«Estic farta que es col·lapsi tot»: el drama diari dels conductors a les rondes de Barcelona

A Barcelona ciutat, el cotxe amb prou feines suposa el 10% dels desplaçaments, segons dades del RACC. Però, al creuar els límits de la ciutat, aquesta xifra es quadruplica. El 40% dels trajectes entre municipis de l’àrea metropolitana es fan amb vehicle privat. La raó no és una preferència pel cotxe, sinó la falta d’un bon transport públic, que continua sense donar resposta a les necessitats de mobilitat diària de milers de veïns. Segons l’associació i el testimoni dels conductors, sense trens ni autobusos amb prou capacitat i freqüència, per a molts treballadors el cotxe continua sent l’única opció viable.

«Les rondes m’han superat»

«Barcelona mai havia estat així. És un desastre», expressa el Miquel (60), veí de Ripollet i treballador a Barcelona. Fa 40 anys que es desplaça cada dia a la capital catalana i utilitzant la Ronda de Dalt des de la inauguració el 1992.

Recorda que, abans que existissin les rondes, hi havia molt trànsit per entrar a la ciutat, però quan es van inaugurar l’any dels Jocs «va ser una benedicció per als conductors». No obstant, assegura que, amb el pas dels anys, la situació ha canviat radicalment: «Després de 33 anys, m’han superat les rondes. Hi ha un col·lapse cada vegada més important», explica. Segons diu, ho nota més en els tres últims anys, després de la tornada a la normalitat després de la pandèmia. «Aquesta ciutat està al límit, en el pitjor moment de la seva vida», assevera, quant a circulació.

Per a un trajecte que sense trànsit es podria fer en 20 minuts, el Miquel arriba a trigar fins a una hora i 20 minuts, i arriba a casa de la feina encara més cansat i estressat. «Per a mi era impossible seguir així. Ja he superat tots els meus estats de nervis i de salut», lamenta. I afegeix: «Es perd molt temps de vida, de descans i d’altres activitats. Això no és sa per a les persones».

Treballar a la Diagonal a l’altura de l’avinguda de Sarrià ha sigut per a ell un exercici de paciència diari. Des de Ripollet no té un servei de tren directe: «Hauria d’anar fins a Montcada o Cerdanyola, agafar la Renfe fins a Sants i després anar fins a la Diagonal caminant». A això s’hi suma la saturació de Rodalies: «He mirat d’anar algunes vegades amb tren i mai m’he sentit tan incòmode. Vas tan atapeït que no pots ni treure el mòbil».

El Miquel assenyala que «hi ha un trànsit horrorós perquè estan preparant la ciutat perquè no utilitzem el cotxe». Apunta que, tot i que el transport públic funciona bé dins de Barcelona, no és una bona opció per als que viuen en municipis dels voltants.

Així, i després d’anys d’embussos diaris, l’home explica que, des de fa poc, ha decidit canviar d’estratègia i optar per agafar un bus interurbà fins a la Sagrera, agafar el metro i caminar. Tot i que triga prop d’una hora igualment, ara aprofita aquell temps d’una altra manera: «He decidit prendre’m la vida d’una altra manera. Ha arribat un moment que he dit: m’agafo cada dia un llibre i vaig en bus i metro. Per a mi era impossible continuar així. Continuo trigant, però almenys ja no treballaré emprenyat i aprofito per llegir. Prefereixo seguir així el temps que em queda fins a jubilar-me».

«És una tortura»

«Estic cansada d’agafar les rondes», manifesta la Marina (28), auxiliar d’infermeria que viu a Badia del Vallès i que coneix molt bé la problemàtica. Durant anys va treballar a l’Hospital Quirónsalud Barcelona, al costat de la Ronda de Dalt, i ara treballa a l’Hospital del Mar, al costat de la Ronda Litoral, cosa que l’ha obligat a passar cada dia per una d’aquestes dues vies.

La sanitària explica que depèn del cotxe perquè els seus horaris dificulten l’ús del transport públic. Els seus torns comencen tan d’hora que, segons relata, «amb prou feines hi ha busos o fan massa parades i s’ha de fer molta volta, quan amb el cotxe hi vaig directa». Per aquesta raó, es veu forçada a utilitzar el vehicle privat malgrat el col·lapse diari de la tarda, que és quan acaba la seva jornada.

Per això, descriu la seva rutina com una carrera contrarellotge: «És una tortura haver de sortir corrents de la feina per intentar circular abans i no agafar tant trànsit». També remarca que el que més l’esgota no són els accidents puntuals, sinó la saturació constant: «El que més em cansa és el col·lapse perquè sí. Ja em passava quan anava per la de Dalt i em continua passant ara que vaig per la Litoral».

El seu trajecte es podria fer en uns 20 minuts, però explica que «es converteixen en 50 minuts que són purament d’espera». Ho viu amb resignació: «Estic farta que es col·lapsi tot, però què hi farem».

Ni cotxe ni tren: «Barcelona té un problema»

Guillem (29), veí del Masnou i treballador a l’Hospitalet de Llobregat, coneix bé el que és haver de triar entre una cosa dolenta i una de menys dolenta per anar a l’oficina, ja que ni el cotxe ni el tren són bones opcions per a ell. Resumeix la seva experiència a la Ronda Litoral –la que utilitza amb més freqüència– amb una paraula: «Obsoleta».

Opina que aquesta via «no està pensada per al volum de cotxes actual» i creu que la solució passa per millorar el transport públic: «Hauríem de tenir un transport públic amb garanties», afirma. En aquest sentit, assenyala que ell, i «molta gent», triarien el tren més sovint «si sabéssim que arribarem als nostres llocs de treball a temps».

El Guillem relata que, durant un temps, va intentar anar a treballar amb el Rodalies. «Agafava l’R1 al Masnou, anava fins a l’Hospitalet i feia transbord a l’L1 del metro», explica. Però les «sorpreses» eren constants: «Molt sovint em trobava amb problemes tant d’anada com de tornada... Em quedava tirat a l’estació». El temps previst d’una hora i mitja podia convertir-se fàcilment en dues: «Hi havia de sumar una altra mitja hora més per norma», recorda.

Al final, ha acabat optant pel cotxe, no perquè sigui l’òptim, sinó perquè li resulta més fiable que Rodalies. Amb el seu vehicle, diu que sol trigar una hora en un trajecte que, sense trànsit, seria de menys de 30 minuts. Tot i així, apunta que alguns dies el temps de desplaçament es redueix: «Els divendres les rondes solen anar més lleugeres», diu.

En els últims mesos, el treballador assegura haver notat un empitjorament de la situació: «La meva conclusió és que, tant per tren com per carretera, Barcelona té un problema i caldria solucionar-lo al més aviat possible». Considera prioritari «tenir un bon servei de trens que compleixi amb els temps» i afirma que, ara per ara, continuarà utilitzant el cotxe.

Notícies relacionades

Denunciada una manipulació perillosa d’amiant a Badia del Vallès

La vaga del taxi redobla la pressió perquè s’aprovi la ‘llei anti Uber’

Sobre la Ronda Litoral, assenyala que té un problema encara més gran, perquè només té dos carrils. Segons la seva opinió, en aquesta via «es nota molt més la retenció quan tallen un carril», una cosa que, diu, és «molt freqüent». Qualsevol avaria o petit xoc obliga a tallar parcialment o totalment la via per falta d’espai per retirar vehicles. «Una ciutat sencera no pot dependre d’un carril», manifesta.

Recentment, s’ha construït un apartador a la sortida 23 de la Ronda Litoral, en sentit Besòs, una mesura quirúrgica que també està prevista pròximament en un altre punt concret de la Ronda de Dalt, segons han informat fonts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a aquest diari.