BCN reformularà amb IA els accessos per intentar acabar amb els embussos

Barcelona té decidit que la ciutat no pot ser una autopista i es reafirma en els passos que ha fet per humanitzar les grans artèries. Per exemple, a l’entrada per la Gran Via va reemplaçar l’històric tambor per la plaça de les Glòries, pacifica per fases la Meridiana i unirà les dues xarxes del tramvia per la Diagonal, que es convertirà en un bulevard. Per tot això, la capacitat d’absorció del trànsit avui no és la mateixa que abans, com tampoc la gran quantitat de persones que cada dia entren i surten de la ciutat.

Cinc bessons

Malgrat tenir repercussions més enllà de la capital, l’Ajuntament ha començat a abordar la situació dels seus accessos, amb l’objectiu que fins a 250.000 trasllats diaris amb cotxe passin a la mobilitat col·lectiva. "Tenim la responsabilitat i l’objectiu de construir una ciutat pensada per a les persones i garantir el dret a la mobilitat per a tothom, dels seus habitants i dels que venen cada dia", defensa la primera tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, Laia Bonet.

Ja ha iniciat els tràmits per analitzar el primer corredor des del Vallès, el de Meridiana, en el qual conflueixen la C-17, la C-33 i la C-58. Mitjançant la creació d’un bessó digital estudiarà al detall tot el que passa, reflectint els punts de congestió en cada moment del dia, la interacció entre les vies de comunicació i els diferents mitjans de transport. A partir d’allà simularà l’aplicació de diferents canvis estructurals sobre la via i analitzarà què passa. Amb els resultats, es redactarà el projecte, ara en licitació, que reconfigurarà aquest gran accés a la ciutat.

Així mateix, en menys de sis mesos l’Ajuntament preveu licitar la creació de clons digitals per analitzar i extreure conclusions de tres accessos clau: la Gran Via Nord, Gran Via Sud i la Diagonal. I també estudiarà al detall el comportament de la ronda Litoral, font d’embussos diaris a primera hora del dia que repercuteixen en la resta de les vies d’entrada a la ciutat. En aquest cas, el consistori espera que l’accés ferroviari al Port de Barcelona redueixi en un futur el volum de camions, de manera que pugui també reformular el litoral, amb més espai per al bus.

Clon de la Meridiana

Els clons digitals dels corredors i les anàlisis es realitzaran a partir de les últimes dades dels fluxos de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, recollides mitjançant sensors, càmeres de vídeo, els que proporcioni la telefonia mòbil, els informes dels operadors logístics sobre els fluxos de mercaderies i l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) de l’Autoritat del Transport Metropolità.

L’estudi de l’entrada de la Meridiana des del Vallès analitzarà com la transformació i la variació del nombre de carrils entre Fabra i Puig i el pont de Sarajevo afectarà la capacitat de la via. Simularà fins a 20 escenaris segons el dia i l’hora, també a les vies d’accés de la C-58, N-150, C-33 i C-17 i la desviació cap a la Ronda de Dalt, incloent-hi els fluxos de cotxes, taxis, camions i el repartiment de mercaderies.

A cada una de les entrades a la ciutat, la prioritat serà crear dobles carrils de bus: a la dreta, al costat de les voreres per a l’urbà, amb més parades; i a l’esquerra per al bus interurbà, més directe. Aquest, en comptes d’endinsar-se a la ciutat, està previst que acabi el seu recorregut a les futures i esperades estacions de plaça Espanya, el corredor Fabra i Puig – Sagrera i la Diagonal, garantint un millor intercanvi amb l’oferta de Rodalies, el metro, els autobusos urbans i el tramvia.

Precisament, amb el terme de les concessions històriques de l’autobús interurbà, la Generalitat està traçant el nou mapa de la mobilitat a Catalunya. "Com a Ajuntament volem tenir una opinió clara de com ha de ser la mobilitat que entra a Barcelona. Hem de ser capaços de suggerir i proposar solucions i treballar conjuntament totes les administracions", assenyala Bonet.

Notícies relacionades

El Govern estudia legalitzar parcialment urbanitzacions sense serveis

Cevasa, Visoren i Copcisa pugnen pel concurs d’habitatge del Govern

Per això, l’anàlisi sobre els seus corredors servirà també per transmetre si cal incrementar línies de bus a determinats municipis per respondre a un flux especialment important, reforçar alguns enllaços entre sistemes de transport o avançar les hores punta d’algunes línies ferroviàries.

A mitjans del 2027 s’espera comptar amb les conclusions dels estudis de tots els corredors, i també sobre com interaccionen entre ells. Però les anàlisis no quedaran aquí. L’avantatge dels bessons digitals és que permetran anar introduint les variacions que es produeixin, i realitzar noves simulacions, en un reflex continu de l’evolució de la mobilitat de la ciutat.