Adeu a Beatriz de Moura, gran dama de l’edició barcelonina

Va ser la gran dama de l’edició barcelonina i espanyola, "deessa cariocacatalana", en paraules del sempre subtil Carlos Fuentes, i dona encarregada de pilotar durant més de quatre dècades el catàleg de Tusquets, segell que va fundar al menjador de casa el 1969 i al qual devem, agafin aire, Milan Kundera, Haruki Murakami, Marguerite Duras, Henning Mankell, Petros Màrkaris, Leonardo Padura, Jorge Semprún i Almudena Grandes, entre molts d’altres. També Soldats de Salamina, novel·la amb què Javier Cercas va passar de professor anònim a superestrella literària, i Relato de un náugfrago, d’un tal Gabriel García Márquez.

"Aquell colombià que rondava per Barcelona era un noi que deia que era escriptor. Llavors li vam fer cas. Jo l’hi vaig presentar a Carmen Balcells", li agradava recordar a Beatriz de Moura, lectora visionària i peça clau de la història editorial d’Espanya traspassada ahir als 86 anys. La seva editorial, encarregada de donar la notícia, la va acomiadar com a "dona brillant, sense prejudicis i cosmopolita". "Beatriz de Moura va ser una dona excepcional amb un gust exquisit i una curiositat sense límits. Una persona elegant, intel·ligent, indòmita i molt aguerrida en un món d’homes que va aconseguir que aquesta petita editorial, que en principi va ser minoritària i exquisida, s’anés progressivament convertint en un punt de referència", va valorar en declaracions a EL PERIÓDICO el director editorial de Tusquets, Juan Cerezo, després de conèixer-se la notícia.

14 anys de ballet

Nascuda a Rio de Janeiro en una família de pare diplomàtic i profundíssim desarrelament, Beatriz de Moura va créixer convençuda que els 14 anys de ballet que havia estudiat l’havien de convertir en ballarina, però quan va entrar en contacte amb la indústria editorial, va saber que allò era el seu fort. La seva mare la va voler mecanògrafa o mestressa de casa, però ella va fer un cop de volant quan va poder. "El meu pare era diplomàtic, viatjava sempre amb la seva biblioteca. Jo organitzava la biblioteca del meu pare. A cada lloc on aterràvem, allà hi havia la biblioteca, que s’assemblava sempree. Aquest va ser el meu caldo de cultiu", va explicar en una ocasió.

A Barcelona va arribar el 1956, any en què el seu pare va ser designat cònsol general del Brasil a la ciutat, però no s’hi instal·laria definitivament fins al 1962, amb previ pas acadèmic per l’escola d’intèrprets a Ginebra i, sobretot, després de tallar amarres amb una família que la volia convertir en poc més que una cosidora. Entre col·laboracions amb Gustavo Gili, treballs per a Salvat i traduccions de llibres infantils, va començar a freqüentar Colita, Xavier Misersachs, Oriol Maspons i Esther Tusquets, qui la va fitxar per treballar amb ella en l’acabada de crear Lumen. Allà va conèixer també el que seria el seu marit, Óscar Tusquets. "Era atractiva, desinhibida, inconformista, cosmopolita, llegida, poliglota i de bona família, filla del cònsol del Brasil a la nostra ciutat, i, és clar, me’n vaig enamorar", va dir d’ella l’arquitecte.

En plena època daurada de la gauche divine, amb l’adinerada bohèmia barcelonina campant al seu aire i Boccaccio com a centre d’operacions, De Moura i Esther Tusquets van tenir els seus pros i els seus contres –"eren dues dones que lluitaven per deixar empremta", es pot llegir en la biografia Una curiosidad sin barreras. Beatriz de Moura y los libros que nos volvieron modernos, de Carlota Álvarez Maylín– i la brasilera va fundar juntament amb el seu marit Tusquets Editores. ¿La seva intenció? Crear una "una editorial divertida, d’esquerres i elegant". Aquell mateix any naixia Anagrama i Barcelona es convertia en tumultuosa capital de l’edició independent.

"Visió avantguardista"

En poc temps, més o menys el que va tardar a guanyar una mica de múscul financer gràcies a García Márquez i Historia secreta de una novela, de Mario Vargas Llosa, l’editora va començar a deixar la seva empremta: després de Residua, de Samuel Beckett, arribaria la "visió avantguardista" i l’aire fresc en ple franquisme. Entre les seves troballes, autors com Sergio Pitol, Carlos Fuentes, Italo Calvino, Georges Bataille, John Updike, Leonardo Sciascia, John Steinbeck... A mitjans dels 70, amb la llibertat encara amb rodetes, va impulsar amb Luis García Berlanga la col·lecció de literatura eròtica La sonrisa vertical, amb la qual va recuperar obres prohibides o desactualitzades de Jean de Berg, Pierre Louÿs, Alfred de Musset o el Marquès de Sade, entre d’altres. Així mateix, també va impulsar un premi que, abans de la seva desaparició el 2003, van guanyar Almudena Grandes, Mercedes Abad, Eduardo Mendicutti i José Carlos Somoza.

Notícies relacionades

Una llum al camí

Física i metafísica de Marco Mezquida

D’aquells anys, els últims i feliços 70, una reflexió i un record. "Encara no hi havia Constitució, i Franco era mort. Es podia fer de tot. Era la llibertat en el sentit que te la imagines. No només ho passàvem bé, sinó que era la felicitat. La felicitat d’estar fins a les quatre de la matinada asseguda en un banc de Gaudí", va explicar.

El 2014, als 75 anys, De Moura va cedir la direcció de Tusquets a Juan Cerezo i va passar a ser la presidenta d’honor de l’editorial. Dos anys abans, el 2012, Tusquets va entrar en l’òrbita de Planeta i es va traslladar a l’edifici del gegant editorial a la Diagonal de Barcelona. "Vull descansar una mica", va afirmar llavors l’editora, que va anunciar la seva intenció de gestionar el fons econòmic Antonio López Lamadrid, creat en record de qui va ser company i al costat de qui va gestionar Tusquets durant tres dècades.