BCN manté obertes 191 de les 209 botigues emblemàtiques
L’Ajuntament vol ampliar el catàleg de protecció de comerços singulars. Molts dels que continuen tenen una reorientació polèmica.
Deu anys després que Barcelona creés el seu catàleg de comerços emblemàtics, en què va seleccionar, després d’un llarg i controvertit procés, un total de 209 establiments, la ciutat en manté 191 d’oberts i un total de 18 de tancats. El balanç és més positiu que en l’últim diagnòstic elaborat per l’Ajuntament fa cinc anys, quan les clausures pujaven a 29. Però tampoc és motiu d’eufòria, tenint en compte que és freqüent que les reobertures amb prou feines mantinguin els elements protegits, però facin usos nous dels espais, molt allunyats de la funció que els va convertir en històrics a la ciutat. L’esperança està posada en la futura ampliació del catàleg que permetrà protegir la identitat local a banda del patrimoni material, emparant-se en la nova llei catalana de comerç de finals del 2025.
Els tancaments actuals es concentren sobretot al districte de Ciutat Vella (que també acull la majoria de catalogats), on mantenen la persiana abaixada Casa Oliveras, Coses de Casa, Fleca Artesana, El Indio, El Ingenio, La Granja, Forn La Valenciana, Papabubble, La Lionesa, Bar Ultramarinos i el restaurant Pla de la Garsa. A l’Eixample, els locals de Forn Cosialls i Viajes Nautalia; a Gràcia, Vinos Vicente Casas i Amadeo Carbonell. A Sarrià-Sant Gervasi, Electricitat Yrurzun; a Sant Andreu, Fleca Girabal, i a Sant Martí, Poblet La Africana.
Els tancaments solen estar motivats per la pressió dels preus dels lloguers, sobretot en zones turístiques, i per la falta de relleu generacional, així com de vendes. Es dona la paradoxa que l’afluència de turisme pressiona i fins i tot dispara la cotització dels arrendaments però, d’altra banda, permet la supervivència d’algunes activitats, els productes dels quals no tindrien prou clientela local.
A l’àrea de Comerç del consistori destaquen que "a fi d’impulsar la protecció i continuïtat dels establiments emblemàtics i singulars de Barcelona, la cinquena tinença d’alcaldia ja ha establert un pla de treball entre Comerç i Urbanisme", del qual mantindrà informats els grups municipals per coordinar les accions. La mateixa font afegeix que l’any passat ja es van fer els nous passos per ampliar les mesures. Amb la nova llei catalana, els serveis jurídics del consistori treballen per poder fer una "nova licitació per adaptar el catàleg municipal de comerços emblemàtics tenint en compte la nova legislació ara vigent". A més de la protecció del valor immaterial, s’ha obert la porta a més mesures per fomentar la continuïtat dels negocis i el seu relleu.
De moment, a finals de març el recompte municipal que ha pogut consultar EL PERIÓDICO pujava a 191 comerços del catàleg en actiu. Entre els casos de relleus o reobertures de l’últim trimestre del 2025, dels quals ha anat informant aquest diari, es compten l’antiga Cansaladeria Puig (ara Xarcuteries Bosch) a Sant Andreu; la Granja Vendrell, la llibreria Sant Jordi, el restaurant Can Lluís i l’antic El Gran Café, que ara és un pub irlandès. És a dir, que tornar a obrir no sempre implica preservar l’activitat original. La llei europea de lliure comerç de vegades xoca amb la realitat del mercat.
Nova resurrecció
El saldo actualitzat inclou una recent baixa, la botiga de roba de treball Poblet La Africana, de 1917, al Poblenou. També diversos traspassos recents mantenint l’activitat, com la Farmàcia Bolòs; la Casa de les Sabatilles, que ara és Iwear Dolls, i la merceria La Selecta, convertida en Ecoalf Pop Store. També s’endevina una nova resurrecció del que va ser el restaurant Pla de la Garsa, a Ciutat Vella, atès que consta la presentació d’una llicència d’obres.
El Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic d’Establiments Emblemàtics de Barcelona va voler protegir el 2016 botigues històriques blindant-ne els elements arquitectònics i ornamentals més destacats. Amb el temps, això ha comportat algunes perversions de la norma. Per exemple, quan la centenària farmàcia La Estrella del carrer Ferran es va tancar fa uns anys per convertir-se poc després en una botiga cannàbica mantenint mínimament la retolació i una part del mobiliari i amb un ús que va desvirtuar qualsevol memòria històrica. Després d’un nou tancament, el local torna a estar en obres des de fa setmanes per acollir un negoci de bijuteria, tot i que amb una rehabilitació més acurada.
Caràcter històric
"El catàleg es va enfocar al continent, però no en el caràcter històric", apunta a aquest diari el regidor d’ERC Jordi Coronas. Va encapçalar una proposta d’actualitzar el catàleg local afegint locals amb fort arrelament a la ciutat, aprovada a l’estiu per l’Ajuntament. En posava com exemples la fleca Elías del barri del Camp de l’Arpa o el restaurant El Roure de Gràcia, entre d’altres.
El regidor assenyala a aquest diari que la via idònia seria un catàleg específic de comerços singulars, per preservar l’activitat, la memòria col·lectiva i els relleus generacionals, tot i que no tinguin vitrines modernistes o altres elements patrimonials destacats, ja que el seu valor és la seva especificitat i estan molt lligats a la vida dels barris. També recorda que hi ha casos d’històrics, com la Bodegueta de Cal Pep a Sants, on "les seves condicions actuals no permeten mantenir l’activitat" (partint de la normativa), que requeririen protecció jurídica.
L’Ajuntament destaca que el balanç és més positiu que el 2021, quan 29 establiments de la llista eren tancats, segons es va destacar a la mesura de govern per a la preservació i promoció dels establiments emblemàtics de Barcelona. Entre les polítiques de suport i dinamització impulsades des d’aleshores hi ha les rutes de comerços emblemàtics per donar a conèixer aquest patrimoni al barri Gòtic, l’Eixample i Sant Andreu.
Notícies relacionadesDes dels eixos de barri, Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç, celebra haver sigut informat pel consistori que ja es treballa a l’ampliació del catàleg d’emblemàtics i singulars. "Cada vegada que tanca un comerç emblemàtic, Barcelona perd un tros d’identitat", lamenta. Des de l’entitat defensen "avançar en una política activa de preservació dels establiments emblemàtics i singulars, combinant protecció, acompanyament i adaptació normativa a la realitat actual". Assumeixen que "no es poden salvar negocis inviables, però sí que es poden impulsar mesures per preservar l’essència, l’activitat o el valor patrimonial, i ajudar aquells establiments que vulguin continuar endavant amb el suport de normatives i polítiques propositives i útils".
En aquest sentit, Puig creu que la capitalitat europea del comerç de proximitat de Barcelona "ha de servir per reforçar el compromís institucional amb els establiments emblemàtics i singulars".
