SUBSTÀNCIA VITAL

Aigua embotellada vs. aigua de l'aixeta

¿Realment és recomanable beure uns dos litres d'aigua al dia? ¿Quina és millor, de l'aixeta, embotellada mineral, embotellada a seques?

La duresa de l'aigua influeix en el sabor però no ha de ser impediment per beure'n

Aigua embotellada vs. aigua de l'aixeta
Es llegeix en minuts

El 2010 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) va dictaminar que l’estat normal d’hidratació de la persona podria aconseguir-se mitjançant un ampli rang d’ingestes d’aigua, gràcies a mecanismes homeostàtics de control.

Per tant, i davant el dubte, «beu aigua de l’aixeta, sempre que sigui potable, en funció de la teva set i si el teu metge et diu el contrari, possiblement pateixis alguna de les poques malalties en les quals està justificat beure sense tenir set o beure una aigua especial», afirmen a ‘Beber sin sed’ (Paidós) el pediatre Carlos Casabona i el dietista i nutricionista Julio Basulto, que asseguren que «llavors no es necessita beure dos litres d’aigua al dia».

Un argument molt utilitzat per defensar el consum d’aigua embotellada és que la de l’aixeta sol ser més dura o amb més residu sec, i el seu sabor sol ser pitjor. «Opinem que la duresa de l’aigua no ha de ser impediment per beure’n, tret que ens ho digui un nefròleg en bata blanca. I que el consum d’aigües dures pot contribuir a cobrir les necessitats de calci i magnesi de l’organisme», afegeixen.

Ara bé, assenyalen que les entitats de referència són conscients que la duresa influeix en el sabor o en les propietats organolèptiques de l’aigua. Així, a les aigües potables, la duresa sol oscil·lar entre els 10 i els 500 mil·ligrams d’equivalents de carbonat de calci per litre.

«Per l’OMS, l’aigua amb una duresa superior a 200 mil·ligrams per litre pot formar incrustacions en tuberies o dipòsits i si la duresa és inferior a 100 mg/l les pot corroir a llarg termini. No obstant, als successius informes que ha dedicat a aquesta qüestió l’ens sanitari internacional, no ha trobat proves científiques convincents que la duresa de l’aigua causa un efecte advers en els humans», afegeixen Basulto i Casabona.

Et pot interesar

A Catalunya podeu esbrinar quina és la qualitat de l’aigua de consum humà, tot i que n’hi ha un bon control, a través de la web del Ministeri de Sanitat, al Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum (SINAC), o podeu preguntar-ho a la vostra conselleria de Sanitat o ajuntament.

¿Sabíeu que...?

Al supermecat. L’aigua que compreu en una botiga pot ser de font o simplement aigua de l’abastiment públic (aigua de l’aixeta) ficada en una ampolla. D’aquí les diferències de preu. És bo que llegiu la lletra petitíssima dels envasos perquè no us emporteu una sorpresa.