"Ha sigut horrible, no aniré a classe"

La segona jornada de vaga de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, juntament amb els talls de Rodalies i els busos col·lapsats, va dificultar ahir l’accés dels estudiants a la UAB, a Bellaterra.

"Ha sigut horrible, no aniré a classe"
3
Es llegeix en minuts
EDU GIL / PAU LIZANA MANUEL

A la tempesta perfecta dels retards, col·lapses i limitacions de velocitat de Rodalies es va sumar ahir la segona jornada de vaga de maquinistes de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). En plena hora punta, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser l’epicentre de la confluència d’aglomeracions, retards i tensió, que va agreujar la crisi de mobilitat que està patint el centre universitari les últimes setmanes. Entre les 8 i les 9 del matí, l’habitual ritme de pas de trens es va veure alterat i molts estudiants es van veure obligats a desplaçar-se en condicions de màxima ocupació.

A les 8, a l’andana de l’estació de FGC de la UAB en direcció a Barcelona, la vaga ja es notava. Desenes d’estudiants s’amuntegaven a l’espera d’un tren que trigava més de l’habitual a arribar. "No hi ha mai tanta gent", explicava a EL PERIÓDICO la Mónica, usuària habitual que cada setmana agafa el comboi a aquella hora i que assumia resignada: "Tocarà fer el viatge dreta". Efectivament, al cap de poc el tren apareixia completament saturat.

Els trens procedents de Sabadell entraven a l’estació amb els vagons plens, amb dificultats fins i tot en la baixada de passatgers. Durant uns minuts, l’intercanvi als accessos es va convertir en un embut humà, amb viatgers intentant sortir mentre d’altres pugnaven per fer-se un lloc. El comboi es va mantenir aturat més temps de l’habitual abans de reprendre la marxa, amb tots els passatgers a bord i gairebé sense espai lliure. Els retards, a més, es feien evidents. "Amb aquesta vaga passen cada deu minuts, tot i que ahir [per dimarts] va ser pitjor", explica resignat un estudiant a aquest diari.

La situació no només afecta els viatgers. Els retards també es deixaven notar entre els treballadors del UAB Bar Dumas. Des de l’establiment asseguraven que tant dimarts com dimecres "molts clients habituals no han vingut perquè ja van tard i no tenen temps d’esmorzar", i lamentaven que la coincidència de les obres, just al davant i que condicionen l’ús de la terrassa exterior, estigui impactant directament en la seva activitat diària.

Nervis i tensió

Notícies relacionades

Passats uns minuts de les 8.30, els retards i la saturació feien patir els alumnes que tenien classe a aquella hora. "Ha sigut horrible", relatava un estudiant que agafa el tren a Terrassa i fa transbord a Sant Cugat del Vallès. "Al tren estàvem tots suant i cridant-nos entre nosaltres. Baixar a Sant Cugat ha sigut terrible perquè també havia de pujar molta gent", explicava descrivint escenes de tensió a les andanes. Una experiència que no vol repetir i que, assegura, marcarà la seva decisió en la pròxima jornada de vaga ja anunciada per a la setmana que ve: "No aniré a classe", sentenciava. A falta de 10 minuts per a les 9, els trens que circulaven des de Sabadell en direcció a Barcelona començaven a recuperar certa normalitat. La gran afluència de primera hora disminuïa progressivament i els combois deixaven d’anar tan saturats. La baixada de viatgers a l’estació de la UAB marcava un punt d’inflexió: molts usuaris ja podien completar el trajecte asseguts.

La vaga en hora punta convocada pel sindicat Semaf, minoritari en el comitè de FGC, d’altra banda, deixava pràcticament sense alternatives de mobilitat els milers de persones que cada dia han d’acostar-se fins al campus de Bellaterra. L’R7, línia de Rodalies que fa el trajecte entre Barcelona-Fabra i Puig i la universitat, està tancada des de l’octubre per les obres a l’estació de Montcada-Bifurcació. Renfe crida a completar el recorregut fins a Cerdanyola amb l’R4 –una de les línies amb més freqüències afectades després de l’accident de Gelida– i a agafar allà un bus substitutori fins al campus, però els usuaris denuncien que els horaris de trens i autocars no van mai coordinats i que el servei és insuficient.