BCN posa el focus en la vivenda per impulsar Ciutat Vella

Es tracta així d’una proposta que integra un total de 31 actuacions per reforçar l’actual Pla de Barris de Ciutat Vella des d’un "punt de vista integral", és a dir, incloent la intervenció urbana, la transició ecològica i l’acció comunitària alhora. Es tracta d’un projecte que ja estava sobre la taula de l’Ajuntament de Barcelona i que l’executiu local comptava a desenvolupar amb o sense el Pla de Barris de la Generalitat, però que, amb el suport del Govern, ara preveu que es pugui portar a terme abans de l’inicialment previst. "Ciutat Vella compta amb un parc de vivendes molt antic i que necessita rehabilitacions", va dir Collboni, que va remarcar també la necessitat de portar a terme inversions que "han d’ajudar a cohesionar des de l’entorn físic el conjunt del districte".

Altres reformes

En aquesta línia, l’alcalde va recordar altres inversions que s’han portat a terme o que es troben en procés, com les reformes de la Via Laietana i la Rambla. També al llarg d’aquest últim mes, el govern local ha presentat altres projectes de pes a Ciutat Vella, com la rehabilitació de l’antic Hospital de la Santa Creu o la reforma del mercat de la Boqueria per intentar recuperar "l’esperit ciutadà i barceloní" de l’icònic equipament. Barcelona, de fet, ja va buscar que Ciutat Vella es beneficiés de la injecció que va suposar el Pla de Barris que va impulsar Pasqual Maragall presentant projectes per a la Barceloneta, Santa Caterina i Sant Pere o el Raval Sud, on ja el 2010 l’Ajuntament alertava d’una vulnerabilitat social persistent o de l’estructura precària de les vivendes, entre altres problemes.

Així, Collboni va explicar que el Pla de Barris i Viles de Catalunya de la Generalitat subvenciona fins al 50% dels projectes seleccionats de les poblacions de més de 20.000 habitants i que el màxim d’inversió prevista és de 25 milions d’euros per municipi. És a dir, en cas que el projecte de Ciutat Vella fos aprovat per la Generalitat –una qüestió que es resoldrà el desembre d’aquest any–, el Govern aportarà fins a 12,5 milions d’euros, els mateixos que haurà de destinar el consistori. En cas que el projecte rebi l’ok, el consistori comptarà amb un total de cinc anys per desenvolupar-lo i la possibilitat de sumar-ne tres més de pròrroga.

Amb tot, Àlex Montes, director general de Foment de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, confia a poder reduir els temps donat el treball previ i la planificació portada a terme pel consistori en l’àmbit de Ciutat Vella. El projecte també preveu la rehabilitació integral de l’edifici del carrer de la Riereta, 20, part del conjunt de la casa fàbrica de Can 60, al Raval, on es podrien realitzar una desena de vivendes de protecció oficial.

Instal·lació d’ascensors

A més, la proposta presentada a la Generalitat inclourà també una línia d’actuació per millorar l’accessibilitat amb un programa d’instal·lació d’ascensors en una àrea en la qual el 75% dels edificis de més de dues plantes no en tenen i en un territori on més d’un terç de la població té més de 65 anys. "Molta gent que viu en aquestes finques no ha tingut mai ascensor. Estava previst posar-lo en marxa més endavant, però amb l’impuls del Pla de Barris podem fer-ho aquest any", va destacar Collboni.

Notícies relacionades

Comencen les obres del centre de memòria de víctimes del terrorisme

Sabadell projecta 425 habitatges de lloguer assequible

El mateix Montes va explicar que l’executiu local aspira a rehabilitar unes 30 finques –cosa que es tradueix en unes 300 vivendes– amb aquest projecte ja presentat del Pla de Barris, tot i que va remarcar que, mentre aquest procés es resol, s’ha encarregat una diagnosi a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) perquè analitzi l’estat del voltant de 5.300 edificis que hi ha al districte de Ciutat Vella, de manera que es pugui "dimensionar amb més exactitud" la intervenció que cal realitzar.

Per la seva banda, Collboni va avançar que el pla se centrarà a impulsar la rehabilitació en finques d’"alta complexitat", on "tenim més problemes per la composició sociodemogràfica" i es requereix una atenció més personalitzada per poder portar a terme les necessàries rehabilitacions.