Tito Álvarez (Élite Taxi): «Hi ha taxistes a Barcelona que no volen passar exàmens d’idioma»

El portaveu del sindicat majoritari de taxistes a Barcelona, Élite Taxi, defensa contra vent i marea la nova llei que tramitarà el Parlament el 2026 i que presumiblement prohibirà els trajectes urbans amb VTC com Uber, Cabify i Bolt. Tito Álvarez és, des de fa ja una dècada, la cara visible d’aquesta polèmica batalla i de la pressió permanent als partits per trencar amb l’hegemonia mundial d’aquestes apps. No obstant, al concretar-se la lletra petita de la norma s’ha desencadenat una divisió inèdita al sector, en especial per l’oposició dels nombrosos conductors pakistanesos que treballen tant per a taxis com per a VTC.

El Parlament va acceptar a tràmit la proposta de llei i entrarà en la fase decisiva amb el nou any. La presenten junts el PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP. Però, alhora, és una mica òrfena, perquè cap polític ni govern es proclama obertament ‘pare’ de la norma. ¿De qui és filla, doncs, sinó dels taxistes?

Aquesta llei realment ve de l’aprovació el 2019 del reial decret que es va batejar com a ‘decret Calvet’ [per Damià Calvet, de Junts]. Allà va començar la consulta pública i la tramitació que ens ha portat aquí. Així que aquesta llei té molts pares. És veritat que el taxi és el que ha estat sempre pressionant i empenyent, però el projecte ha passat per governs de Junts, Esquerra i PSC i des de fora Comuns i la CUP sempre l’han recolzat. O sigui, és una llei ‘de país’. Considerar que l’ha dictat el taxi, o fins i tot jo sol, és una estratègia de les VTC per desprestigiar el Govern de la Generalitat i posar-me en el focus.

No obstant, no pot negar que aquesta llei beneficiarà molt més el taxi. De fet, ¿podria nomenar un sol canvi que el perjudiqui?

Bé, ho hauria de pensar... [Riu] Aquesta llei no és que beneficiï el taxi, és que aposta pel model públic. En el model de la Comunitat de Madrid, ¿hi ha una sola cosa que beneficiï el taxi? No n’hi ha, perquè és un model més liberalitzador. I el d’aquí, el de Catalunya, és més protector. Les plataformes no tenen per què anar-se’n, poden quedar-se, però sota un model regulat.

Una llei sense consens va directa a tribunals, com s’ha vist en altres camps legislatius.

Tot acaba en tribunals. Veurem qui guanya. No es pot consensuar res amb els que fa anys que incompleixen la llei.

¿Preveu que els cinc partits aguantin fins al final?

Sí. Crec en la paraula donada pels grups parlamentaris. El compromís polític que tinc és que s’aprovi al març, abans de Setmana Santa.

Barcelona s’ha acostumat a viure vagues del taxi cada certs mesos. ¿Encara espanten? ¿O el que fa por als legisladors és que el taxi demani el vot per a un altre partit?

Hi ha hagut bastantes vagues, sí. I continuen sent la principal arma del taxi, segur. Com que som autònoms, no hem de demanar permís per fer-les i ens establim els nostres serveis mínims. Demanar el vot... Bé, tot el que sigui agrupar-se per exercir força és lícit.

Ho adverteixen les patronals, i ningú ho nega, que a curt termini la llei destruirà uns 4.000 llocs de treball en les VTC. En paral·lel, s’estima que en el dia d’avui falten uns 2.000 taxistes. Els exàmens dificulten una reconversió ràpida. ¿Hi haurà falta d’oferta?

A curt termini hi haurà la mateixa oferta, perquè el mercat actual no s’elimina d’un dia per l’altre. La llei estableix dos o tres anys d’adaptació, tant per incorporar-se al taxi com per eliminar la VTC urbana. La incorporació al taxi és avui molt més complicada, però en el moment que es posin exàmens d’ingrés també per a les VTC, el candidat a conductor mirarà les condicions de treball de cada model i triarà. I com que les nostres són molt millors, vindrà al taxi. Han d’estudiar igual i els requisits lingüístics seran els mateixos.

Llavors, ¿l’‘últim viatge a Uber’ per al ciutadà quan serà?

Si de cas seria l’últim viatge en VTC urbana, no a Uber. De tota manera, aquestes llicències ja haurien d’estar extingides per les sancions molt greus o greus acumulades en menys de dos anys. Quan siguin ferms els més de 5.000 expedients que hi ha en tramitació, s’hauran de revocar les autoritzacions d’aquests vehicles.

Costa entendre que, en plena guerra, avui hi hagi més de 1.600 taxis que treballen per a Uber a Barcelona. És a dir, que al demanar un Uber, pot ser que vingui un taxi.

Als taxistes que treballen per a apps de VTC no els importa l’usuari, agafen el servei que més els interessa. Treballen per a Uber, Free Now, Bolt… Tenen tres telèfons al quadre de comandament del cotxe i van a la recerca del viatger més rendible. La nova llei prohibirà rebutjar ningú, excepte si és una persona borratxa o perillosa. La llibertat d’escollir està molt bé, però el taxi no és «nostre»: prestem un servei públic per als Ajuntaments. Hem d’atendre el primer que arribi. O, si calgués triar, a qui més ho necessiti: ¡abans una crossa que una maleta!

Històricament el taxi ha presumit d’unitat, però en aquesta última vaga ha sigut explícita la divisió.

En aquesta llei venen obligacions com a coneixement real de català i castellà i hi ha taxistes a Barcelona que no volen passar exàmens d’idioma. Parlo d’una comunitat que ha entrat copiant exàmens, en molts casos. El text tramitat preveu demanar el nivell B1 de català oral amb efecte retroactiu i dos anys de moratòria. Élite Taxi anem més enllà i tenim ja un pacte amb tres partits perquè s’exigeixi el B2, que és oral i escrit. Si això fa mal a alguns, que es posin a estudiar. ¡Jo també m’ho he de treure!

L’altre gran front de divisió interna són les noves llicències intransmitibles, que a mitjà termini refredaran els alts preus de les actuals. Actualment, ronden els 150.000 euros. Per a molts autònoms és el seu únic pla de jubilació.

¡160.000, em va costar a mi! La llei no l’aborda ni ningú ens ho ha plantejat. L’única manera de resoldre això seria que t’abonin el que tu has abonat. I, havent llistes d’espera als hospitals, ningú entendria destinar diners públics a això. Jo tampoc ho veuria just. Hi ha sindicats que defensen el taxi, però es guanyen la vida amb els traspassos de llicències. La comissió és alta, de 1.500 a 3.000 euros. I molts clients són d’aquesta comunitat que no vol exàmens.

Les noves llicències intransferibles seran molt més barates.

Només caldrà pagar una taxa d’uns 600 euros. Però no es concediran perquè algú les vulgui, sinó a mesura que desapareguin les VTC. Els criteris per posar més taxis al carrer els desenvoluparà el reglament de la llei, que vindrà després. Tenim batalla per a estona.

L’aplicació pública Picmi de Barcelona ha fracassat. No pot competir amb les privades, molt millors tecnològicament.

El fracàs de Picmi és 100% culpa de l’Institut Metropolità del Taxi (IMET). Ara ha incorporat el preu tancat, per exemple. Encara no es pot pagar amb l’app, però sí amb targeta al taxista. Les apps privades i les seves campanyes de màrqueting són millors, però menteixen l’usuari i hi ha molts cobraments indeguts perquè l’algoritme del preu es pot disparar a mig viatge.

Molts turistes prefereixen l’algoritme al risc de picaresques, com donar voltes de més per arribar a l’hotel o a la discoteca.

Les picaresques en taxis i VTC s’erradicaran, si no al 100%, jo crec que al 90%, gràcies a les caixes negres, la infraestructura de dades i la plataforma de control. Aquests tres elements són clau per sancionar sense que un guàrdia urbà t’hagi de parar. Amb un tacògraf a cada vehicle, qualsevol Ajuntament podrà accedir a les dades i multar en remot.

La batalla contra el patrocini d’Uber al Barça, ¿qui l’ha guanyat?

Encara no s’ha acabat. De moment, 35 cotxes que havien sigut retolats del Barça ja no hi són. Per art de màgia. Hem posat el Barça davant, sobretot, les proves que els estan utilitzant per blanquejar la imatge d’Uber a Barcelona. En un any ha pagat tres vegades més a l’Ajuntament que al Barça. Per a una marca global com el Barça, aquest mal reputacional per un milió d’euros a l’any és un mal negoci. Espero que, com a mínim, no renovi l’any vinent.

Notícies relacionades

El Govern allibera 24 ciutats d’implantar una ZBE obligatòria per la seva bona qualitat de l’aire els últims anys

L’antiga xocolateria Fargas s’obre a nous públics

No volia acabar l’entrevista sense una pregunta personal. Ha anunciat diverses vegades que fa un pas al costat per salut i en entrevistes a EL PERIÓDICO ha explicat la seva TDAH i la seva lluita contra l’obesitat i l’estrès. ¿Com van la seva salut i la conciliació?

Estic aprenent a gestionar les meves emocions. Vaig fer unes vacances de mes i mig a l’estiu i vaig tornar nou. Ara em noto cansat, però estaré un altre mes desconnectat per poder rematar bé la llei. S’ha d’anar fent pauses, perquè això no acaba mai. He estat 12 anys sense parar. El cap és el que mana. Si no controles la salut mental, aquest ritme acaba amb tu i amb els que depenen de tu.