INFRAESTRUCTURA
La metamorfosi de la Model de presó a equipaments finalitzarà el 2035
El procés es posa en marxa aquesta setmana amb la licitació de la primera fase perquè al novembre comencin les obres. La inversió serà d’uns 200 milions d’euros.
No serà fins a mitjans del 2034, potser 2035 fins i tot, que en el millor dels casos l’antiga presó Model de Barcelona renaixerà íntegrament com a gran àgora de l’Esquerra de l’Eixample: dues illes d’equipaments i zona verda. La ciutat va prendre possessió del centre penitenciari una vegada buit el 2017, així que, si es permet l’expressió, la condemna urbanística haurà sigut de 18 anys, que no és poc. L’Ajuntament ha donat a conèixer ara un detallat calendari de tot el que està previst que passi d’aquí al 2035 i, cosa que sempre s’agraeix en aquests casos, ha proporcionat una bateria d’imatges virtuals de la meta final per certificar que l’espera valdrà la pena. Aquest calendari s’ha posat a caminar la primera setmana de juny amb la licitació de la primera fase, amb el desig que al novembre comencin les obres.
El tinent d’alcalde Jordi Valls i l’arquitecta en cap de la ciutat, Maria Buhigas, van explicar ahir cada una de les fases que vindran, no sense abans remarcar un important antecedent que contextualitza la lentitud del procés. Al seu dia, traslladat l’últim pres, el recinte de la Model es va fer servir per donar empara de manera provisional a dues escoles, Xirinacs i Entença, i qualsevol pas, per això, quedava supeditat al fet que es busqués una nova llar a aquests centres educatius. El primer el tindrà dins del perímetre de l’antiga presó, a l’espai que ocupaven els tallers de la presó, al costat del carrer de Nicaragua. Reallotjar l’Escola Entença ha sigut una operació infinitament més complexa. Forma part del cub de Rubik que afecta el nou parc de bombers de l’avinguda de Sarrià i l’ampliació de les instal·lacions de l’Hospital Clínic. Anirà a parar al carrer de Provença, adjacent al Mercat del Ninot.
Resolt el puzle, van explicar Buhigas i Valls, s’ha pogut posar en marxa per fi el calendari de licitacions i adjudicacions del projecte, una operació que es calcula que costarà uns 200 milions al final quan acabi. El primer pas ha consistit a desencallar els tres primers equipaments previstos, o sigui, l’esmentat centre educatiu Xirinacs, un pavelló poliesportiu al subsol del pati que quedava emmarcat entre la tercera i quarta galeria i una central energètica, també subterrània, que serà el motor, entre altres coses, de la climatització de tot el conjunt. Les aproximacions virtuals a com seran, per exemple, els dos primers equipaments, són la nit i el dia entre el tètric aspecte que tenia l’arquitectura de la presó i la lluminositat que es pretén ara.
¿Quan? Tret de sorpreses, l’objectiu és que els alumnes de l’escola es mudin al nou edifici per al curs 2028-2029. La mateixa previsió val per als alumnes de l’Escola Entença, tot i que el procés d’aquest projecte segueixi un altre camí.
Durant la Guerra Civil la primera galeria de la Model va ser el destí dels díscols anarquistes de la CNT i la FAI, la segona va ser el precari sostre dels sospitosos del POUM i a la tercera van anar a parar els que eren de dretes, sobretot els militars que eren condemnats per insurrectes. Aquestes tres galeries seran de cara al 2034 pisos dotacionals i allotjaments temporals, és a dir, no exactament el concepte d’habitatge públic, sinó un altre tipus de residència igualment necessària. Ha sigut aquesta part, des del punt de vista arquitectònic, un maldecap. Es tracta de convertir la suma de cada dues o tres de les antigues cel·les en vivendes. Encareix el projecte, avisa Valls, però s’ha decidit mantenir vigent aquesta idea per conservar la característica forma panòptica de l’edifici original.
En el que antigament va ser la quarta galeria (als anys 30, la xarcuteria, perquè allà s’amuntegaven els xoriços) està previst que pervisqui el record. Serà un espai destinat a la memòria, que si es tracta de la Model no és poca, perquè per aquesta presó, poc o molt, van passar tots els colors de l’espectrografia política en funció de qui governava en cada instant. El cúmul d’història per rememorar és infinit, moltes d’elles tràgiques, altres d’heroiques i fins i tot d’altres una mica còmiques, com el fet que en una ocasió es van escapar el director i el subdirector de la presó abans que els detinguessin pels mercadejos amb què s’omplien les butxaques.
Residència per a gent gran
Notícies relacionadesL’actual accés a la Model, que des que va tancar les seves portes com a presó ha renascut provisionalment amb una excel·lent sala d’exposicions i conferències, serà l’última de les obres previstes, la que més tard es culminarà, el 2035, potser. És l’edifici que dona al carrer d’Entença, al seu dia les oficines de la presó, que es pretén que sigui en el futur una residència per a gent gran o, segons quines siguin les necessitats llavors, una ampliació dels pisos dotacionals.
Quan conclogui aquesta nova etapa de la història de la Model hauran passat els barcelonins, com a mínim, dues vegades per les urnes. És molt temps. No està de més, van insistir Valls i Buhigas, recordar que la plaça de les Glòries ha necessitat 20 anys de tràmits i obres per arribar al seu estat actual, que ni tan sols és el definitiu. Pressupostàriament, aquest gran i exitós parc triplica les xifres de la Model, però són dos casos equivalents en un sentit: de la Model s’espera que tingui un idèntic impacte a l’Esquerra de l’Eixample, que sigui, en definitiva, el centre del barri.
