Perperoglou, l'heroi discret

Hi ha una referència que es repeteix sempre entre els que freqüenten el Palau quan es parla de Stratos Perperoglou (7 d’agost de 1984, Drama, Grècia), l’autor de la cistella que li va donar al Barça la victòria sobre la botzina dimecres davant el Madrid en el primer partit de la final de la Lliga, que aquest divendres viu la segona entrega a la pista blaugrana (19.00 hores). El jugador grec és un ferotge competidor. És una senya d’identitat en la seva dilatada carrera que el va ajudar a aixecar, entre altres títols, tres Eurolligues a Grècia (dues amb el Panathinaikos, 2009 i 2011, i una amb l’Olympiacos, 2013) i també li va obrir l’estiu passat les portes del Barça. «Saps que sempre apareixerà en els partits importants. Li agrada competir», reconeix el secretari tècnic blaugrana, Rodrigo de la Fuente.

«Potser és una de les cistelles més importants de la meva carrera, pel que va suposar», va admetre ahir Perperoglou, recordant unes hores després l’acció que va resoldre un partit memorable. «Tomic havia de jugar mans lliures amb Navarro. Ells ho van evitar. Així que Navarro va tallar i jo estava a sota de la cistella, vaig rebre la pilota i vaig anotar», comenta amb aquell aire impertorbable que sol acompanyar-lo i que va perdre durant uns segons després d’anotar.

«Guanyar un partit així i davant el gran rival és genial», explicava després de l’entrenament, en què també va participar Satoransky, que es va retirar del primer partit amb molèsties. «El problema és que estàs en els 'play-off' i no pots pensar massa. Perquè tens el següent partit a sobre», comenta.

Home callat i tranquil, heroi discret a la pista, el protagonisme de Perperoglou ha anat creixent durant la temporada, igual que ho ha fet la seva incidència en el vestidor, després d’un pas poc afortunat per la plantilla de l’Efes d’Istanbul. «Aquí em sento bé. Sóc feliç. Tenim un bon equip i molt bona química. Però ara tenim un objectiu comú, que és acabar fort i lluitar per la Lliga».

En el seu ràpid assentament a la ciutat (viu a Pedralbes) i també en l’adaptació a un nou vestidor, hi ha tingut molt a veure la seva dona, Erin Perperoglou Buescher, una exjugadora professional nord-americana d’1,91 d’estatura, que parla un espanyol fluid i va competir sis anys a la NBA femenina, on va guanyar un anell el 2005 amb les Sacramento Monarchs. De la bona relació d’Erin Perperoglou amb la dona de Justin Doellman i Carlos Arroyo, totes dues nord-americanes, s’ha creat una relació especial al vestidor, que també comparteix Vezenkov, un jugador format a Grècia, a qui l’aler blaugrana ­tutela.

Família nombrosa

Notícies relacionades

Perperoglou decideix al límit per al Barça

Així va ser la cistella guanyadora de Perperoglou contra el Reial Madrid

Perperoglou va conèixer la seva dona, quatre anys més gran que ell, quan aquesta jugava a Grècia, i ara compten amb una família nombrosa (Abby, la gran de 5 anys; Nikos, de tres i mig, i Stratos, de 2), que «és una benedicció», segons explica l’aler, que es mou per Barcelona amb un Volkswagen Touran amb tres cadires per a nens a la part del darrere. «La meva dona és la meva referència, la meva millor crítica. I encara que no parlem gaire de bàsquet a casa, sempre em diu quan ho he fet bé i quan no», explica.

Del primer partit valora que va resultar un gran espectacle per al públic, però no per al Barça. «Ens van fer gairebé 100 punts. Això ho hem de corregir. Hi va haver alguns problemes de comunicació en defensa», remarca Perperoglou, que s’ha guanyat el respecte dels seus companys amb el seu sacrifici i també amb el protagonisme que va mostrar en el primer partit de la final, amb els seus 18 punts i 5 rebots.