BÀSQUET FEMENÍ

Anna Cruz revela que es va retirar de la selecció per culpa del maltractament psicològic de Mondelo

  • La barcelonina confirma les recents acusacions de Xargay contra el seleccionador: «Les medalles no han de sortir tan cares», diu

  • «El seu maltractament psicològic continuat em va generar estrès, ansietat, depressió... No podia aguantar més tota aquella merda», diu a ‘El País’

Anna Cruz revela que es va retirar de la selecció per culpa del maltractament psicològic de Mondelo

AFP

3
Es llegeix en minuts

«Se’m fa molt complicat lidiar en el dia a dia amb certes coses que no s’ajusten al que jo entenc amb la professionalitat d’aquest esport: respecte i dignitat cap a unes professionals que porten una exitosa trajectòria a la seva esquena.» Així va iniciar, a principis d’any, la jugadora de bàsquet Anna Cruz la seva carta de comiat de la selecció espanyola. Ella, que va ser una de les estrelles de l’equip dirigit per Lucas Mondelo, amb qui va coincidir també a Dynamo Kursk, avisava de la conducta poc disciplinària a la qual estaven sotmeses les pupil·les del seleccionador.

«Costa molt arribar a l’elit i és molt dur haver de deixar-ho perquè una persona et fa la vida impossible. Ho fas per salvar la teva salut. El seu maltractament psicològic continuat em va generar estrès, ansietat, depressió... Em va fer abandonar la selecció i viure un procés molt difícil», s’ha sincerat a ‘El País’ la jugadora de Casademont Zaragoza, que va passar els seus millors anys a la WNBA, on va guanyar un anell amb les Minnesota Lynx. Ella no ha sigut l’excepció d’aquest maltractament, que va afectar considerablement algunes de les seves companyes.

Normalitzar el fet de dir ‘prou’

Una d’elles era Marta Xargay, que fa poc va denunciar maltractaments per part de l’exseleccionador. Cruz ja va parlar al seu moment i ha tornat per confirmar la seva versió sobre els mètodes de treball de Mondelo, que van deixar moltes jugadores «enfonsades» mentalment, malgrat que l’entrenador continua rebutjant les acusacions que tampoc accepta la FEB.

Després de les paraules de Xargay, que va revelar que va patir bulímia i ortorèxia pel tracte que rebia, l’aler barcelonina va apuntar: «L’exigència de l’esport d’elit no es pot carregar la resta de valors. No tot val per guanyar i guanyar no ho pot justificar tot. S’ha de normalitzar el fet de dir prou, no empassar-s’ho tot sempre. No ho val tot».

Respecte a l’estricte control de pes, Cruz analitzava com influïa en la pressió de les jugadores: «Utilitzava el pes com a estratègia de pressió i assetjament, no com a control mèdic. Els seus escarafalls darrere de la bàscula eren d’escarni públic. Com si les meves companyes russes no l’entenguessin. Ha enfonsat moltes jugadores. A mi no em va assetjar pel pes, però em va anar minant per altres vies», al·legant també que «tant de bo cap companya hagi de tornar a viure mai aquest tracte. Ens encanta competir i vam passar per alt coses intolerables. Les medalles i els títols no han de sortir tan cars», va sentenciar Anna Cruz.

Unides contra el maltractament

Les jugadores de Mondelo, fartes de patir aquelles faltes de respecte, s’unien per lluitar contra el maltractament. Tot i que de vegades era impossible: «Al principi d’aquest recorregut érem un grup molt unit, també contra ell, perquè totes ho patíem. Ens fèiem fortes entre nosaltres. Però, amb el temps, ell va consolidar la necessitat de conflicte que té per desenvolupar el seu comandament i va començar a fomentar la competència insana dins de l’equip», comenta Cruz.

Notícies relacionades

Després de la primera concentració postpandèmia, l’aler-escorta va decidir retirar-se de la selecció al veure que ell la continuava humiliant. «No podia aguantar més tota aquella merda», va resumir.

Cruz també va reconèixer que li va ser molt difícil veure els Jocs Olímpics de Tòquio, que van acabar amb Espanya eliminada als quarts i amb l’acomiadament del seleccionador en qüestió, Lucas Mondelo. «No vaig poder ni engegar la tele. Em feia mal veure-les. No som allà per motius extraesportius. Hem viscut molts anys i moltes coses juntes. Molts moments bonics i difícils...»