A les portes del ‘last dance’ de Pau Gasol

‘La Familia’, retrat emocional dels èxits de la selecció espanyola de bàsquet

  • «Els jugadors ens hem obert en canal al relatar no només els èxits, sinó les emocions», enalteix Jorge Garbajosa

  • La docusèrie, de cinc capítols i que s’estrena a Amazon Prime aquest dimarts, repassa dues dècades daurades

‘La Familia’, retrat emocional dels èxits de la selecció espanyola de bàsquet

FEB

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pau Gasol, pare de família de la generació d’or del bàsquet espanyol, deixarà la selecció després dels Jocs Olímpics de Tòquio. És l’últim representant en actiu d’aquells júniors d’or que van aconseguir el 2001 el bronze a l’Eurobasket de Turquiai que van obrir un cicle d’èxits en què arribarien, entre altres conquestes, dos Mundials, tres Europeus i dues plates i un bronze olímpics. A les portes del ‘last dance’ del bicampió de l’NBA, el triangle compost per Federació espanyola, Mediaset i Amazon ha creat ‘La Familia’, docusèrie en què els protagonistes d’aquesta saga d’èxits revelen els secrets i interioritats d’aquests triomfs.

«Els jugadors ens hem obert en canal al relatar no només els èxits, sinó les emocions», enalteix Jorge Garbajosa, impulsor d’una producció que s’estrena aquest dimarts a Amazon Prime. Ell ha estat a la primera línia de tots els èxits, primer sobre la pista i després a la Federació que presideix des del 2016. L’expivot dels Raptors explica que ell, com la resta, no entenia els estius sense estar amb les seves dues famílies. «L’únic any que no hi vaig estar va ser el 2011 i no vaig tenir la sensació plena de vacances, perquè no vaig estar amb la meva altra família. Per tenir vacances completes cal estar amb les dues».

El llegat

Considera que, malgrat que canviïn els noms, l’esperit perviu. «Hauran canviat les cares gairebé per complet, però la sensació és que el grup és el mateix i que es manté l’essència de la família. Això segueix. El que han guanyat el Pau, Juan Carlos Navarro o Felipe Reyes té sentit al llegat», apunta posant l’exemple de Garuba i Gasol. «L’Usman i el Pau tenen 22 anys de diferència, però veus com el Pau es contagia de l’energia de l’Usman i l’Usman de la seva experiència».

Però més enllà del relleu generacional i del talent, creu que el factor diferencial és que es manté la idea de cohesió. «En situacions de tensió i crisi, la família que no està unida es trenca; però, si està unida, s’uneix encara més».

L’ascensor de Saitama

Com va passar a Saitama després de la lesió de Pau Gasol a les semifinals del Mundial-2006, que li va impedir jugar la final. «Tothom sap que es va guanyar i que el Pau anava en crosses, però no com es gestionen aquelles 20 hores els recursos tècnics, tàctics, mentals, físics i de rols». Sense entrar en espòilers, apunta que l’or es va començar a guanyar en un ascensor. «Animant el Pau ens animem tots. Des de la recepció a la planta de l’hotel ja estàvem tots morts de riure. En aquest ascensor es va començar a guanyar el primer Mundial de la selecció».

Notícies relacionades

Ricky Rubio, far del segon títol planetari, explica algunes de les novatades que li van fer quan va entrar a la Família. «Havies de liar-la molt per no entrar bé a la Família», reflexiona al documental en què ell i altres integrants expliquen com van impactar en el grup les morts de familiars directes i com es van recolzar entre ells per tirar endavant. Pau explica la importància que va tenir Navarro per a ell des de petit, per superar les burles d’altres nens per la seva alçada. També es repassa a la docusèrie la importància de la Pocha al primer nucli dur, que conformaven Pau, Juan Carlos, Felipe, Garbajosa i Mumbrú, i com aquest estava darrere de l’enigmàtic crit de guerra: «Muro!».

Les històries personals s’entrecreuen amb els duels contra els EUA, França i l’Argentina i es donen claus de com es van forjar els èxits i el per què de les decepcions del Mundial i l’Europeu que es van disputar a Espanya. «De guanyar, no sempre guanyarem, però cal confiar sempre en ells; que la selecció continuarà sent competitiva no hi ha cap dubte», vaticina Garbajosa. «El Pau a Tòquio vol passar la bandera a dalt de tot a jugadors que l’han acompanyat al camí. És un exemple de superació sense comparació. En algun moment ell era l’únic que creia que seria a Tòquio. Exemplifica el respecte i compromís per tot el mèrit que ha tingut aquest últim any, però també Ricky, Rudy, Marc, ‘el Chacho’ [...]. Ho veig com un punt i seguit preciós, amb un reconeixement al present i al passat i a un futur molt il·lusionant».

Temes:

Pau Gasol