Les 'food trucks' necessiten posar-se en marxa de nou

Hi va haver un temps en què no hi havia un sol cap de setmana sense un esdeveniment a Catalunya amb presència de ‘food trucks’, velles furgonetes o caravanes reconvertides en restaurants mòbils. Mercats, fires, festes, festivals... qualsevol excusa era bona per instal·lar en una cantonada alguns d’aquests vehicles, cada un especialitzat en un tipus de cuina de carrer, de botifarres a tacs, de pop a ‘gyozes’ asiàtiques. Podria semblar el negoci del segle per les cues que es formaven, però les aparences solen enganyar. «Només podíem treballar en esdeveniments privats, cosa que significava que per participar-hi havíem de pagar uns cànons que anaven pujant a mesura que creixia la moda, per la qual cosa de vegades ni tan sols resultava rendible», expliquen Anna Tomàs i Òscar Rueda, de la ‘food truck’ Pebre Negre. Anaven tirant, això sí, fins que va arribar el coronavirus i fins i tot això se’n va anar en orris. «Estem aturats des de fa més d’un any», lamenten.

Una història comuna entre els centenars de ‘food trucks’ que han tret el morro en els últims cinc anys i que han caigut sobtadament en l’oblit. «Treballàvem des del febrer, amb el Mobile World Congress, fins Nadal, així que havíem aconseguit que es convertís en una feina estable», afegeix Óscar Rodríguez, de la Pulponeta. Ara les furgonetes estan al garatge i els propietaris cobren els ajuts per cessament d’activitat, ampliats de moment fins al gener. El que volen, no obstant, és que els deixin reprendre el seu camí i, per això, han posat en marxa a les xarxes socials la campanya #Salvemosalosfoodtrucksi estan planejant una concentració per demanar a l’Ajuntament de Barcelona que els obri la possibilitat d’instal·lar-se –encara que sigui per torns– en espais públics, com ja passa a moltes ciutats europees.

Compatibles amb els restaurants

La legislació actual permet l’activitat de xurreries, llocs de gelats i parades tradicionals, com les de castanyes, però de res mes. «Volem sol·licitar a l’ajuntament que ens deixin estar en sòl públic, pagant les taxes municipals que corresponguin, per poder tornar a treballar. No pretenem fer competència als restaurants, al contrari, ja que hi ha molts llocs on podem ser compatibles, com en parcs, universitats, al voltant de la Fira, esdeveniments esportius que se celebrin a Montjuïc, llocs com la Zona Franca, on cada vegada hi ha més oficines...», enumera Rodríguez, que és un dels impulsors de la campanya. Aquesta seria una manera senzilla de tornar a l’acció sense dependre dels operadors privats ni de la necessitat de pagar sumes elevades per aconseguir un espai al festival de torn.

En aquesta època, a més, es reivindiquen com 100% ‘take away’. «Els restaurants s’han hagut d’adaptar a aquesta situació, però la nostra raó de ser sempre ha sigut el menjar per emportar i, a més, a l’aire lliure», comenta el propietari de La Pulponeta. En aquest sentit, el sector considera que seria fàcil mantenir totes les mesures preventives davant el coronavirus i que podrien prestar un servei molt útil als ciutadans. «En una ‘food truck’, el que veus és el que hi ha. Estem oberts pels quatre costats, cuinem al moment i el client pot observar perfectament com mantenim totes les mesures higièniques», afegeixen Anna Tomàs i Òscar Rueda, que són a la carretera des del 2015 i que, igual que molts altres veterans, estan explorant vies per diversificar-se, sigui mitjançant assessories gastronòmiques o obrint el seu propi local.

Habituals en moltes ciutats

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

En aquests moments, no obstant, els esforços col·lectius se centren a aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona –o qualsevol altre que hi estigui interessat– els rebi per consensuar alguns punts on poder aparcar i cuinar en terreny municipal, sense necessitat que se celebri un esdeveniment concret. Insisteixen que no volen fer la competència a bars i restaurants –són conscients que els regidors temen enfadar encara més un sector amb tanta capacitat d’influència com l’hostaleria–, però tampoc estan demanant res que no sigui habitual en multitud de ciutats.

A Londres, tot Brick Lane s’omple de parades de menjar de carrer els caps de setmana; a Copenhaguen es va reconvertir una vella fàbrica al costat del mar per dedicar-se permanentment a l’‘street food’; a París es van atorgar més de 50 llicències a ‘food trucks’; i a Nova York formen ja part del paisatge quotidià. Sembla lògic pensar que a Barcelona passarà el mateix algun dia, tot i que els protagonistes de tota aquesta història sol·liciten que sigui més aviat que tard.