Canvi d’horari a les escoles d’Espanya: així afectarà pares i nens

Espanya és el país amb més taxa d’abandonament escolar de la UE

Catalunya pateix les taxes més altes d’Espanya d’abandonament escolar primerenc

Canvi d’horari a les escoles d’Espanya: així afectarà pares i nens
5
Es llegeix en minuts

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) aposta per identificar les escoles vulnerables o fomentar la inclusió, l’equitat i el benestar a les escoles per reduir l’abandonament escolar primerenc a Espanya, així com treure l’horari intensiu centrat en els matins.

Així ho recull l’informe ‘Propostes per a un Pla d’Acció per reduir l’Abandonament Escolar Primerenc a Espanya’ presentat aquest dimarts, elaborat per l’OCDE, en col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Formació Professional i la Direcció General de Suport a la Reforma Estructural de la Comissió Europea, recollit per Europa Press.

En concret, l’OCDE proposa establir a Espanya «amb prioritat màxima» un enfocament comú per identificar els centres vulnerables i orientar els recursos, desenvolupant un índex de vulnerabilitat escolar que sigui equiparable a tot Espanya i que pugui utilitzar-se per identificar i orientar el suport als centres. En la mateixa línia, defensa treballar «a favor d’un enfocament comú per a la gestió de dades a nivell dels centres educatius».

Per respondre a les diferents necessitats d’aprenentatge dels alumnes, l’organisme aposta per l’ampliació del temps d’aprenentatge, ja que «molts centres a Espanya funcionen amb un horari intensiu centrat en els matins, que obliga els pares a pagar per les classes extraescolars».

Precisament, insta Espanya a seguir l’exemple de països com Dinamarca i Portugal, que «han adoptat sistemes flexibles de jornada completa per ampliar el temps d’aprenentatge». Aquestes iniciatives «han anat acompanyades d’una oferta de menjadors escolars més gran i activitats extraescolars».

«Espanya podria valorar la possibilitat d’adoptar un enfocament similar pels avantatges que podria aportar, en particular per als alumnes desfavorits. Una transició factible exigiria invertir en subvencions per a l’alimentació i les infraestructures escolars i remunerar adequadament al personal dels centres», avisa l’informe.

Formar docents per donar suport a alumnes en risc d’abandonament

Una altra de les mesures que hauria d’implantar Espanya amb un nivell de prioritat màxima és millorar la capacitat dels docents, per mitjà de la formació, per identificar i donar suport als alumnes en risc d’abandonament escolar i abordar les seves necessitats d’aprenentatge.

També insta a revisar el procés de contractació dels equips directius dels centres i a considerar la possibilitat de millorar l’atractiu dels salaris i les oportunitats de desenvolupament professional per als directors dels centres, així com continuar invertint en el desenvolupament professional continu dels directors dels centres, donant prioritat als que treballen en centres vulnerables.

Amb l’objectiu de reduir la repetició de curs, l’OCDE defensa «prosseguir i ampliar» els esforços per reduir la repetició de curs, prestant, com a màxima prioritat, assistència als centres perquè adoptin mesures exhaustives de suport als alumnes en risc de repetir curs, «encoratjant-los a utilitzar les subvencions per fer efectiu l’esmentat suport».

Igualment, reclama a Espanya que revisi les polítiques d’admissió de l’alumnat i elecció de centre per reduir la segregació socioeconòmica dels alumnes i que es fomenti «un clima escolar positiu», reforçant la col·laboració entre els centres, els progenitors i les comunitats locals.

D’altra banda, destaca que s’ha de «continuar promovent la flexibilitat curricular, una Formació Professional atractiva i de qualitat i els programes de reincorporació escolar», per a la qual cosa proposa donar a conèixer i difondre informació sobre els Centres d’Educació de Persones Adultes i les Escoles de Segona Oportunitat al territori, mitjançant la creació d’una pàgina web específica que ofereixi un punt d’accés únic.

Finalment, l’organisme demana a Espanya que fomenti i institucionalitzi la col·laboració i l’intercanvi de coneixements a escala nacional sobre ‘allò que dona resultat’. En aquest aspecte, recomana continuar la col·laboració, la posada en comú de dades i coneixements i l’intercanvi entre iguals entre el Ministeri d’Educació i Formació Professional i les comunitats autònomes per reduir l’abandonament escolar primerenc, així com promoure i institucionalitzar una cultura de seguiment i avaluació que serveixi com a base per a l’elaboració de polítiques i programes.

Debilitats i amenaces en el sistema educatiu espanyol

L’OCDE també ha identificat algunes debilitats en el sistema educatiu espanyol que poden provocar un augment de l’abandonament escolar, com «la persistència de la cultura de la repetició» o l’«escassa cultura» d’avaluació de les polítiques educatives que, segons el seu parer, «requereixen ser repensades, amb un intercanvi d’experiències més gran, i compartir més les dades que existeixen i que no sempre s’analitzen adequadament per dirigir les polítiques».

Respecte a les amenaces que hi ha en el sistema educatiu espanyol en aquest sentit, l’organisme ha advertit de «la falta de continuïtat dels programes per canvis en les prioritats polítiques o la continuïtat financera a partir del 2024».

Entre els «importants èxits» impulsats a Espanya que ajuden a combatre l’abandonament escolar primerenc, el director de Polítiques per a l’educació i competències de l’OCDE ha destacat la LOMLOE, que «millora l’accessibilitat i igualtat d’oportunitats»; la llei de formació professional, «que es relaciona amb una major i rellevant oferta de formació de FP»; el programa PROA+; o els programes desenvolupats per les comunitats autònomes.

L’abandonament escolar, «una cosa socialment injusta»

Durant la presentació de l’informe, celebrada a la seu de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, el secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar, ha remarcat que «l’esquinçador abandonament escolar primerenc és una cosa socialment injusta, perquè genera grans bretxes de desigualtats, afecta molt més un alumnat que un altre i converteix l’alumnat que abandona en persones molt més vulnerables en el seu futur laboral i retallen moltes de les seves possibilitats».

«És un enorme factor de risc i d’exclusió», ha sentenciat Bar, qui ha recordat que la taxa d’abandonament escolar a Espanya el 2008 va ser del 31,7%; del 13,3% l’any 2021, i el 2022 hi va haver un «rebot efecte de la postpandèmia» fins al 13,9%: «Aquesta corba no ens satisfà perquè estem lluny de l’objectiu de situar-nos per sota del 9% abans de l’any 2030».

Per al secretari d’Estat d’Educació, les aportacions bàsiques que conté l’informe són «diagnòstic i pla d’acció»: «És necessari un bon diagnòstic basat en evidències científiques sobre les nostres debilitats i les oportunitats que se’ns obren, i també un bon pla d’acció».

«¿Què fa que una part de l’alumnat no prossegueixi els seus estudis? ¿Què pot fer el nostre sistema educatiu per millorar aquesta carència?», s’ha preguntat Bar.

Per la seva banda, la directora del suport de la Comissió Europea Directora de Suport a les Reformes dels Estats Membres, Nathalie Berger, ha advertit que l’abandonament escolar «és un problema de gran importància a nivell europeu».

«Hem treballat de manera intensa per aconseguir un veritable espai europeu d’educació i desenvolupar sistemes d’educació més resilients i inclusius», ha afirmat Berger, destacant l’objectiu de reduir l’abandonament escolar primerenc a «menys del 9% d’aquí al 2030» i «treballar de manera més coordinada per combatre les disparitats territorials existents».