El 88% de l’àrea de BCN pateix un excés d’oferta d’alimentació insana

L’entorn local en què viu una persona acaba determinant la qualitat de la seva alimentació i, indirectament, la propensió que tindrà a l’obesitat o a malalties cardiovasculars. És la tesi que destil·la un nou informe de l’Institut Metròpoli, centre d’investigació adscrit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que explica amb dades la conclusió a què arriba per a l’àrea de Barcelona. L’estudi, titulat Caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB, calcula que, de mitjana, nou de cada deu veïns (un 88,65%) de la conurbació barcelonina, de 3,3 milions d’habitants, resideixen en zones especialment exposades a alimentació insana. La dada rau en el fet que aquesta població, uns tres milions d’habitants, s’emplaça en seccions censals amb quatre o més establiments alimentaris considerats "poc saludables" –des de cadenes de menjar ràpid fins a gelateries, passant per vendings– en un radi de 400 metres.

La investigació traça una correlació entre l’accés a alimentació poc saludable i les rendes baixes. D’una banda, determina que pràcticament tota la població –entre el 90% i el 100%– dels següents barris vulnerables està exposada a zones amb especial concentració de locals insans: Ciutat Meridiana (Barcelona); la Ribera (Montcada i Reixac); la Mina (Sant Adrià de Besòs); la Torrassa (Hospitalet de Llobregat), i Fondo (Santa Coloma de Gramenet). En la categoria d’establiments poc saludables s’hi van fer constar els supermercats perquè, apunta Elena Domene, cap de sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i coautora del dictamen, "inclouen una àmplia oferta de productes processats". També cadenes de menjar ràpid com ara McDonald’s i Burger King.

D’altra banda, l’anàlisi detalla que l’esmentat 88,65% de la població metropolitana viu en el que anomena pantans alimentaris: seccions censals on a més de la concentració de negocis d’alimentació insana es dona la condició que almenys un 30% de la població se situa per sota del llindar de pobresa. Dins d’aquest gruix d’habitants, però, hi ha un 9,1% de territori que té, al seu torn, més d’un 30% de la població en risc de pobresa. Es tracta de barris molt densament poblats de Barcelona, Badalona, Santa Coloma i l’Hospitalet.

El còmput es basa en dos censos: un de propi sobre oferta comercial alimentària quotidiana, elaborat per primera vegada per l’Institut Metròpoli, i un altre de locals situats en planta baixa de l’Ajuntament de Barcelona. "És la primera vegada que podem avaluar l’oferta alimentària en tota l’àrea metropolitana de Barcelona", assenyala Domene. Tot i això, la radiografia s’ha de prendre com una "foto fixa" d’aquest 2025, ja que no hi ha dades prèvies per analitzar-ne l’evolució.

"Molt preocupants"

La vicepresidenta d’Acció Climàtica de l’AMB, Janet Sanz (Comuns), considera que aquestes dades són "molt i molt preocupants". La també regidora de Barcelona remarca l’"alerta" per la manera com "l’actual model d’alimentació globalitzada agreuja la crisi climàtica que patim". Per exemple, Sanz esmenta que l’alimentació representa al voltant d’un 30% de les emissions de CO2 .

Malgrat aquesta majoria de població de l’àrea de Barcelona que queda exposada a alimentació insana, Domene emfatitza que d’això no se n’ha d’inferir que els veïns de les 36 ciutats de l’AMB no tenen accés a una oferta d’alimentació saludable. Aquest és el fenomen que es produeix en els anomenats deserts alimentaris, que de tota manera no es prodiguen en la conurbació barcelonina.

"Aquests deserts no existeixen en l’àrea metropolitana: la població té accés a oferta saludable a totes les ciutats. Ara bé, l’oferta d’alimentació insana és molt més gran", afirma l’analista. Tal com passa en el segment de l’alimentació poc saludable, en el de la sana també s’hi van incloure els supermercats "perquè la majoria tenen seccions pròpies de productes ecològics", diu Domene.

Segons l’opinió de Sanz, l’objectiu d’aquest treball de l’Institut Metròpoli és que l’AMB es doti de dades i d’eines perquè, amb vista a l’any 2050, "en comptes de tenir un 90% de població exposada a alimentació insana ens plantegem un horitzó en què hi hagi un 90% de població ben alimentada des de l’òptica de la salut".

Notícies relacionades

El Sant Jordi i el Sant Jordi Club podran acollir concerts simultàniament el 2029

El futur Sant Jordi Club tindrà terrassa, botiga i més restauració

Amb aquest propòsit, les investigadores perfilen un mínim full de ruta de polítiques públiques per a les administracions. Per exemple, proposen apostar per les botigues de barri i pels mercats municipals com a garantia de comerç de proximitat i qualitat.

La "recepta" de l’Institut Metròpoli també contempla una potencial regulació de l’oferta d’alimentació saludable en els municipis de l’AMB, com a mínim als barris més vulnerables. El centre investigador considera que és primordial dissenyar una planificació urbana "amb criteris de salut i justícia alimentàries", segons indica com a conclusió el diagnòstic encarregat per l’AMB.