El Port Olímpic vol tenir a punt la seva comunitat energètica el 2027

El Port Olímpic espera tenir finalment en marxa al llarg del 2027 la seva comunitat d’autoconsum d’energia, que li permetrà distribuir l’energia renovable que produeix a les seves instal·lacions al zoo de Barcelona, al cementiri del Poblenou i set pàrquings al costat del litoral que gestiona l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM). El port esportiu indica que ja fa més d’un any i mig que intenta donar d’alta la comunitat energètica per compartir l’energia solar fotovoltaica que produeix a altres equipaments. No obstant, s’ha trobat que "costa molt completar els tràmits administratius", segons explica la directora del port, Olga Cerezo.

El Port Olímpic va instal·lar el 2024 gairebé 400 plaques fotovoltaiques sobre les nou pèrgoles de la zona de restauració, que sumen una superfície de 3.560 m2 , la instal·lació d’autoconsum compartit més gran de la ciutat, amb capacitat per generar més de 825.000 kWh anuals. Des del principi la idea era dedicar-los en bona part a l’autoconsum. El mateix port només necessita el 25% de l’energia solar fotovoltaica que produeix, i la llei permet compartir el subministrament d’energia renovable en un radi de dos quilòmetres.

Tràmits interminables

Notícies relacionades

La despesa mitjana dels turistes a BCN va baixar 22 euros per estada el 2025

L’obertura d’un gran cine a Sabadell, en l’aire després de mesos d’obres aturades

La iniciativa parteix de la voluntat del port de liderar el procés de descarbonització dels ports esportius, amb mesures com la instal·lació de dos punts de recàrrega ultraràpids per subministrar a embarcacions de propulsió elèctrica, que també s’alimenten de la instal·lació fotovoltaica. Per a la direcció del port, la producció i l’autoconsum permeten controlar el subministrament i el cost de l’energia, una cosa clau per no dependre de factors externs. Però lamenta que, a la pràctica, els tràmits i la burocràcia actual posin "traves" a aquest procés cap a una independència energètica més gran. Experts en la constitució d’instal·lacions de consum compartit i comunitats energètiques indiquen que no es tracta d’un cas aïllat. Superar tot l’entramat burocràtic dilata la posada en marxa d’aquestes comunitats, malgrat que les mateixes administracions locals les fomenten.

"Com és natural, hi pot haver casos singulars que poden tenir problemes puntuals", responen fonts d’Endesa. La distribuïdora explica que compta amb 40.000 associats a comunitats energètiques. De tota manera, admet que "la regulació que hi està associada i els tràmits administratius són complexos i amb terminis de resposta amplis, per la qual cosa els promotors d’aquest tipus d’instal·lacions han de tenir-ho en compte per planificar el procés amb prou temps".