Consells per a boletaires que s'estrenen en plena pandèmia

Molta gent s’estrenarà aquesta tardor –si no ho ha fet ja– en el ‘dopamínic’ art de buscar bolets, en especial perquè les escapades de cap de setmana es continuen circumscrivint a destinacions de proximitat, tal com va passar a l’estiu a causa del coronavirus. I aquests principiants se sumaran al prop de milió de catalans que es calcula que surten de manera regular o puntual a la caça de ceps, rovellons, camagrocs i companyia.

De fet, hi ha una dada inequívoca: Els Bombers de la Generalitat gairebé ja han arribat a la xifra de rescats de persones extraviades als boscos de tota la temporada passada, que en van ser 26. No obstant, això no ha de ser un impediment per a aquells que estiguin pensant a disfrutar per primera vegada d’una activitat saludable, divertida i gastronòmicament profitosa, sempre que s’actuï amb sentit comú. Per això, aquí van cinc consells bàsics per a boletaires principiants amb l’ajuda d’Andrés Valverde, biòleg i membre de la Societat Catalana de Micologia.

1- Res de ser atrevits

Hi ha moltes activitats en les quals ser atrevits està ben vist, però buscar bolets no n’és una. Així que res de fer-se el xulo. «Insistim que només es pot agafar un bolet si un està 100% segur de quina varietat és i si és comestible», remarca Valverde. Una cosa que pot sembla òbvia, però cada any s’atenen intoxicacions als hospitals i els professionals veuen com es repeteixen contínuament errors bàsics, «com confondre l’ou de reig amb el reig bord, aquest últim tòxic i amb propietats al·lucinògenes». Altres espècies que es poden trobar als boscos catalans són directament mortals.

Per això, es recomana que, en cas de no identificar l’espècie, millor deixar el bolet on és sense alterar l’entorn, fer-li una foto i consultar després a un expert. Ja hi haurà més endavant una nova oportunitat d’emportar-se’ls a casa amb total seguretat. En aquest sentit, la Societat Catalana de Micologia ofereix un servei de consulta tant presencial (ara, amb cita prèvia) o a través d’aquest formulari.

2- Millor anar (ben) acompanyat

Sempre és aconsellable que els principiants s’endinsin al bosc amb algú de més experiència i coneixement. «Això sí, que s’assegurin que realment es tracta d’un expert, perquè n’hi ha molts que presumeixen de conèixer els bolets i no en tenen tanta idea com creuen. No ens deixem guiar per qualsevol, ha de ser algú entès de veritat en la matèria», alerta Andrés Valverde, que explica que els micòlegs solen anar amb peus de plom a l’hora de determinar les varietats, especialment si és a través d’una foto. «Si algun respon amb excessiva seguretat i sense dubtar, millor desconfiar-ne», aconsella.

D’altra banda, les xarxes socials ha contribuït a crear una comunitat boletaire cada vegada més forta i ben connectada, però no és en absolut bona idea penjar una foto a Facebook o Twitter per preguntar si un determinat bolet és comestible o no. «Cadascú pot dir-hi la seva, sigui expert o no, així que millor no arriscar-se. A més, de vegades la ironia no es capta bé per les xarxes i es poden generar confusions davant preguntes evidents».

3- Al bosc, molta calma

Tot i que s’hagi convertit en un activitat d’oci per disfrutar amb amics i família, al bosc s’ha de caminar amb tranquil·litat i respecte, en part perquè molts són de propietat privada. Però, sobretot, perquè alterar l’entorn, remoure el substrat o treure la fullaraca sol resultar perjudicial. «Si espatlles la capa superficial del bosc, que és on es troba el miceli, és a dir, el cos vegetatiu del bolet, estaràs comprometent els futurs bolets que podrien sortir a la zona», apunta el micòleg.

Així que hi ha una premissa bàsica que qualsevol boletaire s’hauria de gravar a foc: deixar el bosc de tal manera que no es noti que has passat per allà. I, per descomptat, no deixar ni rastre de residus o escombraries, respectar les zones tancades per a bestiar i aparcar només als llocs habilitats per fer-ho. Com que no tothom és conscient d’aquestes mesures, ja hi ha comarques com el Berguedà que han tornat a posar sobre la taula la necessitat de regular l’accés als boscos.

4- Cistella de vímet, navalla i... mascareta

No fa falta gaire equipament per ser un bon boletaire, però aquests elements són imprescindibles, a més d’un bon calçat. La cistella de vímet és bàsica per guardar els bolets recollits, ja que així «continuen respirant». Per això, les bosses de plàstic són totalment desaconsellables. «Hi ha gent que no tant per desconeixement, sinó per ser discrets, guarden els bolets en bosses, i això pot acabar sent contraproduent, ja que espècies comestibles poden fermentar i tornar-se tòxiques per una mala conservació», assegura Valverde.

La navalla també forma part de l’equip primordial, tot i que és cert que sempre ha existit una certa controvèrsia entre si és millor tallar o arrencar els bolets. En realitat no hi ha per a tanta polèmica com pugui semblar: «El més habitual sol ser tallar-los amb la navalla, però també es poden arrencar fent una mica de palanca sota el peu, sense remoure la fullaraca o alterar el substrat». 

Finalment, i tot i que costi, no s’ha d’oblidar que ens trobem en plena segona onada del coronavirus i que l’ús de mascareta a l’aire lliure és obligatori, fins i tot si es manté la distància de seguretat. Sí, també al bosc. De moment, no hi ha cap mesura específica per part del Procicat que faci referència als bolets en particular. 

5- Respectar el codi d’honor

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

No hi ha cap regulació específica sobre buscar bolets, però sí unes normes no escrites que se segueixen al peu de la lletra des de fa dècades, i que contribueixen que l’activitat continuï sent sostenible i marcada pel ‘fair play’. Una és que els boletaires no comparteixen el lloc concret on solen tenir més èxit. No és per egoisme, sinó «per evitar la massificació de determinats llocs, que podrien alterar-se i anar-se’n en orris». Així que millor no preguntar amb insistència a aquell que es creua amb una cistella plena, seguir d’amagatotis algú més expert i, per descomptat, res de penjar les coordenades a les xarxes socials.

Al seu torn, també forma part de la responsabilitat del boletaire no extraviar-se al bosc, fet que implica mobilitzar els recursos dels cossos de rescat. «Al bosc cal anar amb compte, no anar mai sol, marcar la ruta amb GPS, agafar referències o assegurar-se que mai es perd la cobertura del mòbil», resumeix Andrés Valverde. I és que, fent referència al primer punt de la llista, de res serveix fer-se el valent si després no es pot tornar a casa per disfrutar del resultat de la primera experiència boletaire. I que n’arribin moltes més.