Espanya tomba la poderosa Sèrbia i s'enfrontarà a Polònia a quarts

La devastadora Sèrbia, l’equip que anava pel Mundial aixafant rivals, que es postula com l’alternativa més sòlida al tron dels Estats Units, va besar la lona davant Espanya i va perdre la seva imbatibilitat (81-69). Va ser una lliçó de la selecció en tots els sentits, que va recuperar una versió que semblava oblidada en aquest torneig, la de l’equip que maneja els temps dels partits al seu aire i que desborda confiança.

L’equip d’Scariolo en pocs partits ha portatuna defensa tan fins al límit (i tan fins a la perfecció) com ho va fer davant l’equip serbi. Davant els centímetres i l’envergadura, talent i cor. Espanya va jugar amb tres petits el seu millor bàsquet i dispara la seva il·lusió.

L’actuació col·lectiva d’Espanya en concentració i encert va ser enorme. Amb un desplegament defensiu excel·lent, en especial de Rudy i Claver, que es van multiplicar en tots els aspectes del joc, i més que remarcable el treball de direcció de Ricky i Llull. I la conseqüència va ser un triomf enorme que ho canvia tot. Per a la selecció, que acabarà primera de grup i es creuarà amb Polònia als quarts de final aquest dimarts. I per a Sèrbia, que haurà de creuar-se amb l’Argentina i, si es compleixen els pronòstics, veurà a l’horitzó una semifinal amb els Estats Units que no s’esperava.

Oriola al cinc inicial

La presència d’Oriola, en lloc de Claver, va ser l’única concessió de sortida que va fer Scariolo en un partit on hi havia un premi en joc, la primera posició per a uns encreuaments més fàcils, però també molta rivalitat en joc, la pugna pel tron europeu, que Espanya ha controlat des de fa més d’una dècada, i a la qual aspiral’ambiciosa selecció de Djordjevic.

El conjunt balcànic va sortint exhibint múscul i centímetres (Jokic i Milutinov estaven junts als dos minuts, dos gegants de més de 2,10) i el ganivet entre les dents, decidits a fer el desplegament físic que no han necessitat fins ara (han guanyat els seus partits per 40 punts de marge).

I la veritat és que la versió inicial de Sèrbia va ser devastadora. En un vist i no vist, un parcial de 0-9 que els va permetre doblar a la selecció (6-13, m. 6) i gestos reptadors a cada jugada que s’acabava en cistella, que permetien intuir un partit calent.

Reacció d’Espanya

Però Espanya no es va acovardir, no obstant, perquè li agrada aquesta mena de trobades. Com ha passat durant tot el campionat, la reacció va començar a partir de la defensa. Scariolo va ordenar variants constants, especialment una mixta sobre Bogdanovic, que va desconnectar en part a l’estrella sèrbia. L’entrada de Claver a la pista va augmentar la duresa de l’equip espanyol, més eficaç amb Rudy ben posat. Llull va donar el plus d’explosivitat que calia. Tot l’equip va començar a funcionar com només han mostrat pocs cops fins ara.

Al final del primer quart, el marge s’havia reduït (17-20) però el que es va viure al segon va ser una lliçó en tota regla. Es va disparar la selecció amb un parcial inicial de 9-0 en menys de dos minuts, llançat per dos triples de Rudy i Llull que van aparèixer en la seva plenitud, disposats a liderar. De sobte, Sèrbia es va trobar amb una defensa impenetrable i una al·luvió de joc que no va saber com treure’s de sobre: contraatacs, un mate per a Youtube de Willy Hernangómez davant de Marjanovic i un parell de triples consecutius de Ricky que es va unir a la festa i que va portar els avantatges fins a la desena de punts (41-31, m. 18) i que va rematar Llull amb un altre abans del descans (45-37).

La selecció va superar fins i tot un pèssim arbitratge, difícilment explicable, de dos dels mateixos col·legiats (el nord-americà Anderson i el mexicà Mariscal) que ja els van complicar la vida al partit davant Itàlia i que, al marge de diverses decisions errònies, van acabar per assenyalar una tècnica a Scariolo per les seves protestes.

Expulsió de Jokic

L’exhibició d’Espanya va continuar en la represa, amb Sèrbia cada cop més fora del partit, al no trobar una resposta al laberint defensiu que plantejava el seu rival.

 Això va disparar la frustració de Nikola Jokic, l’estrella dels Nuggets, que en una pilota robada per Marc Gasol, que els àrbitres van considerar lluita, va perdre els papers i va començar a protestar fins i tot després que l’assenyalessin la tècnica, cosa que li va costar la desqualificació. Les diferències, mentrestant, només creixien fins al marge dels 20 punts (62-42, m. 26) amb un sol equip a la pista com a amo, mentre Sèrbia deambulava amb només cinc punts anotats en set minuts i acumulant errors i pèrdues a cada atac.  Només quan Espanya va aixecar, de forma inconscient, el peu de l’accelerador, el quadre balcànic va aconseguir respirar, enganxant-se a l’encert de Bogdanovic i tornant-se a ficar a la baralla (67-56, m. 30).

Espanya tenia el partit tan ben agafat que ja no va cedir, tot i que va haver de serrar les dents i patir per aguantar l’escomesa d’orgull dels serbis. Peròels intents de Sèrbia per sobreposar-se, sobretot individuals de Bogdanovic, van acabar xocant al mateix lloc: la defensa de la selecció.

Fitxa tècnica

 Espanya: Ricky Rubio (19), Rudy (7), J. Hernangómez (3), Oriola (6) i  Gasol (11) –cinc inicial–, Ribas (5), Claver (14), W. Hernangómez (7) i Llull (9).

9 de 29 triples (Llull, 3). 35 rebots, 13 ofensius (Claver, 7). 21 assistències (Gasol, 6)

Sèrbia: Jovic (4), Lucic (8), Bircevic (3), Bogdanovic (26), i Milutinov (7) –quintet titular–, Simonovic (-) Bjelica (3), Raduljica (7), Jokic (6), Micic (5), Guduric (-) i Marjanovic (-).

3 de 19 triples (Bogdanovic, 2). 33 rebots, 11 ofensius (Bogdanovic, 10). 15 assistències (Jovic, 4)

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Parcials: 13-20; 32-17; 22-19; 14-13.

Àrbitres: Cristiano Maranho (BRA), Steven Anderson (USA) i Omar Bermúdez Mariscal (Mex). Van eliminar Jovic i van desqualificar Jokic.