La diabetis, una malaltia cada vegada més comuna

Cada any, prop de 400.000 persones desenvolupen diabetis tipus 2 a Espanya. I d’ells, prop d’un 40% desconeix que té aquesta malaltia, segons l’estudi oficial di@bet.es, realitzat per la Societat Espanyola de Diabetis i el Centre d’Investigació Bioètica en Xarxa (ciberdem). Només és necessària una anàlisi per saber si es pateix diabetis, una malaltia amb una prevalença cada vegada més elevada –ara se situa entorn del 14% de la població adulta espanyola– i es relaciona amb hàbits quotidians com el consum d’aliments ultraprocessats i la vida sedentària. 

La diabetis és una malaltia relacionada amb una alteració del processament de carbohidrats que consumim, per part del pàncrees, incapaç de secretar insulina de qualitat, i per part de les cèl·lules dels músculs i el fetge, que poden oferir resistència a l’acció de la insulina. Aquesta hormona és necessària per mantenir valors adequats de glucosa en sang i garantir així la transformació de la glucosa sobrant en energia. En conseqüència, deriva en nivells massa elevats de sucre al nostre cos –hiperglucèmia– que poden tenir importants efectes negatius per al cor, els ronyons i les artèries. D’aquesta manera, quan parlem de diabetis, ens referim a un conjunt de malalties que es caracteritzen per aquests alts nivells de glucosa en sang, tot i que tenen orígens i causes diferents.

Destaca d’una banda la diabetis tipus 1, també coneguda com a diabetis insulinodependent. És un trastorn crònic derivat d’una producció deficient d’insulina, a causa d’un atac autoimmune de les cèl·lules del pàncrees. Es desenvolupa especialment en la infància, especialment entre els 10 i 15 anys, representa el 9% de la diabetis i ha de ser tractada amb l’administració d’insulina. D’altra banda, hem de tenir en compte la diabetis tipus 2, generada per un defecte a la secreció d’insulina. És a dir, el nostre organisme produeix insulina però, o és de baixa qualitat, o no és capaç de gestionar-la correctament. El 90% de casos de diabetis al món són de tipus 2, una patologia que afecta especialment les persones adultes i es tracta mitjançant la injecció d’insulina o la medicació oral. Hi ha també altres tipus de diabetis com la gestacional, diabetis neonatal i diabetis MODY. En l’abordatge de la diabetis, a més de l’administració d’insulina i tractament amb fàrmacs en els casos que sigui necessari, també és necessari portar bons hàbits diaris, com una alimentació equilibrada i la pràctica d’exercici físic. També és important ser conscient dels riscos que comporta la malaltia per estar alerta de possibles complicacions i portar a terme un correcte seguiment mèdic.

Símptomes i riscos

Símptomes i riscosEls nivells alts de glucosa produeixen símptomes que poden fer-nos sospitar que patim diabetis, com la sensació de tenir molta set i molta gana, la necessitat d’orinar contínuament, la pèrdua de pes, el cansament, la visió borrosa, el formigueig o entumiment de mans i peus i les infeccions fúngiques recurrents a la pell. No obstant, és comú que la diabetis no es reflecteixi en símptomes gaire evidents, per la qual cosa els pacients poden arribar a viure molt temps sense saber que tenen aquesta malaltia, i descobrir-ho quan sorgeixin les primeres complicacions.

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

Tot i que no es coneix la causa concreta que provoca la diabetis, hi ha múltiples factors de risc que afavoreixen l’aparició d’aquesta malaltia, com l’obesitat, la mala alimentació, el sedentarisme i la baixa pràctica d’exercici físic. A més, hi ha diversos factors de risc importants que afavoreixen l’aparició de la malaltia, com l’obesitat, el sedentarisme, la mala alimentació i la falta d’exercici físic. Davant d’això, és necessària la prevenció, especialment per a la diabetis tipus 2, que és la més freqüent i la que es pot prevenir. De fet, un estil de vida saludable pot arribar a reduir un 80% les possibilitats de patir diabetis tipus 2. 

Complicacions

ComplicacionsUna vegada diagnosticada la malaltia, també és necessària la prevenció per frenar possibles complicacions derivades de la hiperglucèmia. En la convivència amb la malaltia és important seguir el tractament i les recomanacions dels metges amb referència als fàrmacs i a l’alimentació, i fer activitat física. A més del control de la glucèmia en diferents moments del dia –abans i després de menjar i fer esport, per exemple–, també s’aconsella fer-se revisions periòdiques dels ulls, de la funció renal, dels peus, del cor, a través d’electrocardiogrames, i de la pressió arterial.