David, el conductor més jove de la història del TRAM

Abans d’entrar a l’empresa, amb només 20 anys, només havia viatjat una vegada en tramvia, i ara condueix els del Trambesòs des del passat 17 de març. L’edat mitjana de la plantilla és de 47 anys, i el salari oscil·la entre 1.700 i 1.800 euros nets al mes, sense comptar els extres.

David, el conductor més jove de la història del TRAM
4
Es llegeix en minuts
T. S.

David Ollero està content. Nascut a Barcelona, veí del barri de la Prosperitat (Nou Barris), "el millor barri de la ciutat", viu allà amb la seva mare, la seva àvia, el seu germà i el seu oncle. Té 20 anys. Els va complir el 14 d’agost passat. Per tant, aviat arribarà als 21, però aquests 20 formen part ja de la història de la ciutat. Perquè Ollero és el conductor més jove de la història del TRAM. El més jove a conduir un dels tramvies de l’era moderna a Barcelona. En concret, porta vehicles del Trambesòs, la part del servei que comença a Sant Adrià i que arriba fins a Verdaguer.

El desembre passat amb prou feines sabia res dels tramvies. Tan sols quatre mesos després, el 17 de març, en va conduir un per primera vegada ja professionalment, superades les proves i les pràctiques. Ho explica emocionat. Quan ho explica, traspua entusiasme, transmet maduresa. Al TRAM hi treballen 162 conductors: 87 en el Trambaix i 75 en el Trambesòs. De mitjana, tenen entre 47 i 48 anys. Sense comptar extres, cobren un sou d’entre 1.700 i 1.800 euros mensuals nets.

Semblava lògic pensar que Ollero seria el típic aficionat acèrrim al sector ferroviari, el nen que sempre demanava trens als Reis Mags, el que implorava a la seva família que el portés de viatge amb tren. Doncs no, res a veure amb això: "Jo no havia agafat el tramvia en la meva vida, perquè no arriba al meu barri. Crec que el vaig agafar una vegada per anar a Diagonal Mar".

Va estudiar primària a l’escola Víctor Català i l’ESO i el Batxillerat, que va acabar el 2022, a l’institut Flos i Calcat. Fins fa uns mesos, treballava com a monitor de menjador, cosa que ha fet durant dos anys a l’escola Tibidabo, al seu barri. Ollero combinava aquesta ocupació amb un grau superior de Màrqueting i Publicitat que continua cursant en les hores en què no porta un tramvia.

"Sempre m’ha interessat la conducció. Als 18 anys em vaig treure el carnet de cotxe", explica. Per això va entrar a Infojobs i va buscar feina com a conductor. I li va aparèixer l’oferta per ser conductor de TRAM. S’hi va apuntar. Tot això va passar al gener. "Em van trucar i em van dir que si estava interessat havia d’anar a fer un examen psicotècnic de quatre o cinc hores a Sant Joan Despí. Hi havia molta gent. Vaig sortir amb molt bones sensacions".

Dos dies després el van avisar: havia passat la prova. Llavors li va tocar la segona, una entrevista amb el director de recursos humans i una tècnica. "D’allà vaig sortir dubtant una mica més, perquè era la primera entrevista de feina de la meva vida". Tot just dues hores després el van informar que també havia superat aquella segona fase. I va arribar una nova entrevista, amb els caps de línia del Trambaix i del Trambesòs. "Em van preguntar si em veia preparat, els sorprenia la meva edat. També vaig sortir amb bones sensacions". De nou, li van trucar poques hores després per dir-li que havia superat la tercera barrera i que ja podia començar la formació.

Ollero ha conduït molt amb moto i no tant amb cotxe. Per ser conductor del TRAM és imprescindible tenir carnet de cotxe amb dos anys d’antelació. "Ho vaig complir justíssim", diu somrient. Superades les proves esmentades, el 3 de febrer va començar una formació que va durar un mes i mig, un període en què en el TRAM ja es cobra. La formació teòrica dels conductors que aniran al Trambaix dura dues setmanes. La dels del Trambesòs, dues setmanes i mitja, perquè hi ha una dificultat afegida: l’APS. El sistema de la part de recorregut del TRAM en què no hi ha catenària, de Glòries a Verdaguer.

Dotze alumnes

Les pràctiques es fan per separat en funció de cada un dels dos recorreguts que tocarà en el futur als conductors. Per això, el grup de 12 alumnes va ser dividit en dues meitats, sis al Trambesòs i sis al Trambaix. "Ni simuladors ni res", remarca el jove de vint anys. Les pràctiques es fan entre mitjanit i les cinc de la matinada, quan el servei no està obert al públic. "El primer dia, recordo com em tremolava la veu al trucar a PCC, el punt de control, per demanar sortir de cotxera. Era febrer i anava amb màniga curta, suant. Anava per la Diagonal i no passava de 20 quilòmetres per hora. Vaig pensar que com podia passar d’aquesta velocitat amb un tramvia de 32.000 quilos ple de gent, amb vianants, ciclistes i patinets allà fora". Els tramvies van per la Diagonal a un màxim de 40 quilòmetres per hora. Tècnicament, la velocitat màxima possible d’un tramvia és de 50 quilòmetres per hora.

Notícies relacionades

"Costa agafar-hi el truc", assegura. Va fer entre tres i quatre setmanes de pràctiques nocturnes: "En allò que et fixes és en no fer frenades brusques, frenar a la línia d’atenció a les parades. Hi ha tres tipus de fre: la frenada normal de servei, la frenada màxima de servei i la d’urgència", explica.

Al final Ollero i els seus 11 companys van afrontar les proves finals al març, un examen teòric i un de pràctic. Tots les van superar. I ara ell solca els carrers de Barcelona com el conductor més jove de la història del TRAM: "Hi ha gent que diu que és monòton, però a mi m’agrada, sempre m’ha agradat la conducció. Passo per Glòries, per Verdaguer i em sento part de la ciutat".