Educació per a tothom

Dubtes sobre si l’educació és equitativa en l’era de la Covid-19

El 8,2% dels menors de 18 anys a Espanya viuen en llars que no es poden permetre tenir un ordinador

La fractura digital es fa patent, ja que almenys 100.000 joves no tenen accés a internet

Dubtes sobre si l’educació és equitativa en l’era de la Covid-19
Es llegeix en minuts

La Unesco va commemorar el 24 de gener el Dia Internacional de l’Educació sota el lema ‘Recuperar i revitalitzar l’educació per a la generació Covid-19’. Malgrat ser un dret, diferents ONG a Espanya creuen que moltes famílies s’estan trobant traves per les conseqüències socials i econòmiques que estem patint.

El dret a l’educació dels menors «està en joc en l’era de la Covid», segons l’ONG Educo, que especifica cinc reptes per evitar-ho: revertir l’augment de l’abandonament escolar, assegurar la qualitat de l’aprenentatge, evitar més inequitat en l’educació, mantenir les escoles obertes i donar recolzament socioemocional a la infància.

Per la seva banda, des de Aldeas Infantiles SOS assenyalen que «la pandèmia ha intensificat la inequitat del sistema educatiu» i consideren urgent eliminar les traves administratives, acadèmiques i de caràcter discriminatori que impedeixen que les ajudes arribin a les famílies més vulnerables.

Bretxa digital

La situació que estem vivint està agreujant la desigualtat educativa que ja hi havia al nostre país. El 8,2% dels menors de 18 anys (683.000) viuen al nostre país en llars que no poden permetre’s tenir un ordinador i almenys 100.000 no té connexió a internet. Això ha fet que moltes ONG han hagut de reforçar els seus programes d’ajudes a famílies amb fills en edat escolar per reduir la fractura digital o compensar altres carències. 

Des de la UGT assenyalen que el «desigual accés de docents i estudiants als materials digitals ha accentuat la fractura digital i incrementarà les desigualtats existents entre l’alumnat». No hem d’oblidar que l’educació és una responsabilitat col·lectiva.

A Espanya tenim una taxa d’abandonament escolar primerenc del 17,3%, la més alta d’Europa. Segons Aldeas Infantiles SOS aquest percentatge es distribueix de forma desigual: a les llars que es troben en el nivell més baix de renda és del 28,9%, mentre que en el més alt és de l’1,6%. El mateix passa amb el fet de repetir curs, que és més alta entre els nens de contextos socials desfavorits. 

Programa educatiu

Així mateix, a Espanya hi ha entre els estudiants una desmotivació comuna a causa del seu programa educatiu, que no ha evolucionat en els últims anys. La CEO de l’ONG AIPC Pandora, Ana Eseverri, apunta que «es formen joves en conceptes i continguts que difícilment aplicaran en la seva vida personal o professional i donant una visió del món i de les relacions socials i laborals que no es correspon amb la realitat».

Et pot interesar

Ana Eseverri afegeix: «L’ensenyament continua sent profundament teòric i molt poc basat en l’experiència, l’educació no formal encara no s’integra en la dinàmica de les aules, cosa que dificulta l’entrada de nous continguts». Per això, veu molt important oferir als alumnes «activitats educatives experiencials –com fa amb els seus programes aquesta ONG– i si és possible internacionals, que els permetin ampliar la seva visió del món i adquirir les competències transversals que els formaran com els ciutadans globals que han de ser avui dia».

La crisi sanitària ens ha mostrat que «els grans reptes són per tots costats i no fa falta anar gaire lluny per formar joves en sostenibilitat, oceans, gènere o emprenedoria social», afegeix.