Barcelona paga 1.419 euros per cada banc que compra i instal·la

No existeix una demanda comuna d’una entitat que advoqui per incrementar la dotació de seients a la ciutat. Les grans xifres no són el millor barem per qüestionar-se si Barcelona té prou seients en el seu espai públic. Cal descendir en l’àmbit de barri o plantejar-s’ho carrer per carrer per palpar insuficiències que sempre resulten una impressió particular.No existeix una demanda comuna d’una entitat que advoqui per incrementar la dotació de seients a la ciutat. En tot cas, les grans xifres no són el millor barem per qüestionar-se si Barcelona té prou seients en el seu espai públic. Es pot descendir a nivell de barri o, fins i tot, plantejar-s’ho carrer per palpar insuficiències que, en tot cas, sempre resulten una impressió particular.

"Els carrers verticals i amb pendents no tenen bancs", es queixen en el teixit veïnal de la Sagrada Família. La plataforma Can Baró diu que les voreres són estretes i seria difícil col·locar-los en vies costerudes. "Som un barri de muntanya, però els bancs que hi ha a les places sempre estan ocupats: aquí qualsevol trajecte costa i cada vegada hi ha més gent gran", observa."Els carrers verticals i amb pendents no tenen bancs", es queixen en el teixit veïnal de Sagrada Família. La plataforma Can Baró diu que, en el seu cas, les voreres són estretes i seria difícil col·locar-los en vies costerudes. "Som un barri de muntanya, però els bancs que hi ha a les places sempre estan ocupats: aquí qualsevol trajecte costa i cada vegada hi ha més gent gran", observa.

"Estem plens de seients, són de tota la vida però es van reparant, mai s’ha protestat", celebra el Moviment Diagonal Mar. "No tenim problema, fa poc es van substituir a la rambla Prim, el que sí que demanem moltes vegades és que netegin a sota dels bancs", explica l’Associació de Veïns del Maresme. "Vam demanar bancs fa uns anys i els van col·locar, el que sí que falten són papereres", distingeix l’Associació de Veïns de Zona Universitària."Estem plens de seients, són de tota la vida però es van reparant, mai s’ha protestat", celebra el Moviment Diagonal Mar. "No tenim problema, fa poc s’han substituït a la rambla Prim, cosa que sí que hem demanat moltes vegades és que netegin sota dels bancs", explica l’Associació de Veïns del Maresme. "Demanem bancs fa uns anys i els van col·locar, cosa que sí que falten són papereres", distingeix l’Associació de Veïns de Zona Universitària.

"Al carrer de Sant Pere Més Baix hi ha només quatre seients individuals, solen estar danyats o ocupats per turistes que mengen i la gent gran no s’hi pot asseure", critica l’Associació de Veïns de Casc Antic. "Tenim queixa d’una reforma recent al carrer d’Elkano, on no han instal·lat cap banc", expressen al Poble-sec."Al carrer Sant Pere Més Baix, hi ha només quatre seients individuals, solen estar danyats o ocupats per turistes que mengen i la gent gran no es pot asseure", critica l’Associació de Veïns de Casc Antic. "Tenim queixa d’una reforma recent al carrer Elkano, on no han instal·lat cap banc", expressen al Poble-sec.

Ana Menéndez, vicepresidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), assenyala que "en carrers i places amb saturació de terrasses acostumen a faltar bancs". Cita el carrer de Blai, Enric Granados, la plaça Reial i la de George Orwell i "moltes places petites de Ciutat Vella, com la de les Olles i Manuel Ribé".

Gràcia concentra la xifra més baixa de seients. Àngel Urraca, de 61 anys i amb mobilitat reduïda, resideix al districte. "Em falten bancs al carrer", manifesta. "Van reformar Pi i Margall i en van posar alguns, no gaires, i n’hi ha al passeig de Sant Joan, però en falten a tot el nucli antic. Quan vaig amb la meva dona i veig un banc, m’assec, però de vegades no em puc parar perquè, si n’hi ha alguns, sempre estan plens".Gràcia concentra la xifra més baixa de seients a la ciutat. Àngel Urraca, de 61 anys i amb mobilitat reduïda, resideix al districte. "En particular, em falten bancs al carrer", manifesta. "Reformar Pi i Margall i en van posar alguns, però no molts, i hi ha al passeig de Sant Joan, però falten a tot el nucli antic –analitza–. Quan vaig amb la meva dona i veig un banc, em sento, però de vegades no em puc parar perquè, si n’hi ha alguns, sempre estan plens".

Per Urraca, la quantitat de seients a Gràcia és "totalment insuficient". "Hi ha espai per posar-ne més, el que passa és que l’espai a les places està ocupat per les terrasses", comenta. "Tampoc n’hi ha al carrer de Bruniquer, a Ramón y Cajal, a Torrent d’en Vidalet, a Encarnació o a Cartagena, que fa una pujada terrible fins a la clínica Puigvert. Has d’acabar recolzant-te al capó d’un cotxe per descansar", testifica.Per Urraca, la quantitat existent de seients a Gràcia és "totalment insuficient". "Hi ha espai per posar-ne més, el que passa és que el buit a les places està ocupat per les terrasses", comenta. "Tampoc hi ha al carrer Bruniquer, a Ramón y Cajal, a Torrent d’en Vidalet, a Encarnació o a Cartagena, que fa una pujada terrible fins a la clínica Puigvert... Has d’acabar recolzant-te al capó d’un cotxe per descansar", testifica.

Arquitectura hostil

Veïns consultats al·ludeixen a la proliferació de cadires en comptes de bancs. La Fundació Arrels, referent en el suport a persones sense llar, les assenyala com a mostra dels 1.200 elements d’arquitectura hostil que identifica a Barcelona i que afecten en especial els que viuen al ras.Veïns consultats també al·ludeixen a la proliferació de cadires en comptes de bancs. La Fundació Arrels, referent en el recolzament a persones sense llar, les assenyala com a mostres dels 1.200 elements d’arquitectura hostil que identifica a Barcelona i que adverteix que afecten en especial els que viuen al ras.

La directora del màster de Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya, Mirela Fiori, opina que substituir "bancs allargats i posar cadires fixes disposades de forma molt individual" és "una política molt hostil". "És un urbanisme molt defensiu o preventiu, que busca que la gent no embruti, no pernocti i acaba expulsant no només els col·lectius que suposadament són indesitjables, sinó també els avis", alerta.La directora del màster de Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya, Mirela Fiori, opina que substituir "bancs allargats i posar cadires fixes disposades de forma molt individual" és "una política molt hostil". "És un urbanisme molt defensiu o preventiu, que busca que la gent no embruti, no pernocti i acaba expulsant no només els col·lectius que suposadament són indesitjables, sinó també els avis, per exemple", alerta.

Notícies relacionades

Tres categories de protecció des del 2016

FGC tallarà el servei de trens 13 dies entre Gràcia i Sarrià a l’agost

Anna Maria Puig, investigadora de la Universitat de Vic sobre ciutats sostenibles, defensa que les cadires compleixen la funció de descans "igual" que un banc. "Si estan prou pròxims per conversar, es pot mantenir la funció social", addueix.

El director del màster en disseny de mobiliari de l’escola Elisava, Ricard Ferrer, reconeix que hi ha un debat sobre models dissuasius perquè persones sense sostre no s’hi estirin a dormir. "És un tema delicat, que s’ha de treballar amb sensibilitat. No té fàcil solució. Potser sí que es podrien repensar els bancs, seria un camí"El director del màster en disseny de mobiliari de l’escola Elisava, Ricard Ferrer, reconeix que existeix un debat sobre models que són dissuasius perquè persones sense sostre no es facin malbé dormir: "És un tema delicat, que s’ha de treballar amb sensibilitat. No té fàcil solució. Potser sí que es podrien repensar els bancs, seria un camí".. Barcelona ha eliminat seients en alguns punts al·legant queixes per problemes de convivència, com va passar l’estiu passat a la superilla de Sant Antoni. "La retirada de bancs no pot basar-se en molèsties, sinó que és necessari que la qüestió s’elevi al rang de dany o problema", postula Màrius Navazo, especialista en espai públic del grup d’estudis Gea21. "La ciutat necessita bancs perquè els carrers no siguin inhòspits", diu.Barcelona ha eliminat seients en alguns punts al·legant queixes per problemes de convivència, com va passar l’estiu passat a la superilla de Sant Antoni. "La retirada de bancs no pot basar-se en molèsties, sinó que és necessari que la qüestió s’elevi al rang de mal o problema", postula Màrius Navazo, especialista en espai públic del grup d’estudis Gea21. Proposa prendre les superacions de nivells de soroll o un procés de mediació amb resultat estèril com a factors que motivin una supressió que jutja dràstica. "La ciutat necessita bancs perquè els carrers no siguin inhòspites", brandeix. "De vegades es pot reorientar un banc o canviar la il·luminació per reduir la sensació d’inseguretat, però no treure el banc", rebutja Fiori. "Retirar bancs no és la solució, posar cadires aïllades fixes tampoc""De vegades es pot reorientar un banc o canviar la il·luminació per reduir la sensació d’inseguretat, però no treure el banc", rebutja Fiori. "Retirar bancs no és la solució, posar cadires aïllades fixes tampoc i els bancs de formigó fred sense suport acaben fent fora a tots, no només als que volen fer fora", remata.