3.000 nous pisos per transformar Cornellà

És la resposta recurrent d’Antonio Balmón (PSC), alcalde de Cornellà de Llobregat, quan li pregunten sobre el seu futur: "La meva mirada és a deu anys vista". L’alcalde, el que més temps fa que ocupa el càrrec de tot l’àrea metropolitana de Barcelona, amb dues dècades a la seva esquena, s’ha donat aquest termini perquè Cornellà "consolidi la seva maduresa i qualli com a ciutat", afirma Balmón.

El consistori considera que entre el 2019 i el 2031 el municipi haurà comptat amb una inversió de 2.000 milions d’euros per impulsar la seva transformació. El finançament és d’un 65% públic i un 35% privat.

Al període 2025-2031 li corresponen uns 1.500 milions projectats en 3.000 vivendes noves. La majoria, unes 1.800, es preveuen al sector Ribera-Salines, un pla no exempt de crítiques veïnals pel seu impacte mediambiental. 300 més s’ubicaran a l’espai que ocupava l’antic centre comercial Llobregat Centre, com va avançar EL PERIÓDICO.

"És important oferir un full de ruta consistent en un context social marcat per les incerteses", apuntala Balmón. El consistori estima invertir en aquest mandat 222 milions en construcció, i 641 milions més en la pròxima etapa política de 2027a 2031.

Són xifres elevades tenint en compte que el pressupost municipal de Cornellà per al 2025 és de 164 milions d’euros. L’Ajuntament no perd de vista que en els pròxims anys serà determinant la inversió privada, sobretot en el desenvolupament de l’activitat econòmica local. Un exemple d’això seran els espais comercials que s’ubicaran al vell Llobregat Centre i la construcció, a més de la vivenda, per exemple d’oficines. Aquesta inversió tindrà, d’altra banda, "un impacte econòmic molt més gran que contemplarà els llocs de treball generats i els ingressos municipals a través de taxes i llicències", assenyala un tècnic municipal del consistori.

Notícies relacionades

L’estació de bus de Fabra i Puig es reorganitza pels talls de l’R3

BCN, Marbella i Sevilla, les ciutats amb més pisos turístics il·legals

Un altre dels projectes és el Cornellà Natura, l’estratègia per naturalitzar l’entorn urbà. Finançat amb fons europeus Next Generation, el pla va des de la creació d’espais verds en l’entorn del riu Llobregat fins a la implantació de la mobilitat sostenible. El passat mandat la iniciativa va suposar una inversió de 181 milions d’euros. Per a aquest hi ha previst un impuls de 71,5 milions.

Un altre àmbit és el de la rehabilitació de vivendes. Les dades parlen per si soles: sis de cada deu pisos –vuit de cada deu a Barcelona capital–, 408.646 segons el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), es consideren aptes de rehabilitació a la metròpolis a l’haver sigut construïts abans de 1980.