Els venedors dels mercats de l’àrea de BCN es reinventen a les xarxes

Als mercats municipals de la província de Barcelona ja no només es ven carn, peix o fruita. Avui les parades es converteixen en platós de TikTok i Instagram, es graven vídeos verticals i s’expliquen productes a càmera amb l’aspiració de connectar digitalment amb un client que, cada vegada més, descobreix negocis fent lliscar vídeos. El comerç de proximitat ha trobat a les xarxes una alternativa per reinventar-se davant un canvi d’hàbits de consum que ha desembocat en el fet que una vintena dels 91 mercats barcelonins tinguin en l’actualitat més parades tancades que obertes. "Treballem per modernitzar els mercats amb digitalització i nous canals de venda perquè siguin motors del desenvolupament econòmic local", assenyala Olga Serra i Luque, diputada delegada de Comerç i Consum de la Diputació.

El fenomen és visible en espais com, per exemple, el Mercat del Fondo, a Santa Coloma de Gramenet; MercaGavà; el Mercat Municipal de Viladecans o el del Masnou, on els venedors han convertit el seu taulell en aparador digital i utilitzen el contingut per mostrar gènere, reforçar confiança i acostar-se a nous públics. A MercaGavà, Ismael Salamanca, conegut a les xarxes com a Ismael Cocinillas, encarna un dels relats més clars de transformació digital. La seva història neix a la mateixa parada, en plena pandèmia, quan va decidir començar a publicar receptes.

El que va començar com una eina útil per a la polleria va acabar creixent fins a convertir-se en una altra feina. Avui suma més de 30 milions de likes a TikTok i 1,1 milions de seguidors a Instagram. Ha treballat amb marques com Doritos, Amazon o TGT, però Salamanca insisteix que l’ancoratge continua estant en el comerç. Resumeix aquesta doble vida amb una frase que descriu el seu cas: "Al matí, pollastres; a la tarda, influencer".

"Bàsic i essencial"

El gerent de Comerç de la Diputació de Barcelona, que treballa amb mercats de 58 municipis de la província, Sergi Vilamala, situa perfils com el de Salamanca dins del procés de digitalització que travessa el comerç local. Segons el seu parer, "crear continguts o tenir espais de relació amb la ciutadania a través d’espais digitals és bàsic i essencial per estar al dia i connectar amb el públic jove". Salamanca, per la seva banda, afirma que l’efecte no es queda únicament en el seu negoci. Si algú arriba atret per un perfil concret, explica, és probable que també acabi comprant fruita, peix o qualsevol altre producte del recinte. La idea encaixa amb la mateixa realitat de MercaGavà, un dels mercats amb més afluència de la província, amb quasi dos milions d’entrades el 2025 i 23 de les seves 24 parades a ple rendiment.

A la Peixateria Bastida, que es troba al mercat municipal de Viladecans, les xarxes socials neixen d’una necessitat enganxada al producte i al taulell: explicar millor el peix, aclarir possibles dubtes i generar confiança. Lorena Masedo, copropietària de la peixateria, comenta que la transformació digital va lligada amb el fet que l’ofici havia d’adaptar-se a la manera en què avui s’informen i compren els clients.

La peixateria, amb més de vuit dècades d’història, ja havia anat treballant la seva presència digital, però l’impuls va arribar quan van entendre que bona part de les preguntes que es resolien presencialment s’havien de començar a respondre a través de la pantalla del mòbil.

La creació de contingut els serveix per abordar pors i dubtes que continuen pesant en la compra de peix. Els seus vídeos parlen sobre espines, conservació i de com introduir aquest producte en la dieta d’un nadó. "Molta gent no menja peix per por de les espines", resumeix Masedo. Aquesta lògica s’ha vist reflectida en el seu bloc de peix adaptat per a nadons i famílies que segueixen el mètode baby led weaning (BLW), una aposta que va néixer a partir de la demanda de pares que volien introduir peix en l’alimentació dels seus fills amb més seguretat.

En aquesta nova etapa ha sigut decisiva l’entrada de Josep Maria Bastida, fill de Masedo, incorporat fa tot just uns quants mesos a la peixateria. La seva arribada ha canviat la manera d’explicar l’ofici. Masedo admet que amb ell ha entrat "aire fresc" en la comunicació del negoci.

"Vendre més"

Al Masnou, l’arribada de Foodlona al seu mercat municipal ha introduït al fenomen influencer un altre model de negoci. Es tracta d’una marca gastronòmica que arriba a l’equipament amb una comunitat prèvia i una estratègia molt definida. "Foodlona és una botiga de menjar preparat", resumeix el seu propietari, Miquel Antoja. El projecte concentra en una sola marca activitats que abans desenvolupava en paral·lel i dona al menjar per emportar el paper central del negoci.

Notícies relacionades

Portes obertes a la Feria de Abril

De la triperia a milions de visualitzacions a TikTok

El seu aterratge al mercat no es tracta d’una prova improvisada. Antoja explica que la vida de mercat "sempre és agraïda" perquè el client que entra ja sap a què va i valora la qualitat, la frescor i l’ofici que troba. Per Foodlona, la parada del Masnou funciona com una nova etapa i com un espai de validació. "El mercat és una finestra de veure com treballes", assenyala. Ho formula d’una altra manera: entrar en un mercat els permet comprovar que el projecte "encaixa" al costat dels altres comerciants de l’espai.

A les xarxes, "l’objectiu és vendre més", reconeix Antoja. Aquesta venda es busca amb contingut útil sobre producte i elaboració. "Intentar transmetre tot el que fem sense filtre. I alhora divulgar perquè la gent que veu els vídeos també entengui i aprengui", resumeix. Al Masnou, on tot just fa uns mesos que estan instal·lats, aquesta voluntat es tradueix en mesures concretes com ara un menú propi a 9,90 euros. "Vam entrar amb la idea que ens coneguin, que ens provin i que repeteixin", explica.