Amb la densificació en vivenda no n’hi ha prou
El debat sobre la construcció a Catalunya posa de manifest la urgència d’estructurar el territori. Els urbanistes demanen vincular-la amb ocupació i transport per evitar ciutats dormitori.
"Densificar no resoldrà l’emergència habitacional, però hi pot ajudar". Aquesta va ser una de les idees que van sobrevolar dilluns a l’auditori del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’espai va acollir un acte que va congregar diferents primeres espases en matèria d’urbanisme de les principals administracions catalanes, com Elisabet Cirici, directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya; Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat, i Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona."Densificar no resoldrà l’emergència habitacional, però pot ajudar". Aquesta va ser una de les idees que van sobrevolar a l’auditori del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) aquest dilluns 1 de juny. L’espai va acollir un acte que va congregar diferents primeres espases en matèria d’urbanisme de les principals administracions catalanes. Entre aquestes, Elisabet Cirici, directora General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, o Maria Buhigas, arquitecta cap de l’Ajuntament de Barcelona.
Els ponents van debatre sobre la necessitat de densificar a Catalunya per generar més sostre residencial, condicionant-lo a generar habitatge accessible, connectada amb el transport públic, que compti amb equipaments i que vagi acompanyada del desenvolupament d’activitat econòmica. Es tracta d’afavorir diferents nodes econòmics repartits pel territori i evitar que Barcelona fagociti tot el desenvolupament econòmic. "Continuem dient que Catalunya i Espanya són modèlics en l’estructura policèntrica de municipis, però si ens descuidem els acabarem convertint tots en ciutat dormitori", va advertir Buhigas. Els diferents ponents van discursar així sobre la necessitat de densificar a Catalunya per generar més sostre residencial, però condicionant-lo a generar vivenda accessible, que estigui connectada amb el transport públic, compti amb equipaments i que vagi acompanyada del desenvolupament d’activitat econòmica. Aquest últim apartat, amb l’objectiu d’afavorir que hi hagi diferents nodes econòmics repartits pel territori i evitar que Barcelona fagociti tot el desenvolupament econòmic. "Continuem dient que Catalunya i Espanya són modèlics en l’estructura policèntrica de municipis, però si ens descuidem els acabarem convertint tots en ciutat dormitori", va advertir Buhigas.
L’arquitecta va insistir que la preocupa que algú pensi que Barcelona tingui "un subsòl infinit perquè hi arribin trens, busos o el que calgui", ja que "no és desitjable per a un país que tota la mixtura i complexitat es concentri en un lloc". Buhigas va afirmar que els debats tècnics com el que es va fer al COAC són una "excusa" perquè no hi hagi una discussió política real sobre "quin país volem i com el volem estructurar".L’arquitecta va insistir també que li preocupa que algú pensi que Barcelona tingui "un subsol infinit perquè arribin trens, autobusos o el que faci falta" ja que, considera, "no és desitjable per a un país que tota la mixtura i complexitat es concentri en un lloc". Per això, Buhigas també va afirmar que els debats tècnics com el que va tenir lloc al COAC són una "excusa" perquè no hi hagi una discussió política real sobre "quin país volem i com ho volem estructurar".
Previ a Buhigas, Elisabet Cirici ja va incidiren el fet que el territori "pot acollir molt més enllà de l’àrea metropolitana". Va emmarcar la importància de posar vivenda on hi hagi bona mobilitat i activitat econòmica. Un guant que va recollir Mireia Peris, cap del servei de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). Peris va incidir en el fet que, si es parla de la Catalunya dels 10 milions d’habitants, el debat se centra en les projeccions demogràfiques, però "ens oblidem dels llocs de treball que necessita aquesta gent".Previ Buhigas, Elisabet Cirici ja havia incidit que, al seu parer, el territori "pot acollir molt més enllà de l’àrea metropolitana". Així, va remarcar la importància de posar vivenda allà on hi hagi bona mobilitat i activitat econòmica. Un guant que va recollir Mireia Peris, cap del servei de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). Peris va incidir que, si es parla de la Catalunya dels 10 milions d’habitants, normalment el debat se centra en les projeccions demogràfiques, però que "ens oblidem dels llocs de treball que necessita aquesta gent".
Preus impossibles
"Si el debat sobre la residencialització no va acompanyat del debat de llocs de treball, estarem perdent la partida", va asseverar Peris. Segons la responsable tècnica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), "perdrem l’oportunitat de generar barris, de generar ciutats mixtes i de transformar les ciutats per acostar els llocs de treball de les persones". L’arquitecta defensa que ja busquen portar a terme això des del PDUM, que espera ser aprovat de manera definitiva."Si el debat sobre la residencialització no va acompanyat del debat de llocs de treball, estarem perdent la partida", va asseverar Peris, perquè si és així, segons la responsable tècnica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), "perdrem l’oportunitat de generar barris, de generar ciutats mixtes i de transformar les ciutats per acostar els llocs de treball de les persones". Una cosa que l’arquitecta defensa que ja busquen portar a terme des del PDUM, que espera ser aprovat de manera definitiva. "L’objectiu de la intensificació només pot ser un: que la gent tingui accés a la vivenda. I ha de ser protegida, perquè els preus actuals són impossibles. Són preus per a persones jurídiques i hauria d’estar prohibit que les persones jurídiques tinguessin pisos", va dir Sebastià Jornet, arquitecte urbanista, president de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC).
