Els petits municipis catalans aposten per la videovigilància

Ho corroboren les dades de la Conselleria d’Interior del primer any de Govern Illa a què ha accedit EL PERIÓDICO: 6 de cada 10 (66%) municipis catalans que han sol·licitat i rebut autorització d’Interior per desplegar sistemes de videovigilància amb finalitats de seguretat ciutadana tenen menys de 25.000 habitants.

Són exemples de la tendència municipis com ara Castell d’Aro, amb 11.970 habitants, que ha sol·licitat 70 càmeres; o Alella, que amb una població de 9.990 veïns ha tramitat 50 dispositius. Els segueixen la Jonquera (3.313 habitants) amb 45 càmeres; Banyoles (20.401) amb 44, i Sant Quirze del Vallès (20.296) amb 36. Tot i que els grans municipis, amb Barcelona al capdavant, han continuat rebent autoritzacions d’Interior, és remarcable el protagonisme de les localitats menys poblades.

Comissió específica

Des de l’inici del mandat actual, fa tot just nou mesos, la Conselleria d’Interior ha autoritzat –o renovat– la instal·lació de sistemes de videovigilància en 120 municipis catalans. 54 expedients més es troben en fase de resolució. Tanmateix, l’autorització definitiva depèn de la Comissió de Videovigilància, presidida pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Convé matisar, però, que el vistiplau té una lectura més política que tècnica, ja que no implica automàticament que les càmeres siguin actives, un aspecte que passa a controlar cada Ajuntament.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha donat suport públicament a l’estratègia de la videovigilància per millorar la percepció de seguretat en els municipis catalans. Especialment en els petits "sense policia local o amb cossos que depenen dels Mossos d’Esquadra a més de 60 quilòmetres", va assenyalar Parlon en la línia del focus municipalista del Govern després d’una Junta de Seguretat de Sabadell. En aquests entorns locals poc poblats, les càmeres no emergeixen únicament com a element dissuasori sinó com a mesura compensatòria de la limitada presència policial.

Els consistoris, per la seva banda, justifiquen les decisions amb dades de percepció ciutadana. Fonts de l’Ajuntament d’Alella expliquen a aquest diari que la instal·lació s’ha prioritzat en zones amb menys sensació de seguretat. I afegeixen que moltes de les càmeres ja estaven previstes anteriorment tot i que, com puntualitzen, "no totes les sol·licitades estan actualment en funcionament". En alguns casos, fins i tot, han hagut de tornar a demanar l’autorització per a sistemes ja anunciats.

A Castell d’Aro, l’aposta és encara més decidida. Fonts municipals detallen que les primeres càmeres es van començar a instal·lar el 2012 i que actualment el municipi compta amb 80 dispositius repartits en 39 punts diferents, majoritàriament duplicats entre càmeres estàndards i lectors de matrícules. La cobertura es concentra en els accessos i sortides del municipi, les urbanitzacions i el nucli urbà. Per a aquest any, el consistori preveu una inversió de 650.000 euros –el pressupost municipal és de 47,7 milions– per incorporar entre 6 i 10 noves càmeres, segons l’estudi tècnic final, que inclouran tecnologia d’intel·ligència artificial (IA).

L’enrobustiment de les polítiques de videovigilància en petits municipis catalans està precedida per una primera etapa en què els grans han liderat la iniciativa a Catalunya. Com és natural, Barcelona va al capdavant amb un total de 163 càmeres que, en aquest mandat polític, està previst que en siguin 500 més. Això sense comptar les més de 300 càmeres que hi ha ubicades al Port de Barcelona, per exemple per identificar matrícules al recinte portuari, que es van renovant de manera periòdica, com mostren les dades d’Interior consultades per aquest diari.

Però altres municipis catalans importants, seguint l’exemple de la capital, també s’han sumat a l’onada de videovigilància. A Badalona, per exemple, Albiol ha anunciat unes 500 noves càmeres a raó de 12 milions d’euros; aquestes s’afegiran a les que ja funcionen al municipi, sobretot al Pavelló Olímpic del Club Joventut Badalona (la Penya), vigilat pel mig centenar de dispositius segons dades d’Interior.

Sabadell és una altra de les grans ciutats que no es queden enrere en matèria de videovigilància. Ho va evidenciar el mes de maig la consellera Parlon, que va destacar la cocapital del Vallès com a referent en aquest àmbit. Les dades de la conselleria consultades revelen que el 2024 el municipi liderat per la socialista Marta Farrés va rebre autorització per renovar càmeres de seguretat a la Biblioteca del Nord o al barri de Can Deu, així com el 2023 va renovar també dispositius de seguretat al polígon industrial Can Roqueta (10) o l’Eix Macià (5), punt neuràlgic del comerç local del centre.

Nous reptes

Notícies relacionades

La calor frena l’afluència diürna a les festes de Gràcia

Tips de les residències d’estudiants a Collblanc

En el context de la lògica estrictament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la videovigilància cobrarà protagonisme en el futur sistema de seguretat metropolitana que l’Administració espera licitar abans que culmini l’any. La intenció és escalar les experiències locals que fa anys que testegen Ajuntaments com l’Hospitalet o Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. L’objectiu és mancomunar despeses i que els petits municipis de l’àrea de Barcelona, amb recursos més limitats per implementar aquesta classe de polítiques, puguin fer un pas endavant. A les ciutats esmentades, les càmeres en funcionament permeten ubicar alguns dels principals focus conflictius. És molt il·lustratiu el cas de l’Hospitalet, on durant els últims anys s’han instal·lat càmeres en ubicacions tan sonades en dispositius policials com la plaça Espanyola, els Blocs Florida o l’avinguda Severo Ochoa.

Al sistema metropolità l’han precedit els desenvolupaments locals que ha implantat l’empresa de Cornellà Einsmer SL a través del denominat sistema M7, que pivota sobre una app mòbil de seguretat ciutadana. Disposa, fins i tot, d’una eina de predicció delictiva. A més dels municipis esmentats, l’aplicador ha trobat una important acceptació en altres urbs, com en els casos de Just Desvern i Manresa.