Josep Rull s’afegeix ala faràndula

Entrar a La Paloma i trobar-te, tot just creuar la porta, amb un estand on preparaven còctels de Javier de las Muelas només podia significar que allà passaria alguna cosa important. I va passar. Ho van tornar a fer. El duo format per la presidenta del Gremi de Restauració de Barcelona, Núria Solà, i l’incombustible Roger Pallarols, alma mater de l’invent, va muntar una altra d’aquestes cites en què Barcelona mostra com n’és de formidable.

Es tractava de l’acte i menjada de la festivitat de Santa Eulàlia. La realitat, bastant més entretinguda, era una concentració de poder, vanitat, nostàlgia, política, algun lluentó i molta salutació creuada. Aquesta vegada, el guardonat va ser l’actor madrileny Alberto San Juan, que va tancar el seu discurs amb un raonat, rotund i aplaudit "No a la guerra". Abans va parlar el president del Parlament, Josep Rull, que semblava que faria ús dels folis, però va optar per improvisar. I ho va encertar. Rull parla bé, amb coneixement i facilitat i aquesta vegada va utilitzar el temps just.

Era la primera vegada que Josep Rull assistia a aquesta festa i en va sortir amb la sensació d’haver descobert aquesta barreja de faràndula catalana, amb una mica de madrilenya, en estat pur. O sigui, una perfecta combinació d’aquest costumisme barceloní en què tot sembla espontani. Tant que, d’una banda, hi havia el mossèn Apeles conversant amb l’alcalde Jaume Collboni com si allò fos el més normal i, en un altre, el president Artur Mas improvisava una petita cimera amb el mateix Josep Rull i amb qui va ser l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas avui molt desaparegut de l’àmbit públic.

També hi era el president José Montilla cada dia més proper, o potser més simpàtic, que no és el mateix. I Rosa Esteva, l’empresària que va canviar la restauració barcelonina amb Tragaluz, demostrant que es poden sumar anys sense perdre ni un gram de caràcter. Continua tan inquieta com sempre.

No hi va faltar Dani Sirera, líder del PP a Barcelona, amb el do de ser a tot arreu i caure bé, que quasi hauria de computar com a talent polític. També vaig parlar amb Elisenda Alamany que serà, o ja és, l’aposta d’ERC per a l’alcaldia. Ho farà bé. I, si torna a vestir-se tota de rosa, no hi haurà qui no la vegi venir.

Em vaig creuar amb Josep Bou Vila que va ser alcaldable del PP per Barcelona, tot i que sigui de Vic. Una combinació i un personatge que al seu dia van entrar dins del realisme màgic. I allà hi havia Jordi Martí, Esther Capella i Janet Sanz o l’exregidor que al seu dia va ser expulsat de l’extingit Ciutadans Paco Sierra i que aquesta mateixa setmana ha sigut nomenat president de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya. Doncs això...

Hi va haver temps també per saludar tres dones tan diferents com interessants. Em refereixo a Joana Ortega, Victoria Alsina i a l’advocada Montse Pinyol que ha recuperat els seus espectaculars barrets. Una excel·lent notícia per a una ciutat massa entregada a l’uniforme negre i a la vestimenta fàcil.

Notícies relacionades

Barcelona destapa la "vergonya" dels incívics al carrer

Catalunya invertirà 190 milions en 500 quilòmetres de nous carrils bici

Em va fer també especial il·lusió retrobar-me amb Ignacio Ribó, que també porta sempre barrets d’ala ampla. Un altre d’aquests noms que formen part de la memòria elegant de la ciutat i que segueix estant en plena forma. Vaig veure passar a l’advocada Magda Oranich i em vaig afegir a l’aplaudiment que va rebre la periodista Cristina Fallarás quan Alberto San Juan la va esmentar amb afecte en el seu discurs. Per cert, a San Juan el va presentar l’actriu catalana Melani Olivares, que davant de tothom va confessar que la nit abans van estar a punt d’anar-se’n junts al llit...

I allà hi havia també noms d’empresaris i executius com Felipe Campos, Ramón Bordas, Javier Cottet, Toni Rodríguez, Silvia Agenjo o Toni Falgueras amb la seva simpàtica dona, Maria Febrer. Els acompanyava una llarga llista de joves actors com Enric Cambray, Júlia Bonjoch, Júlia Molins, Albert Baró, la que és una mica més veterana Leticia Dolera que es barrejaven amb els estimats i reconeguts periodistes Pere Mas i Joaquín Luna. Quan ja sortíem, amb aquest últim vaig comentar que aquesta mateixa festa, de celebrar-se a la nit en lloc del migdia, donaria moltíssim més de si. I probablement, l’endemà, tindríem moltes més coses per explicar...