Bellvitge compleix 60 anys d’història i reivindicació

Als 81 anys, la Quintila encara recorda com, amb bona part dels blocs ja construïts habitats, els veïns es van oposar a la construcció de nous edificis que haguessin retallat un bon tros de l’espai públic i haguessin fet augmentar la densitat de la zona. "Volien fer quatre torres. I vam dir que no. A la nit sortíem i trèiem tot el que havien fet. El que es construïa al matí, ho tiràvem a la nit", rememora la Quintila. Els edificis no es van arribar a construir.

L’historiador de l’Hospitalet Manuel Domínguez recorda com en ple desenvolupisme franquista i davant la necessitat urgent de vivenda el capital "va veure l’oportunitat de fer un gran negoci" i buscaven encaixonar com més edificis possibles. No obstant això, la urbanització de l’espai públic i els equipaments van trigar molt més a construir-se. Explica Domínguez que un exemple de l’estat d’abandonament de la zona és que una de les primeres mobilitzacions que van portar a terme els veïns va ser per reclamar un semàfor que regulés una mica el trànsit en un tram on ja hi havia hagut accidents i algun atropellament. "Al principi el barri era una porqueria. Quan plovia tot es tornava fang i no hi havia ni arbres, ni desaigüe, ni res", rememora Matías Castellón als 83 anys.

50 anys després de traslladar-se a viure al barri, l’opinió de Matías és molt diferent: "Hi ha pocs barris com aquest, amb tota mena de serveis i tant espai. Aquí no ensopegues amb ningú". Una visió que comparteix la Quintila, que agraeix, per exemple, totes les instal·lacions de què disposa la gent gran del barri per fer esport. Amb tot, la Quintila també lamenta que aquest esperit de protesta que va portar Bellvitge a ser com és s’hagi anat diluint amb els anys: "Abans lluitàvem i reivindicàvem més. Ara sembla que tots ho trobem tot bé".

Eva Ruiz, de 41 anys i veïna de Bellvitge de tota la vida, comparteix l’última reflexió de la Quintila i apunta que la majoria de la gent que va protagonitzar les protestes fa anys s’ha fet més gran, que les lluites constants han quedat enrere i que "ha baixat molt el nivell de reivindicació".

De la fàbrica a la parròquia

Va ser el 18 d’octubre del 1965 quan es va estrenar el primer edifici. Avui hi viuen més de 25.000 habitants. L’historiador local Manuel Domínguez assenyala que l’associacionisme als anys 60 i 70 al barri de Bellvitge es va configurar a través de diversos escenaris. Les fàbriques on treballaven molts residents ja van servir com un primer catalitzador, al qual es van sumar diferents associacions, primer, eminentment amb una vocació cultural que amb els anys van evolucionar cap aquest moviment veïnal. "El 1969 van crear una comissió de barri i poc després van iniciar els tràmits perquè es legalitzés una associació de veïns", comenta Domínguez. També va jugar un paper clau, clar, la parròquia de Sant Joan Evangelista, liderada per Josep Maria Fabró, a Bellvitge Nord, ja que en el tardofranquisme encara eren un dels pocs espais on es permetia associacionismes.

Notícies relacionades

L’hotel The Social Hub estrena terrassa d’estil mexicà

Les 56 espelmes de Collboni

El barri es troba encaixonat pel polígon del Mig, la Granvia hospitalenca i les vies de tren. El que històricament l’ha portat a cert aïllament i, com passa en altres urbs, els veïns encara diuen que van "a l’Hospitalet" quan han de desplaçar-se a altres barris de la ciutat. "Al principi, havia d’agafar l’autobús per anar-me’n fins a la Boqueria per poder comprar", remarca la Quintila.

"El 1974 ja hi havia quatre entitats veïnals diferents. Era un moment crític i important perquè els veïns es jugaven l’ocupació del barri", apunta Domínguez amb referència a aquesta lluita per evitar que es construïssin més blocs. A més, segueix l’historiador, hi havia protestes i concentracions pràcticament cada setmana; si no era pels blocs, era per les rates que campaven al seu aire o perquè arribessin escoles bressol al barri. "El moment àlgid va ser a finals del 75 i principis del 76. Es va acabar produint un canvi d’alcalde perquè els barris estaven cremant. El nou alcalde, Vicenç Capdevila, va anar més enllà i va aconseguir la suspensió de llicències de construcció a Can Serra, Bellvitge i l’actual polígon de la Pedrosa", culmina.