El Periódico de l'Eixample
670 litres per metre quadrat
Dos anys de pluja en la mitjana històrica de Barcelona consoliden els eixos verds i prometen una primavera esplendorosa
Els eixos verds de l’Eixample es van inaugurar al final del trienni més sec de la història hídrica de Barcelona des de la Primera Guerra Mundial. La pluja que va mullar els carrers i els escocells de la ciutat va ser el 2021, 2022 i 2023 la meitat del que era habitual, només 300 litres per metre quadrat, amb l’afegit que el mal ploure d’aquesta riba del Mediterrani és cèlebre per la seva manera de fer-ho, a dojo o res de res. Però el 2025 s’ha tancat amb unes precipitacions acumulades lleument per sobre d’aquesta mitjana registrada des de fa més d’un segle, 670 litres, un 108% del comú, i a més, com la Loteria, de manera molt repartida durant els 12 mesos del calendari. Ha sigut així, a més, dos anys consecutius, perquè el 2025 sembla un calc del 2024, i per això és convenient ara, just després d’un desembre també inusualment molt humit, preguntar als responsables de Parcs i Jardins com estan els eixos verds: exultants, com els tècnics d’aquest institut municipal.
El 2025, acomiadat ja amb les 12 campanades, va ser l’any desitjat per qualsevol jardiner amb amor pel seu ofici. No hi va haver en el calendari cap període crític. Els arbres no van patir estrès hídric. A Barcelona han sigut freqüents els estius en què els plàtans, per exemple, s’han vist obligats per la seva pròpia naturalesa a desprendre’s de les fulles a principis de setembre i fins i tot a finals d’agost. El 2025 van aguantar gairebé fins a les portes de l’hivern i, com ells, les desenes d’espècies triades per poblar els eixos verds. Ha sigut una bona notícia la resposta de les catalpes i els liquidàmbars, dos arbres de latituds més nòrdiques que en anteriors experiències de plantada a Barcelona van patir molt i que, no obstant, en carrers com Consell de Cent i Girona, semblen tan tranquil·ls, com si res els molestés. Hi ha un secret, expliquen fonts de Parcs i Jardins: l’excel·lent urbanisme subterrani d’aquests nous bulevards de la ciutat.
La tercera fila d’arbres de Consell de Cent, a l’altura de Roger de Llúria. /
A peu de carrer, el paisatge és el que qualsevol pot veure, gent de passeig, cotxes aparcats fins i tot quan no ho haurien d’estar i els troncs dels arbres plantats el 2023 cada vegada més alts i bonics. Per sota del paviment, la Barcelona d’aquests carrers no té res a veure. Primer, perquè no s’ha constret els arbres a subsistir en escocells estrets, sinó en parterres de dimensions generoses, que recullen l’aigua de la pluja i, de manera invisible, l’emmagatzemen en forma d’humitat durant dies. Segon, perquè per sota de les llosetes de granit les terres de cada parterre estan interconnectades. És tot un món d’arrels que just en aquestes dates està molt més viu del que sembla.
El registre històric de precipitació anual des del 1914. /
Som al gener i, per tant, és temps de parada vegetativa. La major part d’arbres dels eixos verds ben just mostren activitat de cintura cap amunt, explica una tècnica de Parcs i Jardins, però la pluja del desembre, que ha sigut una mena de benedicció, propicia que les arrels continuïn creixent ara en ple hivern. Si res es torça –preveu aquesta especialista–, la primavera vinent serà la de la gran consolidació, un espectacle de gran bellesa.
L’encreuament de Rocafort amb Consell de Cent, un dels punts més frondosos dels eixos verds. /
Hi ha una altra circumstància afegida, menys coneguda, que convida a l’optimisme. Durant el part dels eixos verds, malgrat la sequera, a aquesta nova vegetació de la ciutat no li va faltar reg. La font eren les reserves freàtiques de la ciutat. No va estar malament per salvar aquella crisi hídrica, però al llarg del 2024 i 2025 no ha sigut necessari recórrer a aquesta aixeta. El que s’ha de destacar és que l’aigua del freàtic és l’equivalent humà a dinar de ‘fast food’ i la pluja és una saludable dieta mediterrània que, a efectes pràctics, fins i tot enforteix més les defenses de les plantes davant l’atac de fongs o altres plagues.
El que no ha fet des del 2023 l’Institut Municipal de Parcs i Jardins és, com si fossin fills, mesurar l’alçària any rere any dels nous exemplars. Salta a la vista que han crescut per poc que es visiti cada cert temps la zona. El que sí que va fer en el seu moment aquest departament municipal és mesurar el diàmetre dels troncs. No han fet encara la comparativa de l’abans i el després. És aviat. Quan sigui el moment, confien a emportar-se una altra alegria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Crisi a Teheran Trump sospesa una intervenció militar a l’Iran en suport a les protestes contra el règim
- Violència masclista Els Mossos han evitat el matrimoni forçat de 47 dones i nenes a Catalunya des del 2021
- Vies amb molt trànsit MAPA | Aquestes són les carreteres catalanes més perilloses per a les motos
- 670 litres per metre quadrat Dos anys de pluja en la mitjana històrica de Barcelona consoliden els eixos verds i prometen una primavera esplendorosa
- AQUESTA NIT A JIDDA El Barça busca assestar el cop final al Reial Madrid de Xabi Alonso en la final de la Supercopa
