Perperoglou decideix al límit per al Barça

La frontera entre l’èxit i el fracàs es va dibuixar en els últims tres segons de l’estrena de la final de l’ACB, una eternitat, en realitat, quan l’escenari és una pista de bàsquet. Tot estava de cara per al Madrid en aquell últim sospir. El Barça semblava haver esgotat la seva sort després d’un tap d’Ayón a Navarro, que suposava gairebé la sentència. Però el guió reservava encara un gir inesperat per a l’afició del Palau Blaugrana, un final que els va fer esclatar de felicitat.

En aquells tres segons finals, Tomic, Navarro i, finalment, Perperoglou, l’heroi inesperat de la vetllada, van ser capaços de teixir una acció que va dinamitar la defensa madridista i va construir el triomf del Barça (100-99), per deixar l’equip blanc sumit en la depressió. És només l’1-0 d’una final que viurà un nou capítol demà, també a Barcelona i que, pel que es veu en el seu debut, s’intueix apassionant. Però la història diu que el guanyador del primer partit ha acabat aixecant el títol en 30 de les 32 ocasions precedents.

La safata de Perperoglou, un d’aquells moments màgics que només dóna aquest esport, va ser també el millor epíleg d’un partit excel·lent, que va engrandir els dos finalistes de la Lliga, generosos en entrega i ambició. Barça i Madrid es van buidar en una lluita per recordar. El Barça va atacar amb força de la mà de Doellman (19 punts, 6 de 8 triples) i de Perperoglou (18), ben secundats per Tomic (14 punts i 8 rebots) i Satoransky (13 punts) i, en moments molt concrets, per Navarro (10 punts). Va tornar cadascun dels cops el Madrid amb un Carroll immens (21 punts en 22 minuts), amb Llull (14 punts) i Reyes (13) donant-li suport des de la rereguarda.

EQUILIBRI ABSOLUT

Equilibrats en gairebé tots els apartats estadístics (10 triples blaugranes, 12 dels blancs; 29 rebots blaugranes, 28 madridistes), tot va quedar en un desenllaç a cara a creu, en el qual el cor dels jugadors del Barça va prevaler.

Pascual es va veure obligat a jugar la fase decisiva amb Navarro com a base, mentre Satoransky, el millor exterior de l’equip en els 'play-off', es va veure relegat a la banqueta per uns problemes físics, que el mantindran dubtós per a la segona entrega. Però la seva aposta va resultar guanyadora, perquè el gran capità barcelonista va ser el que va generar l’assistència final per a Perperoglou.

«Quan encistelles l’última en els últims segons i guanyes un partit tan important, la sensació és molt bona», va admetre Navarro. «Hi ha hagut nervis al final, però anem 1-0. Intentarem defensar millor en el següent partit, especialment Carroll».

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El Madrid es va trobar al capdavant en els últims segons, igual com ho havia fet ja en el descans (47-48), després d’igualar la batalla en el rebot, que va dominar el Barça d’inici, i també l’eficàcia dels blaugranes, amb uns percentatges espectaculars. Amb el nivell d’encert que van acreditar ahir els barcelonistes, l’equip de Pascual hauria doblegat la resistència de qualsevol altre rival. Però no la del Reial Madrid, que acredita el millor atac de la Lliga.

Malgrat veure’s despenjat d’inici (14-4), els jugadors de Laso no van trigar a enganxar-se al partit, igualant en efectivitat els blaugranes. Ho van fer a l’escenari que més els convenia: un partit d’anada i tornada, amb dos equips intercanviant-se cops, i no en el guió controlat que necessitava el Barça, un equip que ha fet de la defensa la seva senya d’identitat.