6 frases que et diu un cambrer i que signifiquen una altra cosa

Nou cas d’èxit a les xarxes socials que es trasllada al món editorial. Fa unes setmanes, la ‘youtubera’ MJ va publicar el llibre ‘Las mejores recetas de la historia’. Ara li toca el torn a Jesús Soriano Coto (Alzira, 1987), que penca des que tenia 16 anys, una feina molt més anònima que els seus comptes d’Instagram (@soycamareroo. Hi explica la seva feina, amb bones dosis d’humor, als seus 250.000 seguidors. Aquest èxit rere la pantalla li ha portat a publicar ‘Soy camarero. El cliente NO siempre tiene la razón’ (Grijalbo), una novel·la gràfica il·lustrada per Lucreativo que narra les vicissituds d’un bar de tota la vida, el Bar Manolo, a través dels ulls del Jorge, un jove que treballa rere la barra.

A més de la història, el llibre inclou un annex amb un divertit apartat anomenat ‘Fauna de bar’, en què retrata el «client teranyina», el «client fantasma» i el «client volcà», entre d’altres, i l’agosarat ‘Lo que el camarero dice vs. lo que el camarero piensa’. Demanem a Soriano que s’atreveixi a desenvolupar algunes d’aquestes frases recollides al llibre i que solen dir els seus col·legues. Risc alt el seu: a partir d’aquest article podria ser que res tornés a ser igual entre clients i cambrers.

1. «Hola , ¿com està?» (el que diu)

«És una manera de saludar... no m’expliqui la seva vida» (el que pensa)

Soriano no es talla: «De vegades, s’agafen a aquesta pregunta per explicar-te els seus problemes. No paren de parlar-te, però has d’estar pendent dels altres clients que hi ha a la barra». Així de clar ho explica, i lamenta que sigui més habitual del que sembla, sobretot amb els assidus al local. «N’hi ha que són molt pesats i no s’adonen que estàs treballant».

---

2. «Perdone, ¿vol prendre alguna cosa més?» (el que diu)

«¿Es passarà tot el dia aquí amb aquest cafè?» (el que pensa)

«¡Això és típic! Potser ocupen la taula tota la jornada amb un cafè o una aigua». Soriano troba una explicació ‘tecnològica’: «Sol ser pel wifi». El pitjor és que a partir d’aquell dia, aquests clients no trepitgen el bar i apareixen al costat de la terrassa ‘llepant’ el senyal perquè ja tenen la contrasenya. «Per això l’anem canviant cada dos per tres», confessa.

---

3. «¿Aquest nen és seu?» (el que diu)

«Vigili el seu fill, que jo soc cambrer, no cangur» (el que pensa)

El dels menors és un tema difícil per a Soriano i la resta de col·legues. «I el que més nerviós em posa», admet. Nens rondant i pares a la seva «perquè confien que els renyarà el cambrer si fan una cosa dolenta com obrir els terrossos de sucre i deixar el bar perdut, o tirar tovallons per tot arreu». O pitjor, com el que li va passar una vegada l’autor del llibre: «Uns pares em van clavar la bronca perquè em va caure la safata amb els cafès sobre el seu fill; la criatura no parava quieta, se m’havia creuat per sorpresa i vaig ensopegar amb ell».

---

4. «Ho sento, la cuina està tancada» (el que diu)

«¿Com tens la cara de venir a aquestes hores?» (el que pensa)

«Un altre clàssic», esbufega Soriano. «És que estan veient que estem recollint la terrassa amb els llums apagats i entren a preguntar si poden sopar», s’indigna. Té un altre exemple típic: «Demanen el sopar 10 minuts abans del tancament de la cuina, malgrat haver vist el cartell que ho avisa. No s’adonen que hi ha un treball previ que retardarà el tancament de la cuina, per no parlar del retard que implicarà en el tancament del local fins que acabin el sopar», raona el cambrer.

---

5. «La propina no és obligatòria» (el que diu)

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

«Però no siguis garrepa, va» (el que pensa)

«És un debat freqüent en el gremi. Una propina no està de més, i s’agraeix si has donat un bon servei. No passa res si no deixes propina, però després volen ‘chupitos’ de la casa. I aquest detall el tenim quan ens ha agradat una taula que hem tingut», explica Soriano, que mai ha tingut una propina gaire abundant però sap de col·legues que han rebut molts i molts euros. «Hi ha gent a qui li han donat 5.000 euros a repartir entre companys en hotels quan hi van xeics o en salons de joc. «Tant de bo m’hagués passat a mi!».