L’AMB blinda els eixos verds amb un canvi de la normativa

La norma urbanística que la Justícia va enarborar per tombar les superilles de Barcelona està sent actualitzada per primera vegada en mig segle. Una modificació del Pla General Metropolità (PGM) acaba de ser aprovada provisionalment –falta l’aprovació definitiva– per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es tracta de la regulació de l’entramat d’artèries i carrers metropolitans, el denominat sistema viari, immutable des que es va aprovar el 1976 el PGM, que en global sí que ha sigut objecte de 1.200 modificacions. És precisament la part del PGM en què els tribunals han basat els revessos a les polèmiques reformes urbanes que va liderar Ada Colau a la capital catalana.

La reforma metropolitana dispara directament a la línia de flotació del conflicte judicial sobre els eixos verds barcelonins. La nova base legal del sistema viari metropolità busca "fomentar la mobilitat sostenible i contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic, afavorir la millora ambiental i les relacions entre les persones", segons diuen els informes tècnics a què ha accedit EL PERIÓDICO. L’argumentació, de la qual han begut les superilles de Barcelona, blinda urbanísticament futures reformes d’eixos verds per tota la metròpolis que desenvolupin aquesta mateixa lògica urbanística.

Els dictàmens tècnics de l’AMB emfatitzen que el propòsit de la remodelació passa per adaptar el vell PGM al nou PDUM (Pla Director Urbanístic Metropolità), i sobretot a la també nova llei de mobilitat sostenible estatal. La tramitació metropolitana va començar el 25 de març del 2025, quan el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar l’avançament de la modificació del PGM. Uns quants dies abans, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia ratificat la clatellada a la pacificació dels carrers Consell de Cent i Enric Granados. En l’origen de les reclamacions judicials estan Foment del Treball Nacional, Barcelona Oberta i l’Associació Amics del Passeig de Gràcia, que ara asseguren que aquesta nova reforma metropolitana és il·legal.

El director de l’àrea de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, Xavier Mariño, contextualitza la reforma en la nova mirada urbanística que promou el PDUM: "Abans, la funció del sistema viari era essencialment la mobilitat; ara se n’afegeixen dues més, la renaturalització i la relació social entre les persones". El responsable precisa que "l’interès general" ha de donar "cobertura" al model que el PDUM defensa. Però adverteix: "El que ha de passar concretament als carrers no depèn de l’urbanisme [del PGM], sinó de la planificació sectorial com els plans de mobilitat". Mariño descarta, això sí, que la reforma del PGM equivalgui a una reacció als pronunciaments judicials, com assenyalen les patronals contràries, tot i que sí que admet la seva connexió amb l’ADN urbanísic que vertebra els diferents eixos verds barcelonins.

Circulació de cotxes

La discussió de fons entorn de la regulació urbanística és anàloga a la de les zones de baixes emissions (ZBE): fins a quin punt s’ajusta a la legalitat vetar el pas als vehicles privats, en aquest cas per pacificacions de carrers. L’única sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que hi ha de moment sobre els eixos verds barcelonins es basa precisament en el sistema viari del PGM per reprendre la reforma urbana i prioritzar els cotxes.

Específicament, perquè el PGM categoritza el carrer Consell de Cent com a via local, tipologia que té atribuïda la funcionalitat d’"enllaçar amb les vies bàsiques". Tant el jutjat contenciós en primera instància com el TSJC afirmen que aquesta funció "és d’impossible compliment", ja que la pacificació "limita la circulació dels vehicles, aspecte que evita que es faci realitat l’enllaç amb les vies bàsiques". S’ha de veure quin futur judicial li ofereix a eventuals eixos verds de la Barcelona metropolitana en cas que la reforma del PGM tiri definitivament endavant, una decisió que li correspon ara al Departament de Territori de la Generalitat. El que sí que resulta palmari són les crítiques dels tribunals abans d’aquesta reforma als eixos verds barcelonins. Sense anar més lluny, la jutge que va ordenar desmantellar l’eix verd de Consell de Cent va imputar a les obres "una modificació encoberta del Pla General Metropolità, en la mesura que converteix un vial en un espai lliure". Aquesta sentència del TSJC, de març del 2025, aprofundeix en aquesta tesi al considerar que el projecte executiu de reurbanització de l’encreuament entre Consell de Cent i Enric Granados és nul de ple dret, "ja que les obres executades han suposat la modificació del PGM sense que s’hagi observat el procediment previst".

Balanç de les sentències

Durant l’any que ve s’esperen noves resolucions judicials del TSJC que es pronunciïn sobre els esmentats eixos verds barcelonins. Fins ara, l’Ajuntament de Barcelona ha rebut una única sentència en primera instància favorable, que confirma la legalitat de l’eix verd del carrer Girona després d’un recurs de Foment del Treball.

Per contra, set resolucions més –sis en primera instància i la del TSJC, que en confirma una– són desfavorables als interessos del consistori: dues tomben l’eix verd del carrer Enric Granados; dues més, el del carrer Comte Borrell; i dues més, el del carrer Consell de Cent. Totes han sigut recorregudes per l’ajuntament barceloní.

L’administració local, de fet, ha portat el cas fins al Tribunal Suprem, que ja ha admès a tràmit un recurs de cassació del consistori contra aquesta sentència del TSJC. La posició municipal defensa la legalitat de les actuacions sense observar que sigui necessària una modificació del PGM.

Notícies relacionades

Barcelona Oberta i Foment, en contra del canvi

Alcaldades i frens

Per si l’embolic urbanístic no estigués prou embolicat, el Suprem tindrà sobre la taula un últim element de valoració: el vot particular d’una magistrada del TSJC que s’adhereix a la posició de l’Ajuntament per defensar la legalitat de l’eix verd de Consell de Cent.

Un extracte literal de les opinions de la jutge aclareix la seva actitud: "Segons la meva opinió, el problema de l’obra per a l’actora [Barcelona Oberta] és que es tracta d’una obra intel·ligent en relació amb el trànsit i la circulació […] L’obra pretén, en essència, preparar i adaptar la ciutat als canvis climàtics que els científics ja consideren una realitat actual", rubrica el vot discrepant de la magistrada Isabel Hernández Pascual.