Sant Adrià, Badalona i l’AMB mostren múscul metropolità per millorar l’espai urbà: «És el moment del Besòs»

El consens entre administracions ha marcat les declaracions dels representants polítics. Així, el director de la representació a Barcelona de la Comissió Europea ha declarat que la presentació dels dos projectes suposa «un nou exemple de com la bona cooperació entre diferents administracions pot tenir un impacte positiu en la vida dels ciutadans i el nostre medi ambient». Balmón, per la seva banda, ha remarcat que «la política local no entén de fronteres», i ha ressaltat el paper de l’AMB «com a únic interlocutor en nom dels ajuntaments metropolitans per demostrar que la política pot ser útil». L’alcaldessa de Sant Adrià ha destacat que aquests projectes representen «una oportunitat clau per cosir barris i reforçar els vincles entre les dues ciutats». «És el moment del Besòs», ha rubricat Cañete. L’alcalde de Badalona, per la seva banda, ha lamentat que durant molt temps «el Barcelonès Nord ha sigut maltractat durant anys, respecte a altres territoris», però ha celebrat que aquesta dinàmica s’està, per fi, «invertint», i s’ha dirigit directament al vicepresident executiu de l’AMB per assegurar que «ha entès la demanda del Besòs».

Inversió de 17,7 milions d’euros

Es tracta, concretament, dels projectes Impuls Besòs i ReViu Besòs. El primer dels projectes, precisament, contempla com una de les seves actuacions la conversió de l’antiga masia de Can Rigalt en un «laboratori d’innovació social i digital del Besòs», un equipament que està plantejat que es converteixi en un «espai de referència per abordar reptes socials, urbans i climàtics». En total, la inversió arriba als 17,7 milions d’euros, dels quals uns set milions provenen de finançament europeu i, la resta, dels ajuntaments i l’AMB. Aquestes ajudes del govern d’Espanya, que s’emmarquen en les estratègies de desenvolupament integrat local (EDIL), es canalitzen mitjançant els fons FEDER 2021-2027. El calendari previst per a totes les actuacions preveu l’horitzó del 2030 per veure-les finalitzades, ha indicat el gerent de l’AMB, Ramon Torra.

No obstant, el projecte que uneix de manera física les dues ciutats, batejat com a eix històric, és el del «corredor de bus gestionat amb intel·ligència artificial (IA) de l’àrea metropolitana», integrat a la transformació de l’avinguda d’Alfons XIII (a Badalona), i l’avinguda de Pi i Margall (al terme municipal de Sant Adrià). En aquesta via –l’antiga N-2– s’implementarà una infraestructura ciclista que donarà continuïtat a la Bicivia i es pacificarà la rambla central, amb la millora dels entorns escolars de l’avinguda de Sant Salvador inclosa. D’aquesta manera, l’obra culminarà els treballs, ja en execució, de l’avinguda d’Alfons XIII que van començar fa una mica més d’un mes. No obstant, la millora més nova té a veure amb la introducció d’un sistema pilot de semaforització controlat per IA i gestionat per càmeres, que haurà «de millorar la fluïdesa del transport públic i reduir el temps d’espera dels autobusos».

Respecte al denominat ‘eix cívic’, està centrat en la millora de l’àmbit del viaducte de la C-31, autopista urbana que travessa (i parteix en dos) els dos municipis. Es plantegen en aquest sentit reforçar la connectivitat entre barris, millorar la mobilitat sostenible i dignificar l’espai públic. Entre les actuacions previstes, Albiol ha destacat la importància de la transformació de la part inferior de la C-31 en una mena de Gran Via Metropolitana. «És important perquè es tracta d’un espai degradat –i ha advertit–, tot i així, aquesta no és la solució definitiva, sinó una solució temporal, ja que la veritable dignificació de les nostres ciutats passa perquè aquesta estructura que travessa el cor de Sant Adrià i Badalona acabi desapareixent».

Notícies relacionades

Les entitats veïnals aposten pel soterrament de la C-31 al seu pas per Badalona

Barcelona espera una ocupació del 85% per Setmana Santa, amb poques cancel·lacions pel conflicte de l'Iran

El tercer eix estratègic és el ‘blau’, que consisteix en la regeneració i naturalització del passeig fluvial del Besòs, entre el parc de la Pollancreda i el pont dels Passadors, i que donarà continuïtat a les actuacions realitzades en el tram baix del riu en els últims anys, amb nous usos socials i ambientals. En aquest àmbit es contempla regenerar i renaturalitzar el passeig fluvial superior, implementar la Bicivia, la instal·lació d’un nou sistema de drenatge urbà sostenible en una zona inundable, així com crear una petita zona densament poblada d’arbres i vegetació autòctona.

Regeneració de la desembocadura del riu

El segon gran projecte és el denominat ReViu Besòs, centrat en la recuperació ecològica i paisatgística de la desembocadura del riu Besòs, a Sant Adrià. L’actuació té el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, amb un pressupost de 2,7 milions d’euros, el 40% dels quals provenen de fons FEDER i la resta estan cofinançats entre l’AMB i l’Ajuntament de Sant Adrià. Així, es pretén renaturalitzar el delta a través de solucions basades en la natura per «potenciar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics»; així mateix, reorganitzar els recorreguts per a vianants i bicicletes amb l’objectiu d’evitar la densitat de persones d’algunes àrees i alhora garantir la funcionalitat de la infraestructura verda i blava. Finalment, el projecte contempla «recuperar la desembocadura del riu com a connector ecològic estratègic per augmentar la resiliència del territori».