La crisi de l'habitatge atenalla els joves de Barcelona: l'emancipació ha retrocedit tres punts després de la pandèmia

Aquesta escalada de preus ha transformat la manera de viure a la capital catalana. Actualment, el 21,6% dels joves barcelonins es veuen obligats a compartir pis i d'aquests un 84% afirma que ho fa per necessitat i no per elecció pròpia. La crisi de l'habitatge també es reflecteix en el 40% de joves que viuen amb els pares. En la franja de 25 a 34 anys l'emancipació ha retrocedit, del 15% el 2020 al 18% el 2025, tot i que els ingressos mitjans han pujat un 35% en el mateix lustre, situant-se en els 1.200 euros.

En l'àmbit laboral i social, l'enquesta dibuixa una ciutat cada vegada més diversa: el 41,7% dels joves té nacionalitat estrangera (sis punts més que el 2020) i més de la meitat té tots dos progenitors nascuts fora del país (54,5%). Tot i que la precarietat laboral ha disminuït lleugerament, un terç dels menors de 34 anys continua atrapat en feines sense contracte (33,6%) o fent hores extres no remunerades (34,4%).

Notícies relacionades

Barcelona descobreix bales de canó i cases bombardejades durant el setge de 1714 sota un carrer del Born

Més de 80 alcaldes catalans demanen regularitzar centenars d’urbanitzacions: «És el primer problema urbanístic del país»

Com a nota positiva, la salut mental ha fet un respir després de l'impacte del confinament per la covid. El risc de patir mala salut mental ha caigut del 39,1% al 27,8%; tanmateix, el 7% dels enquestats admet sentir-se sol sovint.

Davant d'aquest escenari, la demanda dels joves a l'Ajuntament és unànime: el 82% de la joventut exigeix que la prioritat sigui facilitar l'accés a l'habitatge, molt per sobre d'altres necessitats com el suport psicològic i emocional (45,5%).