Barcelona reposarà la 'stolpersteine' destrossada d’un deportat a un camp de concentració nazi

El crit d’alarma el va donar fa una setmana l’associació de memòria històrica Francesc Boix, el nom del fotògraf empresonat a Mauthausen que va aportar uns negatius decisius en el judici de Nuremberg. "¿Accident o vandalisme?", es va preguntar l’entitat a les xarxes socials, al costat d’una imatge de la placa destrossada. El col·lectiu memorialista destaca que Alcubierre va formar part del ‘comando Poschacher’, "el grup de joves que van treure i amagar fotografies dels horrors dels camps de Mauthausen", que van servir com a prova per condemnar els jerarques nazis.

Consultat per EL PERIÓDICO, l’Ajuntament de Barcelona respon que va saber el novembre passat del mal estat de la llamborda que vetlla per la memòria del presoner, col·locada el maig del 2022 amb ajuda d’uns estudiants d’ESO. El consistori respon que no té constància que els danys siguin conseqüència d’un atac premeditat.

Al seu torn, explica que, en assabentar-se del deteriorament de la ‘stolpersteine’, "es va demanar al taller d’Alemanya que les produeix que n’enviés una de nova". L’ajuntament ja ha rebut la peça que substituirà la malmesa. "Es preveu poder reposar-la aviat", avança el consistori. Per ara, la llamborda deteriorada continua instal·lada a Sants.

Un dels últims supervivents

L’incident amb la llosa convida a evocar Alcubierre. Va ser un dels republicans de menys edat que va ser pres a Mauthausen i també un dels últims espanyols a poder explicar les atrocitats del nazisme de primera mà. Va morir a Angulema (França) el 2017, als 92 anys.

Després de gairebé quatre anys d’opressió, li faltaven quatre dies per fer 21 anys quan tropes dels Estats Units van alliberar el camp de concentració el 5 de maig del 1945. Els supervivents van ser trobats en un estat extrem de decrepitud. Les seqüeles van escurçar la vida d’alguns d’ells i els van portar a una mort prematura, com li va passar a Boix, mort el 1951 amb 30 anys.

Notícies relacionades

Arriba per primera vegada a l’ONU una demanda per tortures durant el franquisme a la comissaria de Via Laietana

La fiscalia reconeix per primera vegada un delicte de tortures en una detenció de la policia franquista

Alcubierre va ser un dels prop de 10.000 republicans empresonats en camps de concentració, als quals el sistema carcerari del nazisme va cosir el triangle blau que reservava als apàtrides al pit. El veí de Sants va resistir a Mauthausen, on 4.427 espanyols van morir per la fam, les malalties, les tortures i els treballs forçats. Un dels morts va ser el pare de José, Miguel Alcubierre Panzano, caigut al subcamp de Gusen. La seva família va posar una placa en el seu honor al pavelló del camp de Mauthausen on s’homenatja les víctimes. "Al meu avi Miguel Alcubierre. La teva Cardelina mai no va deixar que t’oblidéssim", resa el rètol.

En la seva monumental obra 'Els catalans als camps nazis', Montserrat Roig explica que José Alcubierre i altres nois "eren els deportats més joves", que van compartir el tràngol de veure morir els seus pares, captius al seu costat. "Calia salvar-los -va escriure Roig-. Era necessari que no quedessin ‘tocats’ ni de cos ni d’esperit i aquest va ser un dels propòsits de la solidaritat dels més ‘grans’". França, on Alcubierre ja es va quedar per sempre després de l’alliberament, el va condecorar amb la Legió d’Honor un any abans de morir.