el restaurant, considerat el millor xinès de la ciutat. O la seva visita a Casa Marcial, un dues estrelles Michelin, La Salgar, en un poblet amb més vaques (19) que veïns (3).

Remata l’obra un «mapa d’ingredients i plats» en què explica de manera entretinguda el veritable origen de plats emblemàtics com l’ensaladilla russa, el caneló i l’hamburguesa, entre d’altres. La raó: «Estic fart del coneixement cacatua, que repeteix el que d’altres han repetit donant per fet que és correcte». Perquè es gaudeix més (i millor) de la gastronomia com més se’n sap. I gràcies a mapes com ‘Nadar con atunes’ això resulta més fàcil i agradable.