La ronda Litoral de BCN farà dos mesos d’obres per injectar ciment i frenar les filtracions d’aigua al Port Vell

L’Ajuntament de Barcelona ha tret a licitació la direcció dels treballs, a través de l’empresa pública Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA). L’encàrrec té un pressupost inicial de 690.000 euros i les empreses interessades han pogut presentar les seves ofertes fins aquest dimarts.

30 anys al costat del mar

Aquesta infraestructura va començar a agafar forma a principis dels anys 80,i la construcció es va accelerar amb els preparatius dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, en paral·lel a la gran transformació del front marítim de la capital catalana. Però aquesta mateixa proximitat al mar, la que dona nom a aquesta ronda, també té un preu: la pressió de l’aigua va degradant el terreny i, amb el pas dels anys i la pressió del trànsit, la resistència va disminuint i el material passa a ser més tou i deforme. De fet, l’informe tècnic municipal consultat per EL PERIÓDICO indica que el material del subsol es pot arribar a convertir en «pseudolíquid o viscós» sota el pas continu de vehicles, i assenyala «importants deficiències comprovades de capacitat de càrrega» del paviment.

Concretament, els defectes s’han detectat en set punts situats a la zona de la junta que uneix el túnel de Colom i el túnel del moll de la Fusta, que es van construir en moments diferents: el primer, entre 1989 i 1990, i el segon, el 1991. L’informe tècnic alerta que aquí el sòl, en el punt quilomètric 10.838, «presenta una compacitat molt fluixa, capacitat deficient i estabilitat no garantida», que podria arribar a comprometre la seguretat de la via.

Segons el document, aquestes patologies podrien ser conseqüència de «vicis ocults de la construcció original» preolímpica, combinats amb la resposta insuficient del terreny davant el pes del trànsit. Fonts municipals emmmarquen les deficiències detectades en les «infiltracions freqüents» d’aigua habituals en aquest tram de ciutat tan pròxim al Port Vell.

Injeccions de ciment

Per reforçar aquest tram, es duran a terme unes obres de caràcter extraordinari que consistiran a injectar ciment sota la llosa, per a així omplir buits i millorar la capacitat de resistència de l’estructura. D’aquesta manera, també es busca prevenir problemes més greus en el futur i allargar la vida útil de la ronda Litoral.

Igualment, i tot i que per ara només s’actuarà sobre aquest tram al costat del Port Vell, els informes afirmen que és «previsible que en el futur apareguin noves lesions, en altres localitzacions, de característiques similars» a la B-10. No obstant, també admeten que posar potes enlaire tota la ronda Litoral per resoldre el problema d’arrel no seria viable, així que els tècnics proposen anar fent actuacions quirúrgiquesquan sigui necessari, com en aquest cas.

Així ho explica el document: «Una actuació general sobre la infraestructura amb la finalitat de dotar-la d’unes garanties adequades de funcionament durant la resta de vida útil de la infraestructura es considera que comportaria uns costos tant econòmics com operatius no assumibles, per la qual cosa s’aconsella elaborar unes actuacions puntuals ‘paliatives’».

Calendari i afectacions

Notícies relacionades

Així era la Barcelona que es preparava per als Jocs Olímpics del 1992

«Estic farta que es col·lapsi tot»: el drama diari dels conductors a les rondes de Barcelona

Portaveus del consistori asseguren que, ara per ara, no hi ha una data concreta per a l’inici dels treballs, ni detalls sobre com afectarà el trànsit. Primer s’adjudicaran i, després, es definirà com i quan es duran a terme. Normalment, aquest tipus d’intervencions es realitzen en horari nocturn o en vacances per minimitzar les molèsties en la circulació, tot i que en aquest cas encara no s’ha confirmat si se seguirà aquest mateix criteri.

La ronda Litoral s’encamina a complir quatre dècades en funcionament mentre cada dia suporta un volum de trànsit molt elevat. De fet, es podria dir que funciona pràcticament al límit de la seva capacitat, amb embussos que ja formen part del seu ADN. Amb aquests treballs, es pretén allargar la vida d’aquesta infraestructura preolímpica i garantir la seguretat de les desenes de milers de conductors que hi transiten diàriament.