Les esperades obres del pont del Petroli de Badalona començaran al juny: «Recuperem el patrimoni sentimental de la ciutat»

Només una empresa, Poiser Management SL, es va presentar a la licitació, de manera que va ser la seleccionada per encarregar-se de la reparació del mític moll de pilons. El pressupost de les obres puja gairebé fins als quatre milions d’euros i l’encarregada de tirar endavant la licitació ha sigut l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per això la presència aquest dimecres a l’acte del gerent de l’ens supramunicipal, Ramon Torra: «Avui revertim la situació d’un emblema de la ciutat que se situa en un lloc vulnerable», ha destacat el gerent, amb relació a l’impacte en la infraestructura dels cada vegada més habituals temporals marítims en aquesta part de la costa catalana.

Més enllà del valor patrimonial recuperat, Torra ha assenyalat que el més important en el projecte és «garantir que la infraestructura sigui sostenible i resilient» per aguantar els envits dels pròxims temporals. Haver de treballar a l’aigua ha suposat un repte per als tècnics que han preparat el projecte, i ho serà per als que s’encarreguin dels treballs. Per fer-ho s’ajudaran d’una plataforma marítima que serà fixa i autoelevable. En els episodis de temporal que hi pugui haver mentre durin les obres, la plataforma pujarà, ajudada per gats hidràulics, per poder esquivar la força de l’envit de les onades, segons ha explicat Víctor Ortiz, enginyer d’Espai Públic de l’AMB.

Haver començat les obres en dic sec té una explicació: la dificultat de fer els treballs al mar va obligar a iniciar les obres la tardor passada a terra ferma, i esperar a l’arribada de la primavera, època de l’any en què és menys probable que se succeeixin temporals marítims, per començar a treballar sobre la mateixa estructura del pont.

Afectacions per als veïns

L’alcalde Albiol ha advertit que les obres del pont del Petroli causaran una inevitable afectació durant els mesos que durin els treballs. «Vull ser clar amb els veïns, hi haurà afectacions al passeig marítim, que quedarà tancat en aquest tram, incomoditats i sorolls», ha assenyalat Albiol. Concretament, a banda i banda de la infraestructura es tancarà el pas en una distància de 75 metres, a causa que «la mobilitat de maquinària i camions serà constant» a l’haver-se de fer alguns dels treballs a terra ferma, a peu de sorra, per després desplaçar les peces al moll de pilons. «Demano comprensió i paciència», ha esmentat el regidor popular.

Així, serà ja l’estiu del 2027 el primer amb el pont arreglat i obert des d’aquell llunyà estiu del 2019. Aleshores, si es compleixen les previsions, el canal del Gorg estarà ja inaugurat, cosa que per a l’alcalde Albiol suposarà un augment notable de l’«atractiu turístic» de la franja litoral badalonina: «Molta gent de fora de la ciutat fa anys que pregunta quan tornarà a obrir el pont del Petroli», ha assegurat Albiol, que també ha esmentat que «en els últims anys, els turistes que venen a Badalona s’han multiplicat per quatre». La remodelació de la façana marítima haurà d’esperar per ser completa, ja que el govern municipal preveu modernitzar el passeig marítim, que es va estrenar fa gairebé 15 anys. Per això, a més, serà necessari esperar també que es completi el trasllat del col·lector de Llevant, la gran tuberia que transporta les aigües residuals fins a l’estació depuradora del Besòs.

Un procés intricat

«El camí que ens porta fins avui ha sigut llarg i dur, burocràticament parlant», ha indicat el tercer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Badalona, Daniel Gracia, també present en la presentació. En efecte, l’intricat camí que ha seguit la rehabilitació de la infraestructura serveix com a analogia per entendre la inestabilitat política i administrativa dels últims anys a Badalona. Si el mateix 2020 va quedar assegurada l’estructura després de les destrosses causades pel temporal, el 2021 l’Ajuntament (liderat llavors també per Albiol) va encarregar la redacció del projecte de rehabilitació, i va firmar un conveni amb el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) perquè el validés. Les previsions del moment passaven per reobrir el moll de pilons el 2022. El juny d’aquell any, ja sota el mandat del socialista Rubén Guijarro, el govern municipal va posar en marxa un procés participatiuperquè la ciutadania escollís entre dos models per a la reforma. Tots dos, avalats al seu torn per la UPC.

Notícies relacionades

Alerta a Badalona pels perillosos salts des de l’emblemàtic pont del Petroli aquest estiu

El primer Pans & Company de Barcelona es reinventa com Pans a la plaça d’Urquinaona

Un 65% dels 6.000 veïns que van votar van escollir que lanova plataforma final fos rodona, en lloc de quadrada, com ho va ser fins al Gloria. Aleshores, el govern de coalició preveia que les obres comencessin a finals del segon trimestre del 2023, i que la infraestructura reobrís a principis del 2024. No obstant, el projecte no es va arribar a licitar l’any de mandat que li restava a aquell govern de coalició i, després de les eleccions del maig del 2023, Albiol va tornar a l’alcaldia de Badalona.

El regidor popular mai va amagar que l’opció escollida en el procés participatiu no era del seu grat. Tant així, que l’octubre d’aquell 2023, el nou govern municipal va obrir la porta a obviar la votació ciutadana («no es poden carregar un símbol amb una votació que no ha tingut ni el 3% de participació», advertia Albiol) i recuperar el projecte que va aprovar el seu anterior govern, el 2021. No obstant, quan tot apuntava al cop de volant, l’Ajuntament va fer marxa enrere. En una roda de premsa, van explicar que després de reunir-se amb la UPC havien arribat a la conclusió que la millor opció era quedar-se amb la proposta votada pels veïns. Primer, perquè era l’opció que aportava més seguretat a l’estructura i, en segon lloc, perquè canviar de projecte suposaria un retard d’un mínim de tres anys més. Superats aquests obstacles, el procés de licitació tampoc va ser senzill. El fet que la titularitat de la franja marítima sigui de la Direcció General de la Costa i el Mar (dependent del Ministeri de Transició Ecològica) va requerir la tramitació de permisos que van anar endarrerint un procediment que finalment va culminar amb la licitació de les obres, el juliol de l’any passat.