Els denunciants de Tersa s’alien amb la fiscalia i demanen quatre anys de presó per a un cap de la incineradora

Airenet demana quatre anys de presó per a Rosa, igual que el ministeri públic, per un suposat delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, que podria haver comportat un presumpte risc greu per a la salut. També en consonància amb la petició que el fiscal va formular a l’octubre, l’entitat que exerceix d’acusació –representats pels advocats Andrés Maluenda i Anna Baró– reclama que s’imposi una multa d’uns 12.000 euros a l’investigat, actual director de generació d’energia de Tersa, de la qual l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona són els propietaris majoritaris. De la mateixa manera, i de nou en concordança amb la fiscalia, planteja una inhabilitació d’un any perquè el directiu no treballi en instal·lacions de valoració de residus.

Segons l’escrit de qualificació d’Airenet, al qual EL PERIÓDICO ha tingut accés, «l’acusat va permetre i va consentir que la planta operés de manera sistemàtica al marge dels paràmetres exigits per la normativa ambiental, tolerant un funcionament anòmal de les instal·lacions que va generar un risc greu per a la salut de les persones residents» entorn de la incineradora i per al medi ambient». En aquesta línia, l’acusació defineix la Rosa com «el principal responsable del funcionament ordinari» de la central del Besòs, així com el «garant respecte dels riscos ambientals i per a la salut», per la dispersió de «substàncies altament contaminants per al medi ambient, la qualitat de l’aire i la salut» a través de la xemeneia de la instal·lació.

«La generació i emissió d’aquests contaminants exigia [...] un control rigorós i permanent dels paràmetres essencials del procés d’incineració», esgrimeix l’entitat. Tot seguit, remarca que la «responsabilitat directa» de l’excap d’explotació era «garantir que la instal·lació operés dins dels límits i condicions fixats» per la normativa i el permís que la incineradora de Tersa posseeix.

La clau de la temperatura

En línia en tot moment amb la fiscalia, Airenet atribueix incompliments a la planta que carrega sobre Rosa per les responsabilitats que va ostentar. La presumpta infracció que resulta nuclear en el cas és que, postula la coordinadora, «no s’ha assolit prou temperatura» als forns «per a la descomposició de les partícules contaminants».

El nivell de calor en què que cremen els residus és determinant per «garantir la destrucció completa dels compostos perillosos que es generen en la incineració i per minimitzar [...] l’emissió de contaminants». En aquest sentit, l’escrit d’Airenet recorda que el rang adequat per desfer dioxines i furans cancerígens fluctua entre 800 i 1.140 graus centígrads. A més, la norma exigeix controlar que s’arriba a una temperatura de 850 graus almenys durant dos segons en els gasos derivats de la crema de residus.

No obstant, l’acusació emfatitza que, «malgrat aquestes exigències normatives», la central de Tersa, «sota la responsabilitat i autorització de l’acusat, va incomplir de manera continuada tals obligacions almenys des de l’any 2017». Per fonamentar-ho, Airenet addueix que «en diversos moments dins de les instal·lacions del grup Tersa s’han cremat residus per sota de la temperatura establerta de 850 graus». A part, qüestiona quantitats que Tersa va registrar pel suposat cabal utilitzat de gas, fixos en comptes de fluctuants durant minuts i hores, «els quals no tenen explicació en el marc d’una activitat industrial».

Sistema de control «inapropiat»

L’entitat afirma que «l’acusat va permetre i va consentir l’ús continuat d’un sistema de control no autoritzat, inapropiat i tècnicament invàlid, ocultant o negant l’accés a les dades que haurien permès contrastar la temperatura real del procés i mantenint el funcionament de la planta fins i tot quan l’algoritme mostrava valors que implicaven un risc imminent de destrucció del mateix forn». Remarca que aquest mètode d’estimació va donar «errors constants i valors físicament impossibles», uns per ser inferiors als 850 graus prescrits i d’altres per ser anormalment alts. Per això infereix que «no és possible donar fiabilitat al fet que els processos de combustió s’estiguin donant de manera tal que assegurin la destrucció de contaminants com les dioxines i els furans», cosa que «suposa un risc d’emissió a la població», rebla.

Notícies relacionades

«Tenim senglars davant de casa»: preocupació veïnal als municipis de la zona zero de la pesta porcina a Catalunya

EL PERIÓDICO busca el millor restaurant obert a BCN el 2025

L’escrit de qualificació brandeix que l’Organització Mundial de la Salut classifica les dioxines i furans entre les substàncies «més tòxiques que es coneixen». Desgrana que poden provocar «lesions cutànies com el cloroacné, alteracions hepàtiques i hiperpigmentació i, a llarg termini, l’aparició de càncer, alteracions neurològiques i endocrines, disminució de la resposta immune, trastorns reproductius, malformacions congènites i altres danys d’elevada gravetat».

Afegeix que un dels estudis de la URV que van basar la denúncia d’Airenet és l’únic que figura en el sumari que «ha complert els requisits de rigor necessaris per ser publicat en una revista científica, així que les seves troballes i conclusions són especialment reveladores». Aquestes anàlisis van concloure que els habitants de Sant Adrià acumulen tres vegades més probabilitats de tenir càncer que els residents a Barcelona i Badalona.