Un boom de comandes després de la sequera dificulta la reposició d’arbres a l’àrea de Barcelona

«Tenim problemes de subministrament, estem intentant comprar-ne però no ens subministren tots els que demanem», va explicar el director d’espai públic del districte de Sant Martí, Joan Carles Altamirano, en un consell de barri a principis d’abril. Va exposar que el consistori va sol·licitar «un nombre elevat d’arbres quan va acabar la sequera» però va afirmar que hi ha hagut escassetat d’exemplars: «Vam intentar comprar arbres per replantar i als vivers se’ls havia mort una gran quantitat; a més, tots els Ajuntaments estaven alhora intentant comprar arbres, amb la qual cosa n’hi havia molts menys dels que els Ajuntaments estaven intentant comprar».

«Hi ha hagut un problema de falta d’estoc d’algunes varietats i, en algun cas, s’han esgotat», coincideix el president del Gremi de Jardineria de Catalunya, Miquel Marín. Afegeix que la «falta de planificació» també contribueix que no predominin certes classes d’arbre. «Els viveristes assumeixen un risc preparant unes espècies sense un altre criteri que la seva intuïció», recalca. «La seva temporada comença cap a l’octubre i ara s’acaba –il·lustra–. Si m’encarreguen un projecte a l’octubre, em preocuparé per localitzar 20 arbres d’un determinat tipus però, actualment, és fàcil no poder aconseguir tot el que es demana».

«Hi ha set o vuit varietats que tothom busca en aquest moment», apunta el president de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, David Borda. Infereix que «si tothom busca el mateix, arriba un moment que no hi ha estoc». Entre els més buscats, cita l’auró de Montpeller («tenir-ne ara és or», diuen als vivers), el lledoner (requereix poca aigua), el teix (estilitzat i idoni per a vies estretes) i l’auró comú.

Any preelectoral

El productor esmenta que es va donar una escalada «molt gran» de comandes dels Ajuntaments després d’aixecar-se el decret per la sequera. «Hi va haver un increment l’any passat que està aguantant en aquest, les previsions per a la tardor i l’any que ve són bones i, a més, serà any electoral, que és sinònim de manteniment», avalua.

Borda testifica que les queixes per les carències d’existències procedeixen «des del gener» de diferents localitats, «sobretot de l’àrea de Barcelona». «Certes varietats falten però, si els tècnics són prou diligents i professionals, n’hi ha d’altres per suplir i, si no, han de demorar-se sis mesos i esperar-se a la pròxima campanya», resol.

El viverista nega que la sequera hagi delmat les més de 200 empreses que cultiven plantes a la comunitat. Encara més, defensa que la producció és equiparable als nivells previs a la sequera: «Hi ha arbres i qui ha planificat els té. I qui no fa previsió i vol anar als preus d’anys enrere, no els trobarà. Si una ciutat s’ha quedat sense plantar, és perquè ha anat tard o perquè no tenia prou pressupost per al que buscava, perquè les plantes estan pujant de preu pels costos, que s’han encarit».

Menys gruixuts

Segons diverses fonts, la principal insuficiència rau que no abunden les talles de tronc de més gruix, a partir de 18 o 20 centímetres de diàmetre i que requereixen uns anys de creixement. «S’han esgotat en moltes espècies i, a l’obra pública, no és el mateix arbres de 12 centímetres de perímetre que d’altres de més grans», distingeix un tècnic d’una empresa de jardineria.

«Aquest és el problema, hem d’esperar que creixin –prossegueix–. Són calibres molt vulnerables, fins i tot si un nen s’agafa a l’arbre. Hi ha tipus en què 14 o 16 centímetres ja són un problema i cada vegada es redueix més la mida del que s’escull perquè, si no, cal temps. És difícil trobar lledoners de 18 a 20 centímetres. També es busquen exemplars ben formats i similars entre ells, cosa que també és una dificultat».

«Es demanen perímetres grans perquè tenen millor aparença i per fer front al vandalisme», comenta Marín. Explica que, en la seva absència, es proposa a les administracions canviar d’espècie o de gruix de tronc, cosa que no sempre s’accepta: «Si es vol un lledoner, cal conformar-se amb un de 16 a 18 centímetres. Habitualment, els projectes no es queden sense plantar, sinó que s’opta per una altra varietat o un calibre justament inferior al que es busca».

Notícies relacionades

La tempesta perfecta que explica la gran picor pels plàtans aquest Sant Jordi a Barcelona

Dos anys de pluja en la mitjana històrica de Barcelona consoliden els eixos verds i prometen una primavera esplendorosa

«Segons varietats i calibres, s’han acabat, i se’n necessiten tres, quatre o cinc anys per reposar-los», abunda Borda. Afegeix que, més que els efectes de la sequera, els vivers han notat un ascens dels encàrrecs de les ciutats perquè «estan obligades a canviar la tipologia d’arbratge per les onades de calor i la contaminació». «Sobretot es demanen lledoners, alzines, arbres mediterranis... Són varietats que han vingut per quedar-se», entreveu.

Precisament, el canvi climàtic empeny a alcaldies d’altres estats europeus a adquirir espècies resistents a les altes temperatures als vivers catalans. «Venen a comprar-les perquè, als seus països, poden valer el doble i allà no produeixen tant», argumenta Borda. «Allà a dalt també fa més calor i hem venut molt a Holanda, Alemanya... S’han mogut abans que alguns d’aquí», sentència.