Barcelona manté oberts 191 dels seus 209 comerços emblemàtics, amb reorientacions polèmiques

Els actuals tancaments es concentren sobretot al districte de Ciutat Vella (que també acull la majoria de catalogats), on mantenen la persiana baixada Casa Oliveras, Coses de Casa, Fleca Artesana, El Indio, El Ingenio, La Granja, Forn La Valenciana, Papabubble, La Línia, Bar Ultramarinos i el restaurant Pla de la Garsa. A l ’Eixample, els locals de Forn Cosialls i Viatges Nautalia; a Gràcia, Vinos Vicente Casas, i Amadeo Carbonell. A Sarrià-SantGervasi, Electricitat Yrurzun; a Sant Andreu,Fleca Girabal; i a Sant Martí,Poblet La Africana.

Els tancaments solen estar motivats per la pressió dels preus dels lloguers, sobretot en zones turístiques, i per la falta de relleu generacional, així com de vendes. Es dona la paradoxa que l’afluència de turisme pressiona i fins i tot dispara la cotització dels arrendaments, però d’altra banda permet la supervivència d’algunes activitats, els productes dels quals no tindrien prou clientela local.

Nova licitació

Des de l’àrea de Comerç del consistori, destaquen que «per tal d’impulsar la protecció i continuïtat dels establiments emblemàtics i singulars de la Barcelona, la cinquena tinença d’alcaldia ja ha establert un pla de treball entre Comerç i Urbanisme», del qual mantindrà informats els grups municipals per coordinar les accions. La mateixa font afegeix que l’any passat ja es van fer els nous passos per ampliar les mesures. Amb la nova llei catalana, els serveis jurídics del consistori treballen per poder fer una «nova licitació per adaptar el catàlegmunicipal de comerços emblemàtics tenint en compte la nova legislació ara vigent». A més de la protecció del valor immaterial, s’ha obert la porta a més mesures per fomentar la continuïtat dels negocis i el seu relleu.

De moment, a finals de març el recompte municipal a què ha tingut accés EL PERIÓDICO ascendia a 191 comerços del catàleg en actiu. Entre els casos de relleus o reobertures de l’últim trimestre del 2025, dels quals ha anat informant aquest diari, es compten l’ antiga Cansal Puig (ara Xarcuteries Bosch) a Sant Andreu; la Granja Vendrell, la llibreria Sant Jordi, el restaurant Can Lluís i l’antic El Gran Cafè, que ara és un pub irlandès. És a dir, que tornar a obrir no sempre implica preservar l’activitat original. La llei europea de lliure comerç xoca en ocasions amb la realitat del mercat.

El saldo actualitzat inclou una recent baixa, la botiga de roba de treball Poblet La Africana, de 1917, al Poblenou. També diversos traspassos recents mantenint l’activitat, com la Farmàcia Bolòs; la Casa de les Sabatilles que ara és Iwear Dolls, i la merceria la Selecta, convertida en Ecoalf Pop Store. S’albira també una nova resurrecció del que va ser el restaurant Pla de la Garsa a Ciutat Vella, ja que consta la presentació d’una llicència d’obres.

El Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic d’Establiments Emblemàtics de Barcelona va voler protegir el 2016 botigues històriques blindant els seus elements arquitectònics i ornamentals més destacats. Amb el temps, això ha comportat algunes perversions de la norma. Per exemple, quan la centenària farmàcia La Estrella del carrer Ferran es va tancar fa uns anys per convertir-se poc després en una botiga cannàbica, mantenint amb prou feines la seva retolació i part del mobiliari, i amb un ús que va desvirtuar qualsevol memòria històrica. Després d’un nou tancament, el local torna a estar en obres des de fa setmanes per acollir un negoci de bijuteria, tot i que amb una rehabilitació més acurada.

«El catàleg es va enfocar al continent, però no en el caràcter històric», apunta a aquest diari el regidor d’ERC Jordi Coronas. Va encapçalar una proposta d’actualitzar el catàleg local afegint locals amb fort arrelament a la ciutat, aprovada l’estiu passat per l’ajuntament. Posava com exemples la fleca Elías del barri del Camp de l’Arpa o el restaurant El Roure de Gràcia, entre d’altres.

Mantenir activitats lligades a la vida del barri

El regidor assenyala a aquest diari que la via idònia seria un catàleg específic de comerços singulars, per preservar l’activitat, la memòria col·lectiva i els relleus generacionals, tot i que no tinguin vitrines modernistes o altres elements patrimonials destacats. Ja que el seu valor és la seva especificitat i com de lligats estan a la vida dels barris. Recorda també que hi ha casos d’històrics, com la Bodegueta de Cal Pep a Sants, on «les seves condicions actuals no permeten mantenir l’activitat» (partint de la normativa), que precisarien protecció jurídica.

L’ajuntament destaca que el balanç és més positiu que el 2021, quan 29 establiments de la llista estaven tancats, segons es va destacar a la Mesura de govern per a la preservació i promoció dels establiments emblemàtics de Barcelona. Entre les polítiques de recolzament i dinamització impulsades des d’aleshores figuren les rutes de comerços emblemàtics per donar a conèixer aquest patrimoni al barri Gòtic, l’Eixample i Sant Andreu.

Notícies relacionades

El sector turístic de l’àrea de Barcelona compleix expectatives per Setmana Santa amb ocupacions que superen el 80%

Més de 300.000 vehicles ja han tornat a Barcelona en l’operació retorn de Setmana Santa 2026

Des dels eixos de barri, Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç celebra haver sigut informat pel consistori que ja es treballa a l’ampliació del catàleg d’emblemàtics i singulars. «Cada vegada que tanca un comerç emblemàtic, Barcelona perd un tros de la seva identitat», lamenta. Des de l’entitat defensen «avançar en una política activa de preservació dels establiments emblemàtics i singulars, combinant protecció, acompanyament i adaptació normativa a la realitat actual». Assumeixen que «no es poden salvar negocis inviables, però sí que es poden impulsar mesures per preservar l’essència, l’activitat o el valor patrimonial, i ajudar aquells establiments que vulguin a continuar endavant amb el recolzament de normatives i polítiques propositives i útils».

En aquest sentit, Puig creu que la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat de Barcelona «ha de servir per reforçar el compromís institucional amb els establiments emblemàtics i singulars».